Política

Crítiques des del sobiranisme al nou Govern balear

Tant el sobiranisme polític com el catalanisme social desconfien del PSIB-PSOE quan la legislatura no ha fet més que arrancar.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La nova legislatura balear arranca marcada per la desconfiança del sobiranisme illenc cap al PSOE. Per una banda, la relació entre Més per Mallorca i el PSIB és molt tensa, per com s'ha fet el pacte i la important contestació interna que té en el si de la formació ecosobiranista. I no és només això. Els altres dos partits sobiranistes de Balears, Més per Menorca i Gent per Formentera, com és conegut, no han volgut sumar-se al Govern i s'han estimat més quedar-se'n fora per la desconfiança cap als socialistes. I per si faltava res, el catalanisme social ha expressat la seva profunda decepció amb relació a la política lingüística i cultural del pacte de Govern liderat pels socialistes, cosa que incrementa els recels. 

L'Executiu presidit per Francina Armengol naixia edos dies més tard del que li hauria agradat a la presidenta. Ella volia posar-se a la feina immediatament després de prendre possessió del seu càrrec, però la crisi interna a Més per Mallorca va endarrerir dos dies la formació del Consell de Govern. Pot semblar una mera anècdota. I si la relació entre ambdós partits es normalitza i resulta ser bona durant la legislatura, en efecte ho haurà estat, una anècdota. Ningú no se'n recordarà. Tanmateix, podria ser ben bé que en lloc de ser un episodi sense importància fos l'anunci d'un quadrienni amb tensions serioses entre el PSOE, per una banda, i el sobiranisme polític i el catalanisme social per l'altra.

Tensió PSIB-ecosobiranistes

La crisi de relació entre Més per Mallorca i el PSOE a compte dels càrrecs que ocupa la formació ecosobiranista al Govern d'Armengol es va resoldre el dilluns dia 1 de juliol quan l'assemblea de Més aprovà els noms dels seus representants que s'integrarien en el Consell de Govern. Una altra cosa de molt diferent és la raó de fons que va provocar la crisi: el malestar en el si de la formació ecosobiranista per raó del resultat de la negociació amb els socialistes. Això no està resolt, ni de bon tros. De fet s'haurà d'esperar al congrés de Més per Mallorca, que se celebrarà durant la propera tardor, per veure com marcarà la nova direcció la relació amb els socialistes. El malestar en el si de la coalició ecosobiranista és molt profund i no fa cara que minvi, ara com ara. 

Els de Més consideren que els socis majoritaris han actuat amb "prepotència" i que "com sempre" —diu un veterà militant del PSM, partit majoritari de Més, antic alt càrrec en el primer Pacte de Progrés— han tingut "voluntat d'acotar el nostre espai". Des del flanc socialista de l'acord de governabilitat es nega aquesta actitud i es limiten a explicar que les negociacions per formar les majories polítiques a les principals institucions —al Parlament i el consegüent Govern, als Consells Insulars de Formentera, Mallorca i Menorca, ja que a Eivissa governa la dreta— s'han basat exclusivament "en els resultats electorals". Recordem que el PSOE19 escons sobre els 59 que formen el Parlament i que Més per Mallorca només en té 4

No obstant l'aritmètica parlamentària, que és fruit de les urnes, cosa que ningú posa en dubte, a Més es veu "amb preocupació" que els socialistes pareixen tenir una voluntat d'imposar les seves tesis en qüestions que "són essencials per a nosaltres". Per exemple amb tot el que fe referència a la normalització del català i la gestió de la cultura. I per aquest costat la preocupació no només afecta Més per Mallorca, també intranquil·litza Més per Menorca i Gent per Formentera que, cal recordar, són les altres dues forces sobiranistes amb representació al Parlament (2 i 1 escons, respectivament) que no han volgut formar part del Govern d'Armengol

En efecte, causa inquietud entre aquestes formacions la poca intensitat de l'aposta socialista pel català, cosa que no ha passat desapercebuda entre el catalanisme social. Així, la Plataforma per la Llengua ha rebut el nou pacte d'esquerres de les Illes amb desconfiança atès "el poc interès i valentia" a defensar el català. Segons un comunicat fet públic per aquesta entitat, "els tres partits signants van adoptar una sèrie de compromisos públics, van fer seves bona part de les propostes que des de la Plataforma per la Llengua els vam fer arribar, però l'acord signat passa totalment de puntetes per la política lingüística". Així mateix, l'entitat assegura que "si es realitza una cerca amb paraula català" en el document del pacte de Govern, "s'hi trobaran zero resultats". Amb la "paraula llengua, zero resultats". I amb "lingüístic, un resultat: dels 200 punts només un es refereix a temes lingüístics". El representant de la Plataforma a les Illes, Ivan Solivellas, valorava la setmana passada per a dbalears.cat que "les mesures en política lingüística que apareixen en els acords del pacte no van més enllà de la posada en marxa d'una oficina de drets lingüístics, que ja hauria de funcionar des de la passada legislatura". 

No és menys crítica l'Obra Cultural Balear (OCB), presidida per Josep de Luis, que va rebre els acords de Govern titllant-los de "decebedors" en matèria de normalització del català. Segons la veterana entitat catalanista, el que s'ha acordat quant a normalització lingüística "és gairebé inexistent". I l'OCB lamenta que "tenint en compte el repte de la normalització de la llengua pròpia de les illes Balears" el pacte hagi estat "tan poruc i infantil". 

Tampoc va ser ben rebut que la gestió cultural no tingués rang de conselleria, tal com anunciaren en un principi  part dels tres signants del pacte de governabilitat: PSOE, Podem i Més per Mallorca. L'Associació de Cineastes de les Illes Balears, l'Associació de Productors Audiovisuals i la Plataforma Crea —que ajunta creadors culturals de diversos àmbits— es manifestaren radicalment en contra de la desaparició de la Conselleria de Cultura, que durant l'última legislatura ha estat dirigida per Fanny Tur, la gestió de la qual ha merescut en general molts més elogis que crítiques. Tampoc s'entén entre el món de la cultura baleàrica que Tur no repeteixi a l'Executiu. Des del PSOE es rebutgen les crítiques i s'assegura, segons va dir Armengol, que "el compromís amb el català i la cultura" del Govern està "fora de dubte". És cert que la presidenta rectificà relativament la seva decisió inicial i que la Conselleria de Presidència, dirigida per Pilar Costa, es dirà també "de Cultura i Igualtat" i acollirà la direcció general des d'on es gestionarà tota la política cultural del Govern. Però des d'ambients catalanistes es considera que és força negatiu el contrast entre la gestió que ha fet Tur al capdavant d'una conselleria "clarament cultural" i el que serà "una mera direcció general" en una conselleria —la de Presidència—  tan marcadament socialista. 

Entre la tensió generada al si de Més per Mallorca per culpa del repartiment de càrrecs fruit del pacte, que Més per Menorca i Gent per Formentera no hagin volgut formar part del Govern i les suspicàcies que, en matèria de normalització lingüística i política cultural, aixeca l'acord de governabilitat en el catalanisme social, l'inici de la legislatura està marcat clarament per la desconfiança d'aquests sectors ideològics cap al PSIB-PSOE

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.