ECONOMIA

Beneït Madrid

L'administració espanyola sempre compleix amb Madrid. Així ho evidencien les dades que comparen el grau d'execució real de les inversions previstes per l'Estat: mentre el nivell d'execució a la Comunitat de Madrid fou del 113,9%, al País Valencià fou del 64,1%, al Principat del 65,9% i a les Balears del 74,1%. Un informe de la Generalitat de Catalunya evidencia la diferència de tracte que reben unes autonomies i altres. El dèficit inversor de tots tres territoris sumà 2.668 milions.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Si la relació entre autonomies i Estat fora un conte Disney a Madrid li correspondria el paper de princesa i als territoris de parla catalana el de ventafocs. Perquè Catalunya, País Valencià i Balears reben de l'administració estatal menys inversions que no els corresponen. En realitat, el greuge és doble: en primer lloc, perquè es pressuposten menys diners que el que els correspondria pel seu PIB; en segon lloc, perquè dels diners que es pressuposten, només dues terceres parts acaben executant-se.

Així es posa de relleu en un informe publicat la setmana passada per la Direcció General de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya. L'estudi ha estat realitzat a partir de les dades de la Intervenció General de l'Estat (IGAE), és a dir, a partir de la informació que aporta la mateixa administració estatal. D'acord amb aquestes xifres, en el període 2015-2018, el País Valencià va ser la tercera autonomia del règim comú (s'hi exclouen, doncs, les comunitats forals i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla) amb un nivell d'execució pressupostària més baixa. Només s'hi executà el 64,1% del que estava previst.

Catalunya registrà un 65,9% d'execució, mentre a les Balears fou del 74,1%. Les xifres contrasten fortament amb el tracte que en aquest període va rebre Madrid, que fou la nineta dels ulls de l'administració estatal: en nivell d'execució en aquesta autonomia va ser del 113,9%, és a dir, es van fer més inversions que no estaven pressupostades.

Font: Direcció General de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya

L'informe de la Generalitat de Catalunya indica que en el conjunt del període Madrid es va menjar un part del pastís inversor més gran que no li corresponia d'acord amb el que determinaven els Pressupostos Generals de l'Estat. Així, les inversions realment previstes al Principat van ser d'un 12% del total regionalitzat, mentre que la seua execució va suposar un 10,5% del total. Aquestes xifres contrasten de forma important amb Madrid, on les inversions previstes suposaven un 9,7% del total i les realment liquidades un 13,7%.

Si s'analitzen les dades en valor absolut, al Principat es van invertir 1.571 milions menys que els previstos. Mentrestant a Madrid se n'invertiren 521 milions més. A partir de les dades de la Intervenció General de l'Estat EL TEMPS ha calculat que al País Valencià el dèficit inversor fou de 944,7 milions, mentre a les Balears la xifra aplegà als 152,1 milions. En conjunt, els territoris de parla catalana van deixar de rebre 2.668 milions d'euros en forma d'inversions.

L'informe de la Generalitat de Catalunya també posa de manifest que Catalunya, el País Valencià i les Balears es situen entre les autonomies pitjor tractades pel que fa a inversió per habitant. El País Valencià va rebre 367 euros per habitant; Balears, 393; i Catalunya 402. Són xifres allunyades de la mitjana per a totes les autonomies, que és de 620 euros.

 

INVERSIÓ PER HABITANT

Font: Direcció General de Pressuposts de la Generalitat de Catalunya

Només Canàries i Navarra i País Basc (que estan fora del règim comú i, per tant, gestionen els seus propis recursos) van rebre un tracte pitjor que els territoris de parla catalana. Les xifres contrasten, en tot cas, amb la inversió per habitant del territori que més inversió va rebre per habitant, això és Castella-Lleó. Un habitant de Castella-Lleó, de fet, rep quatre voltes més inversió que no un habitant del País Valencià. Aquestes xifres podrien explicar-se parcialment pel despoblament que pateixen algunes autonomies.

Amb tot, l'anàlisi de les inversions públiques es poden comparar en termes de pes sobre el PIB. Així, en el conjunt d'autonomies les inversions de l'estat van representar un 2,4% del PIB. A Catalunya aquestes inversions representen un 1,3% del PIB, només per sota de les comunitats forals. A les Balears fou l'1,4% i al País Valencià l'1,6%.

Font: Direcció General de Pressuposts de la Generalitat de Catalunya

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.