Formades les institucions insulars

Els Consells Insulars comencen el respectiu mandat

Els organismes d'Eivissa, Mallorca i Menorca s0han constituït el divendres 5 i el dissabte 6 de juliol.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Després de les eleccions locals, autonòmiques i insulars les últimes institucions que es constitueixen, a les Illes Balears, són els Consells Insulars, una vegada que els ajuntaments, el Parlament i el Govern ja estan en marxa. Aquest dissabte dia 6 de juliol s’han constituït els de Menorca i Mallorca i el dia anterior, el divendres, el d’Eivissa. El de Formentera ja estava constituït d’ençà el 15 de juny, perquè com que és el mateix ajuntament de l’illa, aleshores quan es constitueix el consistori queda automàticament format el Consell.

Consell d’Eivissa

La institució insular eivissenca serà l’excepció política a Balears durant el mandat 2019-2023. En una mar institucional governada pels partits d’esquerra el Consell de la Pitiüsa major és l’única institució de pes que està en mans de la dreta. En efecte, així serà gràcies al bon resultat del PP a les eleccions del 26 de maig: 6 escons que sumats a l’únic que va assolir Ciutadans, donen com a resultat la majoria absoluta – 6 sobre 13- enfront de la minoria esquerrana formada per PSOE i Podem, 4 i 2 escons respectivament.

Tot i que just després dels comicis el PSOE intentà un acostament al partit taronja, des de les files de Ciutadans deixaren clar des de bon principi que la seva opció primera i gairebé única era el pacte amb el PP. Així va ser. El divendres 5 de juliol a l’horabaixa els vots de PP i Ciutadans feren que Vicent Marí, del PP, fos elegit com a nou president del Consell d’Eivissa.

Marí, ex batlle de Santa Eulària, és el càrrec institucional del PP que gestionarà més poder a les Illes. Un aspecte que ja s’ha deixat notar a les estructures del partit conservador balear. Mai havien tingut els eivissencs del PP tan de poder intern. Marí seguirà de diputat al Parlament, cosa que li donarà una projecció política més enllà d’Eivissa.

Envoltat d’una gernació – unes 400 persones no es volgueren perdre la seva presa de possessió -, Vicent Marí assegurà que «a partir d’avui mateix ens posem a la feina per transformar els desitjos en realitats». Va fer discurs -llegit en castellà i català – de fons i formes moderades, oferí «la mà estesa a tots i les portes obertes (del Consell) i la meva voluntat decidida de treballar junts, sense imposicions, sense recels ni prejudicis». Explicà els eixos fonamentals que marcaran el seu mandat, entre els quals destaca l’habitatge: «és el problema més important que Eivissa sofreix com a societat» i per resoldre’l cal «que apostem per solucions transversals» i per la «col.laboració institucional» amb el Govern i els ajuntaments amb l’objectiu «de cercar fórmules per garantir la construcció d’habitatge de protecció oficial en règim de lloguer».

Consell de Mallorca

Els resultats electoral del 26 de maig al Consell mallorquí no deixaren cap escletxa pel dubte en relació a qui el governaria i el presidiria. El PSOE va obtenir 10 dels 33 escons, el PP 7, Més 4, Ciutadans 3, Podem 3, PI 3 i Vox 3. L’esquerra (PSOE-Més-Podem) sumava 17 vots, o sigui majoria absoluta. Justeta, però suficient. El pacte progressista es donava per segur. I en efecte va ser així. Hi hagué els típics estira-i-arronses durant la negociació però al final els tres partits acordaren un programa conjunt i el repartiment dels càrrecs executius.

La presidència va correspondre a la socialista Catalina Cladera, ex consellera d’Hisenda i Economia entre 2015 i 2019. Fou elegida amb els 17 vots a favor de les tres formacions d’esquerra, el PI es va abstenir i varen votar en contra el PP, Ciutadans i Vox. En el seu discurs, Cladera apostà per fer del Consell una institució «útil i eficient» per als mallorquins. Cal destacar que la ja presidenta asseverà que no hi haurà noves infraestructures viàries durant el seu mandat, quelcom important perquè, com es recordarà, la política de carreteres del Consell durant l’anterior mandat (2015-2019) ha enfrontat el tripartit d’esquerres amb l’ecologisme. Tant el GOB (Grup d’Ornitologia Balear i de Defensa de la Naturalesa), l’entitat verda més important de les Illes, com Terraferida -organització ecologista que actua a través de les xarxes, fent estudis, informes i denúncies - criticaren fort ferm que el Consell fes la nova autopista que unirà – està en construcció- les localitats de Llucmajor i Campos i que perllonga fins aquest últim poble la que es va fer sota el Govern del PP de Jaume Matas, entre 2003 i 2007, entre Palma i Llucmajor. Ara, segons Cladera, l’acord tripartit «descarta la construcció de noves grans infraestructures viàries, ja siguin vies d’alta capacitat o desdoblaments». La nova presidenta contextualitza aquesta decisió «en la necessitat de preservar un territori finit com és el de la nostra illa». En la mateixa línia, el futur pla insular de mobilitat cercarà «canviar l’actual paradigma» per fer «realitat un nou model viari» a Mallorca, més en línia amb una visió global de l’illa molt més sostenible. I en el mateix sentit el Consell apostarà a fons «per la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic» que «ens ha de permetre tenir un 50% provinent de les (energies) renovables» abans de deu anys.

Consell de Menorca

La distribució d’escons en el Consell de Menorca que sorgí de les eleccions del 26 de maig era molt semblant a la de Mallorca. La suma del PSOE, 4 escons, Més, 3, i Podem, 1, era suficient per obtenir la majoria absoluta, 7 sobre 13. El PP es quedava amb 4 escons i Ciutadans només amb un. Es donava per fet que els progressistes farien coalició i així va ser, en efecte. Ara bé, les negociacions van ser molt més dures que les del Consell de Mallorca. Més per Menorca volia compartir la presidència amb els socialistes, però la postura del PSOE fou inamovible: la presidència havia de ser per a ell. Finalment hi hagué acord i la socialista Susana Mora serà la presidenta fins el 2023.

En el seu discurs, Susana Mora ha expressat la voluntat de l’equip de govern de fer una gestió marcada per la «solidaritat, la diversitat i el diàleg», ha destacat que la comissió de govern «té més presència de dones que d’homes» i que, d’acord amb els resultats electorals és un executiu «progressista, d’esquerres, que aposta pel benestar i la prosperitat» de tots els menorquins. També ha volgut posar esment en l’aposta pel medi ambient: «el nostre futur depèn de les energies netes». En resum, ha dit que el Consell menorquí té per objectiu assolir «la diversitat econòmica, la millor connectivitat marítima i aèria, amb especial atenció amb Barcelona i les principals capitals europees, així com volem millorar la mobilitat mitjançant un transport eficient i suficient».

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.