Romanitat

Dertosa, 'municipum' capital

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els romans van crear una unitat política al voltant de la Mediterrània, formada per una gran diversitat de pobles, i van implantar un nou model de poblament basat en el municipium, integrat per la civitas i l’ager; és a dir, la ciutat i el territori. Un dels municipia més importants era Dertosa, amagat sota l’actual Tortosa i que s’està coneixent gràcies a les excavacions arqueològiques realitzades els últims anys. 

Per construir Dertosa, els romans van crear una estructura urbana perfectament adaptada a la geografia, entre el riu Ebre i el turó de la Suda. Aquesta gran superfície va ser rodejada amb una gran muralla i avui concentra un conjunt arquitectònic que il·lustra la rellevància política, econòmica i militar que la capital del Baix Ebre va tenir durant el regnat de Juli Cèsar. 

Al mateix costat de l’Ebre, per exemple, hi trobem un embarcador i un antic complex de salaons situat en una àrea ideal per a l’estacionament i el trànsit de mercaderies; la muralla ens parla del paper bèl·lic que Tortosa ha desplegat en els diferents períodes, mentre que altres vestigis documenten l’enorme pes polític i cultural que la vila va desenvolupar durant l’etapa romana i, en particular,  la Renaixença i els recents segles XIX i XX.

La troballa de la muralla es va produir l’any 2006 durant unes excavacions que es realitzaven al carrer Corea, just davant de la catedral, un edifici que per les inscripcions obtingudes en el seu subterrani ocupa l’emplaçament de l’antic fòrum romà. Anteriorment, el 2009, s’havia excavat un edifici del segle I-II dC al carrer de Sant Felip Neri, la necròpoli romana del carrer de Montcada, on avui hi ha les delegacions de la Generalitat de Catalunya, i la plaça de la Cinta.

La muralla, que en un tram de 40 metres continua intacta, dataria de la segona meitat del segle III dC i, per la seva orientació, delimitava Tortosa amb relació al curs de l’Ebre. Les rutes en piragua, caiac i altres embarcacions que transcorren pel municipi permeten observar l’espai tan privilegiat que ocupava. 

També, molt a prop de la seva façana, les obres van posar a la vista un absis d’església que podria ser el primer temple cristià d’època visigòtica i que s’hauria aixecat durant el Concili de Tarragona (516), moment en què hi ha constància del primer representant escollit de la seu tortosina, el bisbe Urs. 

A banda d’aquests elements, en l’excavació es va localitzar un antic complex de producció de salaons, una claveguera que desembocava al riu en forma de teulada de casa, així com estructures de l’època islàmica i etapes posteriors. És el cas de monedes, ceràmiques i altres peces significatives, les quals resumeixen la coexistència de les cultures cristiana, musulmana i jueva en aquests 2.000 anys d’història.

Tot plegat ha obligat l’Ajuntament a resignificar l’espai dels entorns de la catedral a fi de permetre la visita del públic i, al mateix temps, custodiar una part del material més valuós al Museu de Tortosa, ubicat a la rambla de Felip Pedrell en un edifici modernista que antigament havia sigut l’escorxador. Aquest equipament i el Centre d’Interpretació del Renaixement (CIR), situat al carrer de Sant Domènec, són els principals espais a visitar per qui vulgui reviure el domini dels romans al sud de Catalunya.

Al turó on s’enfila Tortosa sobresurt el castell de la Suda, una fortalesa d’origen musulmà que, segons tots els entesos, té l’estela funerària romana més bella de l’Estat espanyol. Reconvertit en Parador Nacional, el castell va ser construït durant el mandat d’Abd Al-Rahman III (segle X) sobre l’antiga acròpolis romana, si bé amb l’ocupació cristiana va esdevenir una presó pública, i més tard, una residència reial.

Ja cap als segles XV i XVII, les exigències militars van obligar a ampliar el tram de muralles i a construir diversos fortins, que més tard van servir perquè el rei Jaume I i les seves tropes hi passessin algunes temporades. 

A partir de llavors, el castell va quedar completament abandonat, fins que, després de la Guerra Civil i la dictadura franquista, les autoritats van decidir rehabilitar-lo. Un pas que va culminar-se la passada dècada dels 80, quan se’n van reconstruir les parts més malmeses per transformar-lo en l’únic parador nacional de turisme de la demarcació de Tarragona. 

De l’antic castell de la Suda encara es conserven les muralles, arcades d’accés al recinte, la nau del Polvorí, el pati d’armes i un important conjunt de galeries subterrànies on han aparegut vestigis d’origen romà, àrab, romànic i gòtic. Malgrat totes les modificacions, és un dels paratges més interessants, tant pel seu llegat arquitectònic com per les magnífiques panoràmiques que ofereix, amb vistes sobre la ciutat, la vall de l’Ebre i el massís del Port. 

També, a la veïna localitat de Bítem, hi ha restes de la vil·la romana de Barrugat, de la qual provenen parts d’un mosaic de la zona de les termes, i limitant el municipi amb la finca agrícola de la Palma, dins de l’Aldea, el 2007 es va trobar un gran campament romà de la segona guerra Púnica.

Un altre jaciment pròxim a Tortosa és la vil·la rural de Casa Blanca, datada dels segles I al V dC i situada a Jesús, població adscrita a Tortosa, així com les localitzades a Riba-roja d’Ebre i a la Torre de la Carrova (Amposta). 

Fora d’això, és recomanable visitar les pedreres de la Cinta, explotades durant el regnat de l’emperador August i que van servir per construir el fòrum de la ciutat romana de Segòbriga, a l’actual Saelices (Conca) i altres vil·les repartides arreu de la península.

La ciutat de Tortosa manté un marcat caràcter, modelat per un patrimoni natural de primer ordre i de caràcter dual. Només cal alçar el cap per contemplar 1.400 metres per sobre dels nostres ulls el cim del Montcaro, punt culminant del massís del Port. La mola calcària, d’unes dimensions gegantines, es defineix com una combinació màgica de parets granítiques, profunds barrancs i engorjats, extenses pinedes i la fageda més meridional de l’Europa continental. El Port emergeix sense transició, contundent, absolut sobre una terra baixa regada pel segon element que defineix la ciutat i la vida dels seus habitants, el riu Ebre.

La presència fluvial dona sentit al territori, cohesiona la seva gent. La vila de Tortosa se situa, respecte del curs fluvial, en l’últim punt estret de l’orografia, entaforat entre el massís del Port i les serres de Cardó i el Boix. A partir d’aquí, l’horitzontalitat s’apropia la geografia fins a crear el ben conegut paisatge del delta de l’Ebre.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.