Les alzineres sureres estan de moda a l’Empordà. Plantades als mateixos cellers de la comarca, serveixen per extreure el material amb què s’elaboren els taps de suro fabricats per embotellar els vins autòctons. És una iniciativa aparentment discreta, però amb un resultat molt positiu per al medi ambient i per a l’economia local.
La iniciativa Taps de Finca sorgeix del treball conjunt de l’Institut Català del Suro i del Consell Regulador de la DO Empordà. La primera institució és una fundació privada, científica i sense ànim de lucre que serveix per popularitzar el sector surer. Es va constituir el 1991 i serveix per desenvolupar noves aplicacions del suro, potenciar territoris surers, garantir les credencials ambientals del producte, impulsar la recerca i la innovació relacionada amb aquest element, fomentar-ne la internacionalització, la promoció i també apropar el sector surer forestal al sector industrial. L’ICSuro, a més, compta amb la participació del Departament d’Empresa, del Consorci Forestal de Catalunya, de la Cambra de Comerç de Girona, de la Universitat de Girona, de la Xarxa Europea de Territoris Surers, del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i dels ajuntaments de Palafrugell i Cassà de la Selva, municipis ubicats al Baix Empordà i al Gironès respectivament. Pel que fa al Consell Regulador de la DO Empordà, reuneix una cinquantena de cellers de les dues comarques empordaneses i garanteix la qualitat del vi produït en el territori mentre promou estudis i accions adreçats a millorar la producció i la promoció dels vins, convertint-los en productes de reclam cultural, gastronòmic i turístic amb uns resultats econòmics positius: si el 2006 es venien 1,7 milions d’ampolles de vi empordanès, el 2019 ja se n’han venut 5,9 milions. Taps de Finca també compta amb la col·laboració de l’AECORK, que és l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya; i dels col·lectius de propietaris forestals.
És així, amb el treball conjunt de totes dues entitats, com sorgeix Taps de Finca, que és el nom que rep aquest projecte que avui és una realitat i que es troba en fase de consolidació. El procés per crear els taps és de llarga elaboració. El procés d’extracció del suro, conegut com a lleva, es practica manualment amb una destral. El suro extret ha d’estar reposant aproximadament durant un any perquè adquireixi les propietats requerides per poder fer la seva funció embotelladora. Abans, però, el suro ha de ser bullit per donar-li forma i fer-se flexible.
Aquest procés artesanal és elaborat per empreses de proximitat. Les empreses sureres de les comarques gironines en són protagonistes i l’Institut Català del Suro s’ha encarregat de garantir que els cellers que hi participin empraran suro del seu territori, sempre dins de l’àrea de la DO Empordà. Una vintena de cellers de la comarca participen en aquest programa i en només un any 100.000 botelles de la DO han estat embotellades amb els Taps de Finca. Actualment, set cellers embotellen els seus vins amb aquests taps. Les xifres aniran augmentant els propers anys.
Singularitat
El suro català vol uns 14 anys de mitjana per aconseguir el gruix necessari per poder elaborar taps. Un creixement més lent que el requerit en zones com ara Andalusia, Extremadura o Portugal, on només són necessaris nou anys. La mesura correcta és d’uns quatre centímetres assolits durant 14 anys, un període més lent, però que atorga més densitat i qualitat al suro, que deriva en la fabricació de taps de més qualitat i que aporten valor afegit sense renunciar mai a la distinció de proximitat i de sostenibilitat de què gaudeix el producte.
La recuperació d’un treball tradicional, la creació de llocs de treball i la gestió dels boscos d’alzina surera arreu de l’Empordà són les oportunitats que ofereix el suro autòcton si es fa servir com a material de distinció qualitativa. La conservació paisatgística, el respecte pel medi ambient i, en definitiva, la preservació de l’entorn, són elements fonamentals en què es pot treballar garantint la supervivència dels mercats pròxims i tradicionals.
I és que l’alzina surera representa prop del 45% de la superfície arbrada al Baix Empordà i un 25% a l’Alt Empordà. Al conjunt de les comarques de la demarcació de Girona es concentra, a més, el 80% de les hectàrees de la sureda de Catalunya. És necessari, doncs, traure partit d’aquest element concentrat massivament al nord del país.
Els vins de l’Empordà
La DO de l’Empordà presenta distintes varietats. Vins negres, blancs, rosats, dolços, escumosos i amb bota omplen un catàleg ampli amb distintes possibilitats. Se’n destaca especialment el de la zona de la Garnatxa, un vi dolç natural elaborat amb el raïm que li dona nom. Però l’oferta és gairebé inabastable, per la qual cosa cal endinsar-se en aquesta DO per descobrir-la del tot.