TURISME

I si el turisme no genera riquesa?

El turisme genera poc valor afegit i molts llocs de treball però mal remunerats, adverteixen els economistes, que qüestionen el cost oportunitat de continuar invertint en promoció.  

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La pregunta és incòmoda, però cada volta són més els economistes que alerten sobre el risc que per a una economia pot provocar una excessiva especialització en el sector turístic. I si, al contrari del que diuen els responsables polítics i els representants patronals, el turisme no genera sempre prosperitat? El fet que Lloret de Mar i Salou, dos municipis turístics, tinguen, segons les darreres dades d’Idescat, les rendes per capita més baixes de Catalunya sembla indicatiu d’alguna cosa. 

Alguns economistes han decidit obrir la caixa dels trons. A Catalunya, l’economista Miquel Puig s’ha atrevit a posar el dit en la nafra. Ho fa al seu llibre Un bon país no és un país low cost (Edicions 62), on dedica un capítol sencer al turisme. I ho fa, no des d’una postura turismofòbica, sinó des del rigor acadèmic. “És evident, d’una banda, que el turisme constitueix un dels suports del PIB i, de l’altra, que crea llocs de treball. Ara bé, ja sabem que incrementar el PIB no vol dir necessàriament incrementar la prosperitat --adverteix-- (...). No n’hi ha prou de crear llocs de treball, perquè qualsevol activitat econòmica que en creï de poc remunerats no sols pot reduir la nostra prosperitat, sinó també l’equitat i, a sobre, soscavant la sostenibilitat de l’Estat del benestar”. En el seu llibre Puig adverteix que el turisme genera poc valor afegit i molts llocs de treball però mal remunerats que, a més, incentiven l’abandonament escolar. Una mala inversió, a mitjà i llarg termini.

I posa, com a exemple, del parany turístic l’evolució de les Balears. Les Illes han passat de tenir la renda per càpita més alta d’Espanya als anys vuitanta a situar-se en la setena posició. Ha creat molts llocs de feina, però dos de cada tres han estat ocupats per migrants. A més, tot i tenir una renda per càpita superior a la mitjana, té uns salaris més baixos que la mitjana. “El turisme espanyol consisteix a atraure estrangers: uns per servir i els altres per ser servits. A França, Àustria i Suïssa (països europeus amb més intensitat turística amb relació al nombre d’habitants) fan pagar als turistes un preu més elevat per gaudir del seu paisatge perquè els obliguen a pagar millor els qui els atenen. No és només que sigui una estratègia més intel·ligent; és que la nostra és suïcida”.

Al País Valencià el grup d’investigació Econcult de la Universitat València també ha alçat la veu d’alarma sobre els riscos de l’especialització turística. “Cal recordar que la productivitat del sector turístic és inferior a la mitjana de l’economia i per tant un increment en la seua participació implica necessàriament, si no hi ha canvis, un empitjorament de la productivitat mitjana”, expliquen. Des d’Econcult recorden que a hores d’ara el País Valencià ha esdevingut l’economia regional no insular més dependent del sector turístic. D’acord amb les seues xifres, en el procés de recuperació de l’economia valenciana, el turisme ha passat d’aportar el 13,3% el 2013 al 14,6% el 2017. I continua creixent, any rere any.

En aquesta línia, des d’Econcult inviten a obrir una reflexió a propòsit del cost oportunitat que representa destinar diners públics a aquesta activitat. Segons un estudi d’Impactur, al País Valencià es destina el 6,4% de la despesa pública corrent a l’activació del sector turístic, això és, uns 1.162 milions d’euros el 2017. “Hi ha evidències que dedicar recursos a la política de promoció turística té uns costos d’oportunitat que no ens hauríem de permetre --exposen--. Si cal fer política turística que siga per ordenar, regular, harmonitzar o reduir les seues externalitats negatives i no tant a promocionar”. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.