Mèxic

Mèxic és el nou mur de Trump

El president mexicà, López Obrador, ha endurit la política d’asil i ara mobilitza la Guàrdia Nacional. Els refugiats es veuen forçats a utilitzar rutes encara més perilloses.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El campament es diu “Segle XXI”. Però als que hi viuen els sembla més aviat de l’edat mitjana. Unes 1.200 persones viuen amuntegades en cel·les. Hi ha nens plorant i homes joves remenant papers i intentant atreure l’atenció dels funcionaris que gestionen l’asil. Entre les files patrullen policies amb porres.

Les persones que fugen de l’Amèrica central o del sud en direcció als EUA –i aquests últims dies i setmanes tornen a ser milers– sovint venen a parar aquí, al campament central de recepció, a la ciutat de Tapachula, a la frontera entre Mèxic i Guatemala. Els migrants provenen de països de l’Amèrica central afectats per la pobresa i la violència com Hondures o el Salvador, alguns de països africans com el Senegal o el Camerun, o de l’Àsia.

Mèxic està desbordat amb l’arribada de migrants. Davant la gran porta de metall s’apinyen centenars d’homes, dones i nens. La majoria han passat la nit al ras; esperen aconseguir un full de paper que els permeti continuar el viatge. Uns quants milers de refugiats han estat desplaçats a un recinte firal als afores de la ciutat. Els que hi resideixen, que per por de patir represàlies no volen ser citats pel nom, expliquen que pateixen abusos per part dels guàrdies i que fa uns quants dies es va produir una rebel·lió. Els periodistes no són benvinguts al recinte: se’ls fa fora i se’ls acompanya a la sortida.

Durant molt de temps Mèxic va ser sobretot una estació de trànsit per als migrants que es dirigien als EUA. Però el president Andrés Manuel López Obrador –populista d’esquerres–, pressionat per Donald Trump, ha endurit la seva política migratòria i ha tancat fronteres. El país es va convertint cada vegada més en un col·lector de migrants.

López Obrador ha enviat 6.500 guàrdies nacionals al sud, a la frontera amb Guatemala, i 15.000 homes al nord, a la frontera amb els EUA. Aquests homes han d’ajudar la policia i l’exèrcit a rebutjar migrants. Algunes veus crítiques parlen d’una “militarització” de les fronteres.

La fugida cap als EUA passant per Mèxic sempre ha estat costosa i perillosa, però era factible. Els coyotes, com s’anomena els traficants d’immigrants il·legals, feien passar els migrants de Guatemala als EUA. Normalment, la policia fronterera feia els ulls grossos. “Els inspectors són corruptes de dalt a baix”, diu Irineo Mujica, activista pels drets humans, que ha organitzat diverses caravanes de migrants a través de Mèxic.

La política aïllacionista de López Obrador ha comportat que cada cop més refugiats quedin aturats al seu país. Aquest any més de 20.000 migrants han presentat sol·licituds de visat humanitari a Mèxic. Les autoritats es prenen el seu temps. Poden passar setmanes o mesos fins que es dona cita a un migrant. El temps d’espera el passen en camps d’acollida. O als carrers de Tapachula.

La cua davant l’oficina de l’autoritat responsable de l’asil de Tapachula fa la volta a tot el bloc: molts han passat la nit davant l’edifici. “La institució no té ni prou gent ni prou competències per analitzar detingudament les sol·licituds d’asil”, diu Maby Cruz, del Centro Fray Matías, una organització humanitària que assessora jurídicament els migrants.

A Mèxic li agradaria desfer-se dels refugiats, però en la majoria de casos això és molt complicat. Ara mateix els Estats d’Àsia i Àfrica no tenen cap acord de devolució amb Mèxic, per tant els ciutadans d’aquests països no són expulsats.

Els refugiats cada cop més es veuen obligats a recórrer a rutes perilloses i sovint mortals. “Busquen nous camins”, diu Olga Sánchez, directora d’un allotjament per a refugiats a Tapachula. Pel mig de la selva o per les muntanyes.

El riu fronterer entre Mèxic i Guatemala, el Suchiate, cada cop és més difícil de travessar, ja que s’hi han augmentat els controls. Abans cada nit el travessaven centenars de migrants, segons explica un dels raiers que transporten gent i mercaderies per les aigües somes. “Avui al matí només han travessat dos africans”. Molts migrants, afegeix, s’han amagat al costat guatemalenc o intenten passar la frontera per altres punts.

L’odissea continua al nord, a la frontera amb els EUA. La setmana passada va donar la volta al món una foto en què es veien dos cossos sense vida al Río Grande: un pare i la seva filla de gairebé dos anys. Van morir en l’intent de travessar el riu en direcció als EUA. A començament d’abril Óscar Martínez, juntament amb la seva dona i la seva filla, havia partit de San Salvador cap als EUA.

Volia arribar a Dallas, on viuen uns parents. Durant uns quants mesos la família va esperar en va que els donessin hora a l’autoritat d’asil dels EUA, però al final van decidir travessar el riu clandestinament. Martínez va transportar la seva filla fins a l’altra riba i, a continuació, volia anar a buscar la seva dona. Però la nena es va tornar a ficar a l’aigua. Martínez va nedar fins a la petita per evitar que s’ofegués. El corrent se’ls va emportar a tots dos. L’endemà una patrulla fronterera els va trobar morts en un canyissar. El pare segurament s’havia ficat la nena sota la samarreta per protegir-la.

En pocs mesos López Obrador ha dut a terme un gir radical en la seva política d’asil. Primer les autoritats expedien desenes de milers de visats, que autoritzaven els refugiats a estar-se a Mèxic i a treballar al país. Va córrer la veu per la regió, i força refugiats van aprofitar l’oportunitat per viatjar als EUA. Només al maig 133.000 migrants van ser capturats a la frontera sud dels EUA. López Obrador va desfermar la ira del president Trump.

Trump va amenaçar amb posar aranzels als productes mexicans si López Obrador no contenia les migracions als EUA. Mèxic depèn econòmicament dels EUA. Empreses de tot el món tenen fàbriques a Mèxic, i des d’allà subministren als EUA. Els aranzels no afectarien només les exportacions mexicanes: les cadenes de producció de moltes grans multinacionals també depenen del fet que el trànsit transfronterer sigui fluid.

El president mexicà va enviar el ministre d’Exteriors, Marcelo Ebrard, a Washington perquè tranquil·litzés el govern nord-americà. Ebrard va prometre que reduirien considerablement les xifres de refugiats i que acceptarien la devolució de sol·licitants d’asil tornats dels EUA; encara que no fossin ciutadans mexicans.

“López Obrador vol evitar a qualsevol preu un conflicte amb Trump”, diu l’historiador mexicà Lorenzo Meyer. El president s’ha “doblegat” davant els nord-americans, va escriure l’exministre d’Exterior mexicà Jorge Castañeda. Les concessions, criticava Castañeda, són una “vergonya”.

Mèxic és el nou mur de Trump, deia el columnista Héctor Aguilar Camín al diari Milenio.

Per contra, Trump ha elogiat López Obrador per la seva política migratòria. Ara per ara els aranzels punitius no estan sobre la taula. Durant les pròximes setmanes Mèxic ha de demostrar a Washington que compleix les obligacions. Si no ho fa, es posaran en marxa les mesures, segons ha dit Trump. Al mateix temps el president dels EUA ha anunciat que en un futur els migrants s’han d’aturar més al sud: Washington està negociant amb Guatemala per reconèixer el país com un “Estat segur”, encara que hi imperi la violència de les bandes. D’aquí a un temps els refugiats d’Hondures i el Salvador seran obligats a sol·licitar l’asil des d’aquests països.

A Mèxic l’opinió pública cada cop és més hostil amb els migrants. Des de l’arribada al poder de López Obrador s’han detingut més de 100.000 migrants i se n’han retornat 77.000 als seus països d’origen. Si bé López Obrador recalca que “Mèxic respecta els drets humans”, els atacs són freqüents. Segons una enquesta del diari El Financiero, la majoria dels mexicans donen suport a la dura política antirefugiats del president. El ressentiment està augmentant sobretot a les regions frontereres.

Només els albergs privats per a migrants encara estan disposats a obrir les portes als nouvinguts. En l’allotjament “Jesús el buen pastor”, a Tapachula, hi viuen set-cents homes, dones i nens en unes instal·lacions que en realitat estan pensades per a la meitat de persones. La majoria provenen d’Hondures, Cuba i el Salvador.

Molts d’ells han fet un viatge ple d’entrebancs per arribar fins allà. Els haitians i els africans normalment s’obren camí a través del Brasil fins a Mèxic. Els salvadorenys, els hondurenys i els guatemalencs arriben amb autobusos o a peu des dels seus pobles natals.

Fins fa dos anys i mig, si més no els cubans que viatjaven als EUA a través de la frontera de Mèxic obtenien automàticament el dret de permanència i més endavant el permís de residència. Poc abans de deixar el càrrec, el president Barack Obama va abolir aquesta regulació especial. “Ara hem de demanar asil igual que els altres als EUA”, diu Jorge, un expert informàtic de l’Havana. Jorge diu que va presentar una sol·licitud a Cuba i que just després va perdre la feina.

De fet, els cubans són molt buscats pels traficants. Perquè tenen més diners que els centreamericans. Però amb López Obrador la situació ha empitjorat: per primer cop a ells també els expulsen si els enganxen sense documents vàlids. Per això Jorge no s’atreveix a sortir al carrer. Segons Jorge, molts dels seus compatriotes s’amaguen en pensions i cases privades de Tapachula.

Cada dia entre deu i quinze migrants piquen a la porta del centre “Jesús el buen pastor” i demanen ser acollits, explica la directora, Olga Sánchez: “Hem transformat totes les sales disponibles en dormitoris”. Al pati els migrants han fet una foguera i hi cuinen sopa de mongetes seques. Els treballadors de l’alberg són voluntaris i per finançar el centre els migrants venen dònuts que fan ells mateixos.

Sánchez no rep diners ni del govern ni de l’Església; la major part del pressupost prové de donatius privats. L’organització de les Nacions Unides per a l’ajuda al refugiat concedeix als migrants una petita ajuda financera i un cop per setmana visita el centre una delegació de l’UNICEF.

“Des de nadons fins a ancians, hem unit sota un mateix sostre totes les generacions”, diu Sánchez. Al principi ajudava sobretot migrants que s’havien fet mal en l’intent de viatjar amb el tristament famós tren de càrrega La Bestia.

A dia d’avui les vies estan protegides i el nombre de ferits s’ha reduït. Per contra, però, més famílies travessen la frontera. “El govern no s’ha preocupat mai per la situació a les fronteres”, diu Sánchez. “I ara se’ls gira en contra”.

Melvin Fuentes, de 47 anys, va arribar a Tapachula fa quatre setmanes amb la seva dona i dos nens de sis i nou anys provinent d’Hondures. Al seu país vivia amenaçat per les maras, bandes criminals de joves que són actives en molts territoris de l’Amèrica central. “Van matar el meu germà perquè es va negar a pagar als que l’extorquien”.

Fuentes treballava de costurer en una maquiladora, una d’aquestes fàbriques situades en zones franques que sobretot produeixen per al mercat nord-americà. Guanyava uns trenta dòlars per setmana. Una part del sou l’havia d’entregar a la banda, però ell s’hi va negar. “La policia no ajuda; fan causa comuna amb les bandes”.

Amb autobusos i camions la família va fugir a través de Guatemala fins a la frontera mexicana. Van travessar el riu Suchiate de nit en un rai pneumàtic. Ara a Tapachula esperen que els donin hora a l’oficina d’asil. Volen sol·licitar un visat humanitari. I després continuar el viatge cap als EUA.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.