Retorn a la Romanitat

Conca d'Òdena: temps de romans

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Des d’Abrera caldrà guanyar altura, vorejant el massís de Montserrat, fins a arribar a l’Anoia, una comarca que, en la part central, presenta una extensa plana de 100 quilòmetres quadrats envoltada de diversos puigs i turons. És la Conca d’Òdena.

Entorn d’aquesta vall, al mig de la qual s’ubica la capital, Igualada, s’han localitzat nombrosos enclavaments romans dels quals sortien excedents alimentaris en direcció a Barcino i altres punts de la costa catalana. És el cas de la vil·la l’Espelt, situada en el municipi d’Òdena i a les portes del veïnat de l’Espelt, prop d’un corrent d’aigua i d’una via de comunicació per on circulaven les mercaderies.

La vil·la, que ja era coneguda abans de 1934, va ser desvelada arran de les campanyes arqueològiques impulsades el 1958 pel Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i la Diputació de Barcelona. Unes intervencions que van posar al descobert la presència de romans entre els segles II-I aC fins al primer terç del segle V dC. D’aquest període es conserven restes d’una gran àrea residencial i altres destinades a l’elaboració de vi, cereals i probablement oli, a més de materials que donen fe de la confecció de teixits i la fabricació d’instruments de ferro i vidre. Concretament, s’han recuperat tubs d’hipocaust, llànties d’oli, mosaics, agulles d’os, recipients de ceràmica per cuinar, claus de porta, pinces, monedes, un canelobre i un fragment d’un rellotge de sol. Objectes que es poden contemplar en el Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia. Per la varietat de les peces, però també per la vàlua històrica de les estances, la vil·la d’Espelt ha estat declarada Bé Cultural d’Interès Nacional. 

Aquest recorregut per la conca també ens porta a Santa Margarida de Montbui, un petit municipi ubicat al marge dret del riu Anoia i que, d’acord amb els vestigis trobats, es considera el més representatiu de la història mil·lenària de la comarca. Prova d’això és que la quantitat de patrimoni documentat: un poblat iber al massís de la Tossa de Montbuí, una ermita preromànica, el Palau dels Comtes de Plasència, les esglésies de Santa Margarida i Santa Anna i una vil·la rural romana amb sistema de calefacció per hipocaust al nucli antic. Per les restes obtingudes, els arqueòlegs creuen que es tractaria d’un balneum que, a diferència dels habituals a l’època, oferia el conjunt de serveis d’aquest tipus d’instal·lació: un praefurnium, un caldarium, un tepidarium i un frigidarium

La troballa del balneari es va produir el 1978 durant una excavació que va confirmar l’existència prèvia d’un assentament iber i la posterior ocupació per part dels romans entre els segles II i III dC.  Passat aquest període, Santa Margarida es va mantenir romana fins a l’any 711, moment en què va passar a domini musulmà fins que fou reconquerida més tard pels francs. El nom de la localitat, però, fa referència al senyor feudal Montbui, que en el decurs del segle XIII va tenir jurisdicció sobre el terme municipal. 

Avui, gràcies al paviment de l’asfalt i l’arranjament dels seus accessos, la població pot presumir d’un nucli antic on, a més del consistori, també s’ha instal·lat un col·legi, un casal d’avis i altres infraestructures. Aquesta remodelació, i els treballs de restauració del jaciment romà, han convertit Santa Margarida en un interessant pol d’atracció per als entusiastes de l’arqueologia.

També al marge dret del riu Anoia trobem el Vilar del Met, un jaciment romà situat en un dels petits turons que encerclen el terme de Vilanova del Camí. L’enclavament, delimitat per una filera d’arbres i sembrat de cereals, ha deixat testimoni de la presència humana en el període iber, on van romandre els lacetans, fins a ser habitat pels romans al llarg de quatre segles. Així ho han interpretat els arqueòlegs a través de les restes obtingudes a mitjans dels 60 i una excavació que es va prolongar els anys 2007 i 2008, gràcies a la qual es van localitzar àmfores de vi, ceràmiques de cuina i vaixell, a més de monedes i altres utensilis metàl·lics i de vidre. Es tracta, doncs, d’un jaciment de llarga durada, els materials del qual es troben dipositats en el Museu Comarcal de l’Anoia, on qui ho desitja els pot veure.

La petja romana a Vilanova del Camí, des d’on els viatjants enfilaven cap a la comarca de l’Urgell, es reviu cada mes de gener en la Fira del Camí Ral, una celebració en què firaires i expositors mostren els oficis artesanals i els productes gastronòmics que van dinamitzar la vida en l’àrea rural de la Conca d’Òdena.

Si, per contra, busquem als nuclis urbans de la comarca, el principal era l’antiga Sigarra (Segarra), avui Prats de Rei, una ciutat fortificada que durant l’Imperi romà va créixer fins a esdevenir als segles II i III dC un dels centres de distribució agrària per excel·lència. Situada al nord de la comarca, encara hi queden restes de la seva zona residencial i les nombroses instal·lacions que tenia destinada al premsatge de raïm. 

Els primers indicis de Sigarra van aparèixer al segle XVIII, molt a prop d’on hi ha l’església del poble, amb la troballa d’unes làpides amb inscripcions romanes que esmenten el Municipium Sigarrensis. Però va ser a la intervenció realitzada l’any 2013, quan els arqueòlegs van documentar la construcció d’un fòrum, una basílica, un temple romà i altres edificis. Només cal acostar-se al jaciment per apreciar les marques que encara perduren dels accessos i les estances de la vil·la, cosa que revela l’extens perímetre que ocupava. Un emplaçament que, per la seva proximitat amb Igualada, és freqüentat per les escoles i els veïns de la capital de l’Anoia.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.