Hi ha unes inicials poc popularitzades que són TNCO2eq. Mesuren la quantitat de gasos d’efecte hivernacle emesos arreu d’un territori. La quantitat d’aquesta substància permet mesurar l’èxit o el fracàs d’una mesura aplicada a la millora de l’entorn mediambiental. I si ho centrem al Principat, el resultat només pot ser d’èxit gràcies a distints factors que s’explicaran tot seguit.
Els residus recollits selectivament a Catalunya durant l’any passat van generar 190.383 TnCO2eq. La xifra hauria estat quasi quatre vegades més gran si els residus no s’hagueren recollit d’acord amb el protocol selectiu que els darrers anys han promogut la Generalitat de Catalunya i l’Agència de Residus de Catalunya. En altres xifres, tal com explica la mateixa ARC, la quantitat de TnCO2eq estalviada gràcies a aquest mètode és la que generarien anualment més de mig milió de cotxes que fan 10.000 quilòmetres cada any. Recollir selectivament material orgànic, paper i cartó, vidre i envasos lleugers té aquests efectes.
Així ho van anunciar recentment el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Damià Calvet, i el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost. Tal com informaven, en tot el 2018 es van recollir selectivament 1,66 milions de tones de residus de manera selectiva, cosa que va augmentar la xifra de l’any anterior en un 8,4%. Una dada que evidencia l’efecte de les campanyes i la sensibilització de la població. També, tal com destacava el conseller, cal tenir present l’increment d’ajuts a nivell local per fomentar la separació de residus en els municipis i “la implantació de sistemes de recollida més eficients”, a més de la pujada del cànon dels residus municipals. Mesures que han servit, en últim terme, per complir amb l’objectiu de protegir més el medi ambient mitjançant la participació de cada veí. La recollida selectiva, tal com explicava Calvet, és part de “les accions atesa l’emergència climàtica” que el Govern de la Generalitat de Catalunya va declarar fa uns dies.
Si dividim els residus segons la distinció establerta, totes les fraccions han crescut en recollida selectiva, però la que més ho ha fet individualment ha estat la dels envasos lleugers, que ha crescut en un 9,6%. Segueixen les restes orgàniques (7,5%), el paper i cartró (6,5%) i el vidre (6,3%). Si ho analitzem per tones, la quantitat total de tones recollides per cada fracció ha estat de 159.170 en envasos lleugers, 414.618 en restes orgàniques, de 314.428 en paper i cartró i de 192.085 en vidre.
L’augment de la recollida selectiva depèn, fonamentalment, de la implicació ciutadana. És per això que cada veí necessita incentius per poder posar en pràctica aquest mètode amb eficiència. Un exemple d’això ha estat el de la recollida porta a porta, present el 2018 en 196 municipis del Principat. També cal esmentar els contenidors intel·ligents i la millora de la recollida diferenciada en sectors com el del comerç i els serveis, tal com explicava el conseller.
Per això, facilitar aquesta recollida al món local permetria millorar encara més les xifres. Un exemple d’això és el pagament per generació de residus o el ja esmentat sistema de porta a porta. La llei de Residus, de redacció prevista per al primer semestre de 2020, haurà de tenir present aquestes qüestions. Les comarques d’Osona, el Priorat, el Pallars Sobirà, la Terra Alta, el Moianès, la Segarra, la Garrotxa, la Conca de Barberà, el Montsià i l’Alt Urgell han estat les que han mostrat més bons resultats en aquest sentit. A nivell municipal, 295 localitats, quasi un terç de totes les de Catalunya, van superar la recollida selectiva de més del 50% dels residus. Osona ha estat l’única a superar el 60% i és la que lidera el rànquing des de 2016. La classificació inversa la lideren la Cerdanya --l’única per sota del 25%--, la Noguera, el Segrià i el Baix Penedès, aquestes tres entre el 30% i el 35% de percentatge de recollida selectiva de residus.
Pel que fa als residus que no han estat recollits de manera selectiva, aquesta fracció es manté estable. El 2017 se’n van gestionar 2,3 milions de tones, un 0,22% més que el 2016.
Cal dir que per continuar millorant xifres és elemental un reciclatge adequat en què els objectes estiguen lliures de restes. Aquesta mena d’actuacions serveixen per reciclar les restes. El 2018, el 70% dels residus municipals han pogut ser destinats al tractament mecànic biològic previ a la disposició final.
Una evolució històrica
Tal com explica l’Agència de Residus de Catalunya, des de l’any 2007, coincidint amb l’inici de la crisi, la generació de residus municipals va experimentar una davallada del 16,6% fins al 2013. Llavors, aquesta generació de residus va tornar a créixer i el 2018, comparat amb el 2007, la variació se situava en un 7,51 punts percentuals negatius. Fins ara, el 2018 ha estat l’any amb el percentatge més gran de recollida selectiva.
La generació creix per sota dels índexs econòmics
L’any passat es van generar 3,9 milions de tones de deixalles, que corresponen a 1,4 quilos per habitant i dia (523 kg/hab/any). En comparació dels indicadors econòmics de Catalunya —el PIB i la variació interanual PIB—, la generació i la variació de la generació per càpita se situen per sota del creixement econòmic, confirmant la tendència dels darrers anys de dissociació del generació de residus i creixement econòmic.