Els Crítics

La novena simfonia de Tarantino

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’any 1824, Ludwig van Beethoven va escriure la Simfonia número 9, l’última que faria. El seu darrer moviment conté l’Oda a l’alegria, un passatge que va trencar motllos en el moment de l’estrena —més xiulets que aplaudiments, us sona?— i que ha transcendit fins als nostres dies com una de les peces més populars de la història de la música, convertida en l’himne de la Unió Europea. Dos segles després, Quentin Tarantino estrena la seva novena pel·lícula —ni fred ni calor al festival de Canes—, una obra enorme on reverbera la màgia del cinema, que fa gaudir i vibrar amb la força de qui sap que té el poder de canviar el curs dels dies a través d’un guió i d’un enginy totpoderosos.

Un pel·lícula que arriba just abans de la traca final, si fem cas a allò que el director sempre ha dit: que deixaria de fer-ne quan arribés al desè títol. Once Upon a Time in... Hollywood és el novè, en queda només un. Cal gaudir-lo amb ganes, amb el compte enrere en marxa, conscients de la pèrdua que suposaria si mirem el nivell d’excel·lència i la maduríssima efervescència a què arriba amb aquesta obra, on no hi ha gens d’autocomplaença, on tan important és la trama principal com allò microscòpic, on Sharon Tate (Margot Robbie) flota com l’àngel que va ser, supurant felicitat i meravella, vestida com la Venus d’un amor espatllat per la fatalitat, però que encara avui ens és viva. Un film sobre una era que acaba, atroçment: els macabres assassinats de la família de Charles Manson com a fi del happyflowerisme i dels explosius anys 60 de pau, amor, sexe i LSD; i l’adeu als grans estudis i una manera de fer cinema que donaria pas a la generació del 70, encarregada de liderar el futur, el blockbuster i el cinema d’autor. Sense ells, i Tarantino ho sap, potser no existiria aquesta obra fabulosa, sobre uns fets fascinants, escrita per un director fantàstic.

Pla a pla, peça a peça, com una alegria fimbrada, Once Upon a Time in... Hollywood és una gran simfonia en què la majestuositat orquestral de tot el repartiment brilla, per molt que hi tingui un paper exigu; en què cada element quadra i sona afinat, per molt que s’agafi el seu temps; en què quedes garratibat per la mestria del ritme, de l’homenatge, de la passió en vena pel cel·luloide vist, paït, exemplificat en cada pla; en què les tres hores que dura semblen un no-res si entens el patiment de Rick Dalton (un Leonardo DiCaprio esplèndid, un cop més), i si ets capaç d’adorar el cinema i les seves estrelles, de voler que visquin per sempre en la seva millor versió.

No hi ha cap altra escena millor per exemplificar-ho, de la manera exacta com s’ha de dir: Cliff Booth (Brad Pitt) puja a la teulada de la casa del seu amic per reparar l’antena. Mig somrient, espitregat i feliç, mostrant al món —i especialment al veïnat i a Sharon Tate, que feineja a la cuina mentre sona la música, també feliç— un tors apol·lini, musculat, bronzejat. O l’escena en què la malaguanyada actriu entra en una sessió matinal per veure La mansión de los siete placeres (Phil Karlson, 1969), i es contempla a ella mateixa, en un fabulós joc de miralls, gaudint del plaer de les rialles del públic, en l’anonimat de ser una més a la sala. Gaudint d’ella i del moment. Dues imatges de la felicitat més pura, de l’amor que Tarantino professa als seus personatges i al cinema.

La justa mesura d’una pel·lícula que transmet allò que sentim quan Brad Pitt es mostra com l’estrella que és, o quan Robbie recull el mite de Tate, amb l’avidesa dels ulls que els contemplen, amb la certesa de ser part d’un engranatge, etern, de somnis.


Once Upon a Time in... Hollywood
Estats Units, 2019
Durada: 165 minuts
Direcció i guió: Quentin Tarantino
Fotografia: Robert Richardson
Repartiment: Leonardo DiCaprio, Brad Pitt, Margot Robbie, Al Pacino, Margaret Qualley, Kurt Russell, Bruce Dern, Timothy Olyphant, Michael Madsen, Tim Roth, Zoe Bell, Damian Lewis, Luke Perry, Emile Hirsch, Dakota Fanning.
Drama. Comèdia. Thriller.


 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.