Temps de reparació, també per a Joan Fuster

La inauguració, al més alt nivell institucional, del Museu Joan Fuster a Sueca, amb la presència del president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig, i del conseller de Cultura, Vicent Marzà, tanca un deute de les institucions valencianes amb l'intel·lectual valencià més brillant del segle XX. Un "temps de reparació", en paraules de Puig, que arriba també per a l'escriptor suecà.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'esperada obertura al públic del Museu Joan Fuster, l'espai clau per a la difusió pública de l'escriptor i una de les potes de l'Espai Fuster, juntament amb l'Aula Didàctica i el Centre de Documentació, visqué un acte inaugural en correspondència amb la importància del fet. I també amb l'esforç i el temps que ha hagut de passar per a fer-se realitat, com contàvem en aquestes mateixes pàgines.

A més dels citats Puig i Marzà, donaren suport a l'acte la vice-presidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, el diputat de Cultura, Xavier Rius, els diputats en el Congrés Joan Baldoví i Ricardo Sixto així com nombrosos alcaldes i regidors. També hi assistiren el director de l'Institut Valencià de la Cultura, Abel Guarinos, el director de l'Institut Alfons el Magnànim, Vicent Flor, a més d'entitats com l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), amb una nodrida delegació encapçalada pel seu president, Ramon Ferrer. El món de la universitat i de la cultura, amb exponents com l'artista Manuel Boix o l'escriptor Josep Franco, entre molts més, tampoc no faltaren a la cita. Cap responsable significatiu del Partit Popular o de Ciutadans féu acte de presència en la inauguració.

Ximo Puig era rebut a la porta de l'Ajuntament de Sueca, amb la corporació gairebé al complet i en filera -protocol que transmeté una certa sensació de desproporció monàrquica-, com a prèvia de la signatura en el Llibre d'Or de la ciutat. El president havia visitat Sueca per primera vegada per veure la casa de Joan Fuster i, darrerament per acomiadar les restes de Francesc de Paula Burguera, un altre insigne escriptor suecà. "Estic tremolosa", confessà l'alcaldessa, Raquel Tamarit, en posar-li la insígnia de la ciutat al president, nervis que resaltaven la solemnitat del moment i de la jornada per a Sueca. A continuació, la comitiva recorregué a peu l'escassa distància amb el Museu Joan Fuster. A la porta, entre un núvol de càmeres, esperaven Marzà i el director de l'Espai Fuster, Francesc Pérez Moragón.

Records de Casa Fuster

Abans de l'acte principal, l'obligada visita guiada a les instal·lacions. I petites cues per fer-se fotografies en els racons més emblemàtics: amb el saló que acull l'enorme imatge d'un jove Fuster a la porta de sa casa o en l'estanteria amb els seus objectes. Sessions fotogràfiques barrejades amb comentaris elogiosos per l'aparença i disposició del museu.

Inauguració del Museu Joan Fuster Inauguració del Museu Joan Fuster

Pérez Moragón obrí els parlaments recordant la tasca realitzada per l'anterior director de l'Espai, Antoni Carrasquet, pels autors del disseny museogràfic, Joan Aliaga i Núria Ramon, així com el paper jugat per l'hereu Josep Palàcios (qui va excusar l'assistència a l'acte) i per institucions com la Biblioteca Nacional de Catalunya, la Generalitat Valenciana, propietària de l'edifici, o la Universitat de València, a través de la Càtedra Joan Fuster. Amb tot, posà especial  èmfasi en la tasca contínua amb diferents corporacions de l'Ajuntament de Sueca, fins i tot en èpoques de crisi econòmica. Elogi que enllaçà amb una petició de més recursos a les altres institucions.

El discurs més emotiu fou de llarg el de l'alcaldessa. Raquel Tamarit recordà el Fuster que reconeixia haver tingut tal vegada "una única passió noble", el seu poble, reivindicà el seu valor com a despertador de la consciència dels valencians i la seua importantíssima tasca intel·lectual. "A canvi, només va rebre insults", recordà Tamarit. "Ja és l'hora que arriben distincions no només des de la seua Sueca, sinó també des d'unes altres institucions", reblà. Almenys l'AVL ja ha anunciat que l'any 2022 es dedicarà a Fuster, coincidint amb el centenari del seu naixement.

Marzà, per la seua banda, va glossar "la capacitat de remoure consciències i crear discursos" de Fuster. "És de justícia que aquestes portes tornen a estar obertes, que tinguem l'oportunitat de conèixer la seua obra i seguir mirant endavant", afegí. El conseller, altrament, posà en valor la participació del seu departament en l'Aula Didàctica, l'instrument per donar a conèixer Fuster entre els joves.

Un govern fusterià

El discurs de Puig era esperat més aviat pel to que pel contingut, perquè a ningú no se li escapava la transcendència del moment i la seua simbologia. "Som en un temps de reparació. De drets de les persones però també del que ha estat la memòria democràtica de la cultura d'aquest país, que s'ha volgut amagar", digué, per a començar. I cità a Ernest Lluch quan deia que Fuster va marcar "la diferència entre la història i la prehistòria", en termes d'anàlisi del nostre país. El president destacà la "lleialtat absoluta" a la seua ciutat, "perquè si haguera marxat a Barcelona haguera tingut probablement moltíssima més projecció internacional, però ell ho va fer tot des d'ací, des d'aquesta casa, des de Sueca".

"La gent ha de reconèixer què era Fuster i què representava", reblava, abans de reivindicar el seu vessant assagístic, el seu tarannà com a "l'últim gran il·lustrat". "Joan Fuster sempre serà pedra cabdal, principi en la nova arquitectura que hem de crear tots junts", abundà abans de llançar al vent unes paraules finals ben significatives: "Compteu ara i sempre amb la voluntat, l'esforç i el coratge d'un govern -i sé que açò no em portarà cap alegria- que se sent fusterià".

Museu Joan Fuster Museu Joan Fuster.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.