POLÍTICA COMPARADA

El Botànic, l’anticrist del Govern de Madrid

L’executiu de coalició de PP i Ciutadans a la Comunitat de Madrid estarà format per 14 membres, per damunt dels 12 que integren el Govern valencià i que tots dos partits han considerat una xifra desproporcionada. Els documents que guiaran l’actuació dels executius respectius també són clarament oposats. Els analitzem a continuació.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Amb el crucifix i la Bíblia de l’austeritat a la mà, com si el Botànic fora l’anticrist, PP i Ciutadans fa setmanes que maleeixen l’increment de despesa pública que comporta l’augment de membres del Consell: dels 10 que hi havia la legislatura passada —amb PSPV i Compromís— als 12 del nou mandat, en què s’hi ha incorporat Unides Podem-EUPV. Un creixement del gabinet que s’ha aguditzat encara més al segon i tercer graó, que disposarà, des d’ara, d’un 40% més de secretaries autonòmiques i direccions generals. Amb assessors inclosos, els alts càrrecs de la Generalitat Valenciana li costaran anualment a l’erari públic 4 milions d’euros més que abans, en passar de 9 a 13 milions.

El ple d’investidura previst per aquest dimecres a la Comunitat de Madrid resultarà fallit, però PP i Ciutadans ja han esbossat el disseny del nou Govern. Per bé que l’acord que han rubricat de moment no compta amb el vistiplau de Vox, aquest acord preveu que els populars ocupen la presidència i set conselleries, i que la formació taronja se’n faça càrrec de sis, una de les quals amb rang de vicepresidència i que també assumirà les funcions de portaveu. Al Govern del Botànic, el PSPV-PSOE ocupa la presidència i cinc conselleries i Compromís gestiona quatre conselleries, una de les quals amb rang vicepresidencial i atribucions de portaveu, mentre Unides Podem-EUPV n’ostenta només dues, una de les quals, això sí, té la consideració de vicepresidència segona.

Amb més formacions al si de l’executiu, el Govern valencià té dos consellers menys que els acordats per Isabel Díaz Ayuso i Ignacio Aguado, presidenta i vicepresident in pectore a la Comunitat de Madrid. La líder autonòmica de Vox, Rocío Monasterio, ha afirmat que l’acord entre populars i Ciutadans ha nascut “mort”. Amb tot, si com és previsible, prospera abans de la data límit de l’11 de setembre, el Govern de la Porta del Sol passarà de tenir 10 integrants a tenir-ne 14. Aquest eixamplament farà possible la disgregació de les carteres d’Educació i d’Investigació o que Vivenda gaudisca d’una conselleria independent, tal com ha passat en el cas valencià, però també que Justícia tinga un departament propi. A Madrid, per exemple, Cultura i Turisme conformen una conselleria, com era el desig dels negociadors socialistes del Botànic II. A més, és previsible que aquest increment també duga aparellat un augment del nombre de viceconsellers —el nom que reben, en aquest cas, les secretaries autonòmiques— i de directors generals.

Aquest dimarts, en les compareixences davant la premsa posteriors a la junta de síndics de les Corts valencianes, els representants de PP i Ciutadans mantenien posicions diferents sobre el nou Govern madrileny. D’una banda, la popular Isabel Bonig, que insisteix a referir-se al Botànic II com “el pacte dels sillons”, marcava distàncies amb la decisió pactada a Madrid: “No m’agrada que s’incremente l’administració, si demanem esforços als ciutadans, primerament hem de fer-los nosaltres”. De l’altra, la síndica adjunta de Cs, Ruth Merino, no es mostrava tan crítica: “Desconec l’acord concret de la Comunitat de Madrid però, en qualsevol cas, allà no tenen els problemes amb l’AIReF, el dèficit i el deute que sí que arrossega la Generalitat”.

En la mateixa línia expressada les darreres setmanes, els portaveus de PSPV, Compromís i Unides Podem al·legaven que la mitjana valenciana d’alts càrrecs per cada miler d’habitants encara se situa per sota de la mitjana estatal. Fran Ferri, de Compromís, fins i tot posava com a exemple el Govern basc, “el que presta uns serveis millors” tot i tenir 7,7 alts càrrecs per cada 1.000 habitants, xifra rècord a l’Estat i més del doble que la valenciana.

La cara i la creu

Més enllà del nombre d’integrants, la comparativa dels documents que condensen les línies d’actuació del Botànic II i del nou executiu madrileny, si és que finalment Vox accedeix a validar-lo, evidencien les prioritats diferents de cadascun dels dos governs.

En primer lloc, el pacte madrileny PP-Cs no evita les referències —tangencials o explícites— al context polític estatal. En aquest sentit, no és casual que les mesures acordades en siguen 155, evocant l’article de la Constitució espanyola que tant el Partit Popular com Ciutadans insten a aplicar novament a Catalunya. Els punts consensuats al Botànic II han estat 132.

En matèria sanitària, el pacte PP-Cs dona suport a la “creació d’una targeta sanitària única per tal que els madrilenys tinguen els mateixos drets a l’hora d’accedir a l’atenció sanitària a tot Espanya”, i en educació, a la creació d’una Selectivitat única a les 17 autonomies de l’Estat. En l’àmbit de la seguretat, el text parla d’“incentivar l’existència de més Policia nacional i Guàrdia Civil” a través de la “millora de les condicions de vida dels membres del cossos i forces de seguretat de l’Estat destinats a la Comunitat de Madrid”. En termes de memòria, s’acota a “la memòria i la dignitat de les víctimes del terrorisme”, amb l’objectiu de “plantar cara” a “tots aquells que pretenen tergiversar la història i tacar el seu record”. El redactat és especialment contundent en el seu article 147: “Defensarem, des de la Comunitat de Madrid, la unitat d’Espanya, la Constitució i l’Estat de les autonomies com a garantia d’un país de ciutadans lliures i iguals. Exigirem la utilització de tots els instruments del nostre Estat social i democràtic de dret per tal de fer front al separatisme i qualsevol amenaça al nostre ordre constitucional, així com per tal d’assegurar la convivència, la protecció dels drets de tots els ciutadans i la neutralitat de les institucions i espais públics, incloent-hi l’aplicació de l’article 155 en cas que el Govern de la Generalitat continue sense acatar les lleis i requeriments dels òrgans judicials i constitucionals”.

 

Mónica Oltra, Ximo Puig i Rubén Martínez Dalmau van signar l'Acord del Botànic II en representació de Compromís, PSPV i Unides Podem-EUPV en un acte celebrat a Alacant. / EFE

Totes aquestes referències no formen part del Botànic II. Ni Catalunya ni el terrorisme d’ETA ni la sacrosanta unitat d’Espanya ocupen una sola línia del pacte valencià. En termes de memòria, de fet, PSPV, Compromís i Unides Podem-EUPV fan esment a la creació d’un banc d’ADN per a la “identificació de les víctimes de la dictadura, així com dels cossos de bebès que van ser furtats”. El document valencià també insta a desenvolupar l’Institut de Memòria Democràtica i proposa recuperar els “cossos de les víctimes desaparegudes i assassinades en la guerra civil i la dictadura perquè els seus familiars pugeun dipositar-los en un lloc digne”. El text incideix, igualment, en la necessitat d’eliminar els “vestigis franquistes”.

El segon pacte del Botànic també incideix en la necessitat de modificar la disposició addicional segona de la Constitució espanyola per a la reintegració definitiva del dret civil propi, una demanda compartida amb el PP però que compta amb la negativa de Vox i Ciutadans. El text, d’altra banda, sol·licita la modificació de la normativa estatal escaient per tal de reconèixer la potestat de les comunitats autònomes a l’hora d’establir la seua organització interna i que possibilite la instauració d’un “model propi que permeta substituir les diputacions per unes altres corporacions de caràcter representatiu”. Com no podia ser d’una altra manera, el document fa una crida a fi que el Govern espanyol proveïsca “una dotació suficient i igualitària del transport públic de les àrees metropolitanes valencianes amb les de la resta de l’Estat”. Una demanda que no apareix en el cas madrileny, així com tampoc la sol·licitació de les competències de rodalies.

On sí que hi ha coincidència és a l’hora d’exigir la renovació del sistema de finançament. Ambdues autonomies són aportadores al sistema, amb una matís, no obstant, ben substancial: Madrid disposa d’una renda per càpita netament superior a la valenciana i es veu afavorida per l’efecte seu que comporta la capitalitat. Potser per això el to és sensiblement diferent: mentre PP i Ciutadans, a Madrid, tan sols insten el Govern d’Espanya a “posar en marxa de manera urgent” el nou model, el Botànic II és molt més dur. Demana la “reforma immediata del sistema de finançament autonòmic, basada en les recomanacions dels experts nomenats pel Consell, així com l’aprovació de mecanismes temporals de compensació mentre aquesta reforma no es produïsca”. El text afegeix que s’ha de procedir al “reconeixement del deute històric des que es van dur a terme les transferències de competències a la Generalitat Valenciana” a la dècada dels anys 80 i 90, i un “mecanisme de compensació d’aquests dèficits”.

En matèria fiscal, el Govern valencià s’ha proposat enfortir l’Agència Tributària Valenciana prevista a l’Estatut “per al de millorar la gestió dels tributs propis i lluitar de manera més eficaç contra el frau fiscal”. També avança beneficis per a aquelles iniciatives socials i empresarials que decidisquen establir-se en comarques de l’interior en risc de despoblament i es planteja un aprofundiment en el “sistema fiscal progressiu”, amb una atenció especial al tram autonòmic de l’IRPF.

El pacte madrileny no cita els perills del frau fiscal, sinó que reitera la seua intenció d’abaixar la càrrega impositiva amb la missió d’“alliberar recursos per tal que els ciutadans puguen consumir, estalviar i invertir més, generant activitat i ocupació”. Anuncien, també, una baixada de la tarifa autonòmica de l’IPRF, i avisen que la Comunitat de Madrid impulsarà “les rebaixes d’impostos necessàries” per tal de “pal·liar una eventual pujada dels impostos per part del Govern d’Espanya”.

Poques semblances, moltes diferències

Els dos documents parlen d’una reforma estatutària. La madrilenya, però, se circumscriuria a l’eliminació l’aforament de diputats, el president o presidenta i la resta de menbres del Govern, a fi que s’hagen de sotmetre, com qualsevol altre ciutadà, a la justícia ordinària.

En canvi, els partits que han rubricat el Botànic II pensen treballar “per arribar a un acord ample que permeta una reforma de l’Estatut que amplie el reconeixement de drets dels valencians i valencianes, en especial els drets socials i de la natura, que incorpore a les institucions una visió de la democràcia més moderna i participativa i que blinde les competències que exerceix la Generalitat i n’incorpore de noves”. Qualsevol intent de reforma, però, ha de comptar amb el suport de, si més no, tres cinquenes parts de la Cambra, raó per la qual caldria atreure el suport de Ciutadans o PPCV.

 

Tant el pacte valencià com el pacte madrileny que de moment ha quedat suspès en l’aire subratllen la defensa del col·lectiu LGTBI com un dels seus objectius. En el cas de Madrid, se li dedica un únic paràgraf: “Promourem la plena igualtat social de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transexuals, transgènere i intersexuals, i lluitarem contra la discriminació i la violència que encara pateixen”. Probablement, una de les parts del redactat signat per PP i Ciutadans que Vox s’esforçarà a retocar si s’arriba a una entesa tripartida.

Pel que fa al País Valencià, es preveu elaborar una “Estratègia Valenciana per a la igualtat LGTBI+” en què prenga part “el Consell Valencià LGTBI+” i dins de la qual “es prioritzaran les mesures que asseguren recursos lliures de lgtbifòbia per a infància, majors i dependents”. Quant als drets sexuals i reproductius, s’ha acordat la creació d’un “pla de salut sexual des de la perspectiva de gènere i LGTBI+” que s’haurà d’implementar als centres educatius “en tots els cicles educatius o etapes sexuals de les dones”. A més, PSPV, Compromís i Unides Podem-EUPV asseguren que garantiran “progressivament” la “interrupció voluntària de l’embaràs en la sanitat pública”.

Òbviament, el pacte madrileny no fa esment a l’avortament per activa ni per passiva, sinó d’un “pla de suport a la maternitat” que inclourà ajudes durant l’embaràs i el postpart, així com l’adopció de mesures que “faciliten la reincorporació laboral i ajudes econòmiques”.

Un altre dels anatemes de Vox, el de la immigració, apareix al text madrileny amb la pretensió de col·laborar amb el Govern de l’Estat per tal d’afavorir una “immigració ordenada i legal” i de facilitar als diversos cossos de seguretat l’“accés a la informació de què dispose l’Administració regional sobre els estrangers en situació irregular”.

 

Reunió, aquest dimecres, de Díaz Ayuso, Monasterio i Aguado, els líders madrilenys de PP, Vox i Ciutadans. / EFE

El Botànic, per contra, omet l’expressió “immigrants” i aspira a dissenyar “una estratègia de migracions” en què participen representants de la societat civil, les administracions locals i les autonòmiques”. Hi ha la intenció de reactivar l’Observatori Valencià de les Migracions, de crear una oficina valenciana d’atenció a persones refugiades i sol·licitants d’asil “amb assessorament legal i acompanyament en la seua inclusió en la societat valenciana”. Per últim, els signants del Botànic diuen que elaboraran i implementaran un seguit de mesures que aborden la “discriminació racial, la intolerància i la violència masclista contra dones i xiquetes de minories culturals”.

Al capdavall, el Govern del Botànic II i el presumible Govern madrileny que ja s’albira representen dos models de societat contraposats, dues maneres de governar. Més enllà de la dimensió final de cada executiu, les diferències més notables tenen a veure amb el contingut programàtic que pretenen desenvolupar al llarg dels pròxims quatre anys. Tot plegat tenint en compte que el document madrileny encara podria incorporar puntualitzacions de Vox que l’escorarien més cap a la dreta. I és que, pels partits que pretenen subscriure un acord de govern a Madrid, el Botànic ve a ser l’anticrist.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.