Retorn a la Romanitat

Els secrets de les Borges Blanques

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Continuem el camí cap a Ilerda projectant, amb més imaginació que certitud, per on discorria l’itinerari romà. El mil·liari de Nerva (96-98 dC), localitzat entre Vinaixa i les Borges Blanques, fou descobert al segle XVI i proporciona indicis del pas de la calçada per aquests municipis. Sembla, segons cita Morera Llauradó a la seua Geografia general de Catalunya (1910), que existiren dues mansiones en la ruta cap a Ilerda: Septimum Decimum i Ad Novas. Autors posteriors les situen a Vilaverd i a Vinaixa respectivament.

El 1982 es localitzà el mil·liari de Constantí II a la partida del Grealó, al límit del terme d’Artesa amb el de Lleida; i el 1995, tres fragments de mil·liaris descoberts a l’Albi, a la partida de les Comes de Vinaixa, una valleta que conforma un oasi encastat entre la carretera Nacional, la línia ferroviària i l’autopista. El seu interior queda protegit dels corredors viaris per modestos costers en una i altra vessant. La vall mereix passejar-la en bicicleta: es tracta d’un espai suau, descendent quan es transita cap a ponent. 

La geografia que precedeix les Borges Blanques adopta una horitzontalitat inusitada fins al moment. Són els plans, conreats tots ells, batejats amb noms eloqüents: el pla del Sord, el de la Manxa o el de Fivaller. La capital de les Garrigues obliga a una aturada: l’oli és el nèctar que dona fama a aquesta comarca. Visiteu el Parc Temàtic de l’Oli per copsar-ne la importància mil·lenària i els sistemes de producció artesanals. Un recés a la plaça Major, rebatejada com a plaça de l’1 d’Octubre, o bé a la vora de l’estany del parc del Terrall, ens carregaran de l’energia necessària per recórrer el darrer tram fins a Ilerda. Rumb a Artesa de Lleida, tot apunta que les petjades romanes seguiren la vall de la Femosa. Seguint el fil d’aquest element fluvial i entre conreus, arribem sense esforç a desembocar al Segre a les portes d’Ilerda. L’exploració de la ciutat romana, de la Iltirta ibèrica, quedarà pendent per al proper capítol. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.