Filosofia

Diògenes el Cínic: ecologisme i decreixement

Pot el cinisme antic il·luminar el món actual? Alguns filòsofs de l’àmbit de l’ètica ambiental (particularment el pensador francès Étienne Helmer, de la Universitat de Porto Rico) han volgut vincular Diògenes amb el pensament ecologista per la seva crítica al consum —i més específicament a la vanitat del consum—. L’autocontrol de les passions i la ironia cínica poden ser eines de crítica significatives per a una societat que viu per malbaratar. El decreixement ecològic no està tan lluny de la simplicitat, l’‘euteleia’ de Plutarc, que també predicava el cinisme antic.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La tesi bàsica del decreixement és molt intuïtiva: en un planeta amb recursos naturals cada cop més limitats, no es pot fer un consum desaforat d’energia perquè això condueix simplement a l’extinció de l’espècie. El creixement infinit no resulta possible en un món finit. Com encaixa aquesta observació ecologista amb el pensament de Diògenes, que al cap i a la fi era un grec de fa més de 2.400 anys, quan bàsicament cap dels problemes tecnològics de la modernitat s’havia ni tan sols plantejat? D’entrada, el que vincula Diògenes amb les posicions de l’ecologisme i del decreixement és la tesi ...

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ja ets subscriptor? Accedeix-hi