Augmenta la inquietud entre els hotelers i, en general, entre els empresaris turístics de Balears, i també entre els responsables polítics del sector, per la baixada de l’afluència turística estrangera durant la present temporada alta. No són xifres alarmants però interrompen una llarga època de rècords d’arribada de visitants a les Illes i de preus a l’alça. La resposta dels hotelers es fer ofertes d’última hora per omplir al màxim possible els seus establiments. Així i tot, hi ha incertesa sobre com acabarà la temporada. Es tem que la baixada de l’afluència pugui ser significativa i no alleuja gens el temor que inspira el possible Brexit dur, és a dir, la sortida sense acord de Gran Bretanya de la Unió Europea. Una por que s’ha incrementat prou des de que l’eurofòbic Boris Jonhson ocupa el 10 de Downing Street.
Baixada turística i el Brexit
D’ençà que els britànics decidiren en el referèndum del 23 de juny de 2016 la sortida del país de la Unió Europea no han cessat de créixer els temors per les potencials conseqüències negatives que tindrà per al turisme d’aquelles illes cap a les Balears. Enguany s’ha pogut copsar un tast del que pot passar. El turisme procedent del Regne Unit —que aporta quasi quatre milions anuals de visitants— ha baixat de moment —en l’acumulat des de gener fins l’abril— quasi un 8%; l’illa més perjudicada és Menorca, no debades el 70% dels turistes que rep provenen d’aquell país.
Per un altre costat, els aproximadament 25.000 ciutadans amb passaport britànic que resideixen a les Illes durant tot l’any no saben gaire bé què pot passar i podrien veure’s afectats negativament per un Brexit sense acord. Així mateix, una sortida dura de la Gran Bretanya de la Unió, sense estar pactada, es tem que tingués conseqüències terribles per a les exportacions de Balears cap aquell país; en especial podria patir el subsector agrícola mallorquí de la patata, perquè gairebé la totalitat de la producció —que es concentra a la localitat de sa Pobla— s’exporta al Regne Unit.
Pel que fa al turisme, les últimes dades de què es disposa —de l’INE— relatives a les pernoctacions turístiques del mes de juny a les Illes indiquen que en conjunt han baixat un 1,2% amb relació al mateix mes de l’any passat. No és una xifra dramàtica però sí preocupant perquè interromp una època daurada d’increments de turistes i de preus que ha durat quasi una dècada. És vera que no tot és per culpa de les incerteses que provoca el Brexit. La competència de destinacions alternatives —Egipte, Turquia, Grècia...—, basada en preus més baixos que els que ofereixen les Illes, hi té molt a veure. Però si només es tractés d’això la preocupació no seria tan gran, a les Illes. Ara bé, els dos efectes negatius sumats —competència i Brexit— sí que resulten força intranquil·litzadors.
El fet que des de dimecres de la setmana passada el nou premier britànic sigui Boris Johnson aixeca encara més por entre els sectors de les Illes afectats. El nou primer ministre és conegut per les seves posicions extremes, favorable a una sortida com sigui de la Unió Europea. Si compleix les seves amenaces s’obriria un escenari molt negatiu per al turisme britànic a Balears per a la pròxima tardor-hivern i, sobretot, per a la temporada alta de l’any que ve. Es tem que la lleugera baixada que ha viscut el sector aquest estiu sigui una broma comparat amb el que pot passar. Segons un estudi del BBVA, per cada punt que baixi el PIB britànic, degut al Brexit, l’economia balear disminuirà sis dècimes per mor de la seva exposició al Regne Unit en matèries de turisme, inversió residencial i exportacions.
Que baixi el turisme no afecta només els hotelers. Segons l’Associació Balear d’Habitatges Turístics els seus associats no han tingut més remei que abaixar força els preus per intentar atreure més clients, atesa la forta disminució de reserves per a aquest estiu que s’està notant, sobretot per part dels britànics —que han baixat de l’ordre del 30%— i menys dels alemanys —amb un descens del 10% aproximadament—, cosa que afectarà directament el compte de resultats de multitud de negocis que viuen d’aquest tipus de turisme, com és ara restaurants, bars i oferta complementària en general. No hi ha dades al respecte però la patronal del petit i mitjà comerç, PIMECO, advertia a finals de maig que en el que s’ha acumulat des del mes gener es notava a Palma una minva dels ingressos comercials de l’ordre del 25% amb relació a l’any passat, per raó de la caiguda d’aquest tipus de turisme.
La preocupació no fa més que créixer. I l’arribada al poder de Johnson la incrementa encara més. La possibilitat d’un Brexit dur fa federat a les Illes. La presidenta de la CAEB (Confederació d’Associacions Empresarials de Balears), Carmen Planas, advertia la primavera passada que “és hora de pensar en altres mercats alternatius al britànic i, per assolir aquest objectiu, les empreses han d’anticipar-se i actuar”. Més o menys de la mateixa opinió és el president de la Cambra de Comerç de Mallorca, Antoni Mercant, que declarava als periodistes que “hem de ser proactius i no esperar esdeveniments”. El president de la Petita i Mitjana Empresa (PIME), Jordi Mora, ha declarat que amb el Brexit “els sectors del comerç, restauració, oferta complementària” situats en zones turístiques “seran els més perjudicats”, però afectarà “pertot”; i per això, assevera, “hem d’establir un pla d’acció” d’acord amb “el Govern”, que “no hauria d’esperar esdeveniments sinó d’actuar” de manera immediata.
Per ventura la veu més temorosa és la de la presidenta de la Federació Hotelera de Mallorca, Maria Frontera, que davant del possible Brexit dur, sense acord, ha dit que la conseqüència podria “ser la paralització” de reserves per a l’any que ve, cosa que seria “terrible” i, per tant, instava el Govern “a prendre mesures ràpides” perquè “el turisme britànic representa quasi el 33% del total que arriba a les Balears”.
El Govern balear va posar en marxa el novembre de 2016 una “oficina de seguiment del Brexit”, segons la va batejar l’Executiu. Es creà dins de la Conselleria de Turisme, aleshores dirigida per Biel Barceló. A Barceló el va substituir al cap de la conselleria Bel Busquet el desembre de 2017. Aquesta responsable de la política turística deia al Parlament el desembre de 2018 que “el Govern té els deures fets” amb relació a “prepar-nos davant d’un Brexit dur” i assegurava que es buscarien mercats alternatius. El nou conseller del ram, Iago Negueruela, va prendre possessió no fa ni un mes i, de moment, l’únic que ha dit és que “amb un Brexit dur hi perdríem tots”, cosa que no convé “a ningú”.
Un dels aspectes que més preocupen és que, si Johnson imposa una sortida sense acord de la Unió, aleshores el trànsit aeri entre els aeroports britànics i els de Balears se’n pot ressentir fort ferm. Així ho advertia, almenys, l’Associació Internacional del Transport Aeri (IATA, per les sigles en anglès), el passat mes de març, quan valorava que un Brexit d’aquesta naturalesa faria augmentar els preus dels bitllets aeris de totes les companyies que operessin amb el Regne Unit. “Una sortida sense acord podria ben bé portar” un preu dels vols “més alt per als consumidors”, cosa que frenaria “oportunitats econòmiques importants”. Es referia en general, però a efectes de Balears és un flanc d’extrema preocupació, no debades la connectivitat aèria fàcil i relativament barata amb els aeroports britànics és fonamental.