Benoît Hamon: un candidat a l'esquerra per a unes eleccions a la dreta

L'exministre d'Educació francès, un dels anomenats 'rebels' del Partit Socialista, aconsegueix derrotar Manuel Valls i convertir-se en el candidat presidencial (oficial) de l'esquerra. A hores d'ara, però, les possibilitats d'arribar a l'Elisi són escasses.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A la terra de la gauche caviar, un altre terme ha fet fortuna: bo-bo (contracció de bourgeois-bohème, burgès-bohemi). Nascut a França fa segle i mig de la mà de Guy de Maupassant, no ha estat fins al segle XXI que se li ha intentat donar una descripció. El periodista nord-americà David Brooks, del New York Times, els va considerar l'any 2000 una evolució dels yuppies: una barreja de l'idealisme liberal dels anys 60 i l'individualisme dels anys 80. L'escriptor i periodista Pierre Merle ho va adaptar a la realitat francesa: persones adinerades, sovint parisenques, políticament correctes, de simpaties cap a l'esquerra ecologista, que sovint apel·len a icones com el Che Guevara o el Maig del 68. Una mica com la gauche divine barcelonina en el seu moment.

En la seva cançó Les Bobos, del 2006, el cantant francès Renaud els descrivia de forma més gràfica: la seva passió és la seva feina en la informàtica o els mitjans, viuen en barris elegants, envien els seus fills a l'escola privada, compren en mercats 'bio', fumen un porro de tant en tant, llegeixen Houellebecq, els agraden els restaurants japonesos i el cinema coreà, tenen sintonitzat France Info tot el dia, els agrada Sarkozy malgrat que votin els ecologistes... Són els joves urbanites moderns amb consciència social.


Qui sempre ha estat descrit com un bo-bo és el nou candidat de l'esquerra francesa, l'exministre d'Educació Benoît Hamon, que ha vençut l'exprimer ministre Manuel Valls en la segona volta de les primàries. Més enllà dels aspectes estètics -li agrada la música jazz i és un gran admirador de Bernie Sanders, amb qui s'ha reunit-, el seu programa polític és el més proper al de l'esquerra burgesa i bohèmia: renda bàsica, medi ambient i drogues.


Criat entre Dakar i Brest (Bretanya), tota la seva vida ha estat dedicada al partit, ja des dels 19 anys, quan va començar a militar a les joventuts socialistes, de les quals va ser president durant els anys 90. Avui, als 49 anys, és un dels anomenats 'frondeurs' (rebels) del Partit Socialista, els que van intentar destituir Manuel Valls com a primer ministre fins en tres ocasions. De fet, Hamon va plegar com a ministre d'Educació del govern de François Hollande l'agost del 2014 –en una dimissió en bloc de tot l'executiu– perquè estava oposat a les polítiques d'austeritat de l'Elisi.


La seva proposta estrella, la més comentada, és la renda bàsica universal de fins a 750 euros mensuals per a tots els francesos majors d'edat. Va ser dels primers a plantejar-ho a França. Però en el seu programa hi ha més contingut. Per exemple, proposa dotze mesures per a una “transició ecològica”, com ara l’eliminació del dièsel o l’objectiu de 50% d’energies renovables per al 2025. També promet la derogació de la reforma laboral (de fet, vol rebaixar la jornada laboral setmanal de 35 a 32 hores). Parla d’una “VI República”, una reforma de les institucions per apropar-se a l’ideal de la democràtica directa. En aquest sentit, fa 28 propostes per a “renovar la nostra democràcia”. Fins i tot contempla un impost als robots. Finalment, hi ha la regulació del cànnabis, que considera que permetria acabar amb “l’economia subterrània i les violències” i fer més prevenció.


Com ja s'ha vist en altres països, a França també és el moment dels outsiders que desafien l'estatus quo. Ja va passar en les primàries d'Els Republicans, on un dels principats favorits, Nicolas Sarkozy, va caure en primera volta, i el centrista Alain Juppé va ser derrotat pel més dretà François Fillon, que fins llavors havia estat un empestat en el seu partit. Ara ho veiem en les primàries de l'esquerra francesa, on un dels rebels del Partit Socialista aconsegueix robar-li la candidatura presidencial a Manuel Valls, que malgrat els matisos representava la línia de continuïtat de François Hollande.


Poques possibilitats


No obstant això, a hores d’ara, les possibilitats de Benoît Hamon de convertir-se en el successor de François Hollande al capdavant de l’Elisi són ben poques (per no dir cap). Sense anar més lluny, una enquesta per a Le Figaro publicada el passat dilluns revelava que, com a candidat del Partit Socialista, Hamon quedaria en cinquena posició en primera volta, amb el 8% dels vots. Seria superat per Marine Le Pen (27%), François Fillon (26%), Emmanuel Macron (20%) i Jean-Luc Mélenchon (13%).


Per ara, la principal incògnita és què passarà amb el candidat presidencial d'Els Republicans, François Fillon, que s'ha vist atrapat en un escàndol que involucra també la seva dona. Penelope Fillon va guanyar 500.000 euros com a assistent parlamentària del seu marit, quan aquest era diputat a l'Assemblea Nacional. El problema és que no hi ha constància que ella exercís aquesta feina. Estan acusats de presumpte desviament de fons públics, malversació i encobriment. No obstant això, ni Fillon té intenció de retirar-se ni el seu rival a les primàries Alain Juppé té intenció de treure-li la nominació del centredreta. Ell és, ara per ara, l'opció més segura per fer front al Front Nacional de Marine Le Pen.


Però ni tan sols en el supòsit que el 'Penelopegate' enfonsés la carrera presidencial de François Fillon, això no vol dir que posés les coses més fàcils a l'aspirant socialista. El camp de l'esquerra està molt concorregut i fins a dos candidats superen la intenció de vot de Hamon. En primer lloc, l'exministre d'Economia Emmanuel Macron, de perfil socioliberal, que avança Hamon per la dreta. En segon lloc, el veterà Jean-Luc Mélenchon, del Front d'Esquerres, que avança el candidat socialista per l'esquerra. No seran temps fàcils per al socialisme francès.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.