Retorn a la Romanitat

Tres capitals de Ponent

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els dominis de Ponent conformen un espai d’una ruralitat secular, que adopta múltiples fesomies segons el tipus de conreus i l’època de l’any en què el viatger s’hi passege. Aquest espai de la Catalunya interior amalgama una mica de tot: camps, explotacions ramaderes, pobles, obres hidràuliques que han produït el miracle de convertir el secà en regadiu, i una inesgotable xarxa de camins, carreteres i carreteretes que solquen de nord a sud i d’est a oest aquesta geografia que alterna la seua horitzontalitat amb turons i serretes d’alçària modesta. Al bell mig, hi ha un espai essencial, més pla encara si això és possible: el pla d’Urgell.

Amb una mica d’imaginació i posant-nos en la pell dels romans, probablement són aquestes extensions sense obstacles orogràfics les que haurien somiat els antics enginyers sempre que projectaven una calçada. La recta com a element constructiu, rotund, inqüestionable, però també com a símbol d’eficiència i d’empenta per tractar-se de la via més breu, constituí l’essència de l’entramat viari romà. 

Agafem, però, un mapa per copsar la realitat física que ens ocuparà al llarg d’aquestes pàgines. La topografia urgellenca troba els seus límits en uns accidents orogràfics que, si bé no són de gran magnitud, resulten més que suficients per aturar l’extensió horitzontal: al nord, les serres de Bellmunt i d’Almenara, a ponent el riu Segre, la plana d’Almenar i de Lleida, mentre que els secans d’Utxesa, la serra del Tallat, la vall del riu Corb i els secans de Belianes i d’Ondara acaben de tancar el cercle pel sud i l’est.

De la planúria que ens ocupa, quedem-nos amb el sector septentrional. Aquest sector dibuixa, a grans trets, un triangle els vèrtexs del qual corresponen a tres capitals de tres comarques: Tàrrega, Balaguer i Lleida. Les uneixen tres carreteres gairebé rectes. Al centre de la figura geomètrica que dibuixen, el poble de Linyola i, ben a prop, una de les zones humides amb una funció ecològica imprescindible per a l’avifauna d’aquesta latitud, l’estany d’Ivars i Vila-sana. 

 

TÀRREGA, CAPITAL DE L’URGELL

Posem per cas que a Tàrrega arribem des de Cervera, perquè, posem per cas també, som pelegrins que ens dirigim a Sant Jaume des de Montserrat. El camí de Sant Jaume prové de Barcelona per la conca del Llobregat, després de fer parada al monestir de Montserrat i travessar les poblacions d’Igualada i Cervera. Discorre paral·lel, quan no superposat, als eixos viaris que canalitzen les comunicacions entre Ponent i el litoral, i tampoc no gaire lluny del corredor natural que conforma el riu Ondara.

El veïnat del Talladell precedeix Tàrrega, a la qual pertany, i presideix el dit pla de Sant Pere. El camí que uneix el Talladell amb la població principal va ser escenari d’una de les troballes més representatives del món romà local: arran d’un moviment de terres en aquest camí l’any 2017 es van localitzar fins a vuit sitges que podrien tenir origen romà. Aquest descobriment s’afegeix al del jaciment ibèric de la Rosella, també al terme municipal de Tàrrega, quan les obres del canal Segarra-Garrigues tragueren a la llum un hàbitat rural iberoromà associat a un camp de sitges, el qual contribuiria a explicar el procés de romanització de les comunitats ibèriques a la plana occidental catalana.

L’actual comarca de l’Urgell, amb un poblament notable d’ilergets, passaria a esdevenir un espai d’explotació agrícola, sota la influència de les ciutats de Iesso (Guissona) i d’Ilerda (Lleida).

El tossal del Mor, de 400 metres d’altitud, acomiada el viatger que segueix el camí de Sant Jaume en direcció a Galícia. El monticle, que ocupa l’extrem septentrional del terme de Tàrrega, conforma un veritable mirador sobre la població i sobre la plana urgellenca en tota la seua extensió. Sembla que l’ocupació es remunta a l’edat del bronze i cada poblador de la zona, fins a l’època medieval, hi ha deixat petjada. Les primeres excavacions es van dur a terme a principis de segle XX, impulsades per l’Institut d’Estudis Catalans, i s’han repetit les campanyes fins fa una quinzena d’anys. Els pocs materials extrets podreu contemplar-los al Museu Comarcal de l’Urgell, en ple centre de la vila. 

Ja que hi som, la trama urbana targarina oculta una de les històries més cruentes de la rodalia, la massacre de jueus produïda al segle XIV al call d’aquesta població. Al museu una exposició permanent en narra els fets, recolzant-se en materials recuperats de la necròpolis jueva de Tàrrega i peces gòtiques provinents dels diferents edificis religiosos de la població. A més, un itinerari urbà museïtzat transcorre pels diferents indrets de l’antic call.

Jo no marxaria de Tàrrega sense dedicar un moment a passejar pel centre de la vila, pels seus carrers porxats, la plaça Major i algunes arcades que, quan cau la nit, atorguen misteri a l’escena i un joc tenebrós de llums i ombres. Atanseu-vos al carrer de la Vilanova, a la part baixa de la plaça Major, on un doble arc de mig punt ha esdevingut la icona de la Tàrrega medieval. 

La plaça Major, per la seua banda, mereix uns minuts d’atenció: la profusió de patrimoni invita a aturar el temps i a asseure’s en un dels bancs que confronten l’església de Santa Maria de l’Alba. L’edifici religiós data del segle XVII, a l’igual que l’ajuntament, amb qui comparteix l’espai públic.

Al darrere de la plaça Major el carrer del Carme conserva porxades amb arcs apuntats, que creen un joc d’ombres quan la llum hi penetra ja avançat el matí.

Als afores de Tàrrega, la serra de Sant Eloi és l’altre punt al qual cal atansar-se. A les portes del poble, l’orografia sembla ondular-se per proporcionar una talaia al visitant i un espai de retir al veí. La muntanyeta ha estat convertida en jardí, amb plantada d’arbres i ordenació d’estil clàssic inclosos.

Al capdamunt, l’ermita de Sant Eloi domina la perspectiva de la plana urgellenca, auxiliada per un grapat de miradors, que en el seu origen van ser antigues torrasses de les guerres carlines. 

Si decidiu passar per Tàrrega els primers dies de setembre, sapigueu que la Fira de Teatre de Carrer transforma la vila en un escenari per a les propostes dramatúrgiques més innovadores.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.