Retorn a la Romanitat

Guissona reviu Iesso

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

De Prats de Rei a Guissona, passant per Calaf, la geografia es torna amable. Les serres i serretes que ondulen el territori són rellevades per plans tan sols rebregats per alguna convulsió de la geografia local, per barrancs minúsculs i rieres gairebé invisibles. És l’essència de la Segarra, una comarca entapissada de cereal i pobles diminuts; una estampa d’un cromatisme canviant que es transforma al ritme de les estacions de l’any: del verd intens, gairebé fosforescent de la primavera, al groc sec i polsós dels mesos càlids. La Segarra, a més, ofereix un altre encant: la seva xarxa de camins rurals. És, amb tota probabilitat, una de les comarques catalanes més riques en aquesta tipologia de vials, asfaltats o de terra, però sempre solitaris. Deixeu-vos sense presses portar per aquest laberint interminable, si pot ser a cavall d’una bicicleta millor que tancats dins d’un cotxe; copsareu amb més intensitat el sentit d’aquesta terra.

Entre els municipis de la comarca, destaca Iesso, l’actual Guissona. La fundació d’aquesta vila es va produir a principis del segle I aC, una vegada els romans van veure que l’abundant presència d’aigua hi facilitava l’explotació agrària de les terres properes. De fet, l’aqüífer que circula pels voltants encara nodreix el municipi de fonts naturals preparades com a zona d’esbarjo i que, en la majoria dels casos, encara tenen els seus respectius safareigs.

Iesso va ser fundada ex novo, i formava part d’un programa de fundació de ciutats amb una ubicació estratègica i que tindria com a finalitat la vertebració del territori a través d’aquest conjunt de nodes urbans.

Iesso degué ocupar entre 15 i 20 hectàrees, una superfície gens menyspreable si la comparem amb Barcino i Tarraco, amb 13 i 70 hectàrees respectivament. Iesso va ser projectada amb carrers ortogonals, una muralla, la necròpolis i espais públics reglamentaris. Va viure el seu moment d’esplendor al segle VII dC. Més tard, cap al segle XI, va quedar en terra de ningú a causa de l’enfrontament entre el món àrab i els feudals catalans, que de la mà del Comtat d’Urgell van iniciar el procés de repoblament. 

A partir del s. XIII, la vila va passar a dependre del bisbat d’Urgell, fet que explicaria la presència de palaus episcopals i ja a finals del s. XVIII, d’un temple d’estil neoclàssic del qual podem apreciar el majestuós retaule barroc. També hi ha restes del call jueu i d’edificis modernistes i noucentistes, una barreja de passat i present que fa de la part vella del poble un entorn paradigmàtic.

En l’actualitat, els vestigis romans es poden contemplar al parc arqueològic, com també al Museu Arqueològic de Guissona. D’altra banda, amb la voluntat de revalorar l’origen romà, el tercer dissabte de juliol l’actual Guissona es transforma en un mercat de finals del segle I aC. S’hi celebren cercaviles amb els gegants, es reconstrueix un sopar romà i els carrers recreen el teatre, el fòrum i els jardins de l’antiga Iesso, mentre que guissonencs i guissonenques es disfressen de patricis i plebeus que gaudeixen d’espectacles tan variats com la venda d’esclaus, la lluita de gladiadors i la desfilada de l’exèrcit. Si visitem Guissona, també és recomanable pujar a l’ermita de Sant Romà i el Pou de Gel, un mirador natural des del qual obtenim una magnífica vista del poble i dels camps de cereals, oliveres i ametllers que l’envolten.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.