Cinema

La mesura de la desorientació adolescent

Aquest cap de setmana s'ha estrenat 'La vida sense la Sara Amat', dirigida per Laura Jou i que adapta al cinema l'obra de Pep Puig, guanyadora del Premi Sant Jordi de novel·la 2015

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Isona Passola ja ho va dir quan es feia públic a premsa que La vida sense la Sara Amat, de Pep Puig, era la guanyadora del Premi Sant Jordi de novel·la: "Hi veig una pel·lícula, i espero que es faci". Ha estat ella mateixa l'encarregada de realitzar el seu desig, com a productora executiva, amb la complicitat de la Xarxa de Televisions Locals i el debut en la direcció de l'actriu i coach de nens Laura Jou. Era en la mateixa presentació que l'autor confessava que quan va néixer el seu fill li va venir la necessitat d'escriure una novel·la popular, "en el sentit més noble del terme".

Quatre anys després, ha arribat a la cartellera la versió cinematogràfica del llibre, destinada a ser protagonista dels propers premis Gaudí. Jou ha estat respectuosa amb el text i n'ha fet una adaptació d'ànima literària, fent possible que no es deslligui la història de la seva plasmació primera, cuidant amb cura les paraules i les accions. Però sense oblidar el gest, tant important aquí, sobretot en els dos actors protagonistes, que encaren el repte amb bona nota, en una direcció d'actors que els fa ser creïbles i que els allunya del deix teatral que sí que tenen d'altres secundaris, no tan rodons.

Incertesa, calfred i franquesa

La Sara Amat de Puig –un autor que domina la narració, les emocions i els tempos– era desconcertant i magnètica, símbol d'una cosa que tots hem viscut. Una nena de gran caràcter, talent i intel·ligència, al costat d'un nen discret, en Pep de Cal Sabater, que l'amagarà i ens farà ser espectadors d'un combat –pausat– entre ell i la conformació del seu món, amb l'amor que sent per una nena que no vol saber res de ningú, ni tampoc de l'esdevenidor, en un in crescendo que porta el lector en safata fins al final.

A diferència del llibre, l'obra de Jou sap moure's bé en d'altres subratllats: la incertesa i el calfred, des d'una franquesa admirable, amb una fotografia elegantment lligada a l'emoció, com si fos una peça de cambra. Amb l'afegit que la directora és capaç d'allunyar el film d'alguns llocs comuns –el cinema català, tan avesat a la criatura i al pòsit iniciàtic– i fa possible unes interpretacions que ens furguen sense efectes forçats, que saben aguantar el primer pla, en el joc dels ulls que busquen.

Unes interpretacions que capturen la desorientació del moment, el motor real d'aquesta història que completa allò que ja va dir-nos Pep Puig amb el llibre. Amb l'aroma del Víctor Erice d'El espíritu de la colmena, obra amb qui La vida sense la Sara Amat comparteix tantes coses, però sobretot aquella mirada dels nens que són a punt de deixar de ser-ho. I una enyorança que ja no ens deixarà mai.


La vida sense la Sara Amat
Direcció: Laura Jou
Catalunya, 2019
Durada: 75 minuts
Guió: Coral Cruz (basat en la novel·la de Pep Puig)
Fotografia: Gris Jordana
Música: Pau Vallvé
Repartiment: Biel Rossell, Maria Morera, Francesca Piñón, Isaac Alcayde, Pau Escobar, Joan Amargós.
Drama. Adolescència


Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.