Crònica des d'Estrasburg

Constitució del Parlament Europeu amb absències i protestes

Crònica des d'Estrasburg.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

“Bloqueig institucional i paràlisi democràtica”. Així varen descriure els eurodiputats de l’Esquerra Unitària Europea la inversemblant situació que s’ha produït després de 77 anys d’història del Parlament Europeu. Per primera vegada, a tres parlamentaris se’ls impedia entrar a prendre possessió del càrrec i a la resta no podia triar el nou president d’aquest Parlament, ajornant la votació un dia fins a que el Consell Europeu a Brussel·les es pose d’acord amb els principals grups polítics per a repartir-se el nou govern de la Unió. Dins i fora, els ciutadans europeus han vist com se silenciava la seua veu.

El repartiment d’alts càrrecs a les institucions europees va bloquejar durant un dia la elecció del president del Parlament Europeu fins que el Consell arribava a un acord a Brussel·les. Així, la presidència de la Comissió Europea serà per a l’actual ministra de Defensa alemanya, la conservadora Ursula von der Leyen, que haurà de ser ratificada per la majoria absoluta del Parlament.

El ministre d’Afers Exteriors espanyol, Josep Borrell, serà el cap de la diplomàcia europea i ostentarà la vicepresidència més important a la Comissió. El primer ministre belga en funcions, Charles Michel, serà el president del Consell Europeu i la directora gerent del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde, encapçalarà el Banc Central Europeu (BCE).

Finalment, la proposta per a presidir el Parlament Europeu inclou el nom de l’exministre socialista búlgar Sergéi Stanishev, desprès que l’aliat alemany d’Angela Merkel, Manfred Weber, renunciara a compartir la presidència durant la meitat del mandat. Encara que aquest afer no està tancat i es resoldrà quan la resta d’implicats aproven aquesta proposta o proposen alguna alternativa.

Mentrestant, deu mil ciutadans europeus vinguts la majoria de Catalunya, segons la policia francesa, van concentrar-se a les portes de l’edifici Louise Weiss, a la ciutat d’Estrasburg, primera seu del Parlament Europeu. Les seus veus es varen escoltar dins i fora en suport dels tres parlamentaris catalans als qui l’Estat Espanyol ha negat la seua representativitat.

L’absència del president Carles Puigdemont, el conseller Toni Comín i el vicepresident Oriol Junqueras es va fer palesa quan el president en funcions del Parlament Europeu, Antonio Tajani, donava per conclosa la sessió plenària en menys de vint minuts, sense donar peu a que se celebrara la votació del nou president de la Cambra.

En aquest moment, l’eurodiputat irlandès Matt Carthy va demanar la paraula per a defensar els drets dels Membres del Parlament Europeu (MEPs) exclosos, mentre Tajani insistia que no es podia intervindre més que per la qüestió electoral suspesa.

Malgrat tot, Matt Carthy, representant del Sinn Féin i eurodiputat per Esquerra Unitària Europea, continuava la seua al·locució, flanquejat per un voluminós eurodiputat amb una enorme camiseta groga i li retreia al president Tajani la prohibició de la entrada al Parlament dels eurodiputats catalans electes

Carthy demanava que “es puga escoltar la veu del poble de Catalunya” dins de l’hemicicle i lamentava que “alguns eurodiputats catalans no puguen entrar en aquesta cambra, que ha de lluitar pels drets humans i ha de poder fer-se escoltar”. També va dirigir-se directament a Tajani, perquè “faça avui una declaració en nom d’aquests eurodiputats electes a aquesta institució i reforce la democràcia i els drets humans a Europa”.

Encara amb els aplaudiments de rerefons per al MEP irlandès i els eurodiputats exclosos, Tajani va donar per finalitzada la sessió inaugural ajornant la votació de la Presidència per a l’endemà, quan el Consell Europeu, reunit a Brussel·les des del diumenge, aprove les noves presidències de la Unió Europea.

Respecte a la constitució del Parlament i a l’absència de tres eurodiputats catalans, el cap de comunicació del Parlament Europeu, Jaume Duch, va dir que “no és la primera vegada que hi ha un número menor d’eurodiputats presents al plenari” i que, “legalment, es considerarà el Parlament perfectament constituït i continuarà fent la seua feina”. Amb això, el Parlament Europeu s’ha constituït amb els 748 eurodiputats presents a la cambra, sense entrar en cap més qüestió que “està en mans de la justícia i no d’aquest Parlament” el dret de Puigdemont Junqueras i Comín a exercir els seus càrrecs democràtics.

Però no era sols a dintre on s’han defès les llibertats dels eurodiputats exclosos. El mateix Matt Carthy participava tres hores desprès a l’acte de solidaritat amb Puigdemont, Comín i Junqueras a les portes del Parlament, amb una vintena d’eurodiputats que han pujat al cadafal prometent que la veu dels catalans s’escoltarà a tot Europa.

Uns manifestants defensen Carles Puigdemont / Regina Laguna

Mentre s’avortava el plenari dins del Parlament i començaven a arribar els 10.000 catalans per a mostrar-los el seu suport, els eurodiputats electes Carles Puigdemont i Toni Comín decidien no oassar a l’altra banda del pont que creua el Rin. Ambdós esperaven a la frontera que separa Strasburg de Kehl, a Alemanya, a tan sols 1.100 metres.

És allí on a primera hora del matí, allunyats de la frontera francesa per temor a que el Tribunal Suprem activara de forma immediata l’euroordre de detenció i, automàticament, la gendarmeria francesa procedira a la seua detenció, Puigdemont i Comin gravaven un vídeo davant les càmeres dels informadors que es van acostar ràpidament.

Tocaven les dues de la tarda quan arribava el missatge d’agraïment i d’esperança als ciutadans europeus que sota el sol esperaven a que començaren els parlaments de l’acte de protesta i suport organitzat pel Consell per la República. Els crits d’“in-de-pen-dèn-ci-a” i “Puigdemont President” es van repetir durant tot el matí.

L’actor català Sergi Mateu va fer de mestre de cerimònia obrint l’acte i presentant tots els parlaments, començant per un vídeo del president Quim Torra on va denunciar la “vulneració del dret de representar-nos”. Torra va afegir que “els nostres vots no poden no ser tinguts en compte a Europa. No pot ser que els catalans no puguem triar lliurement els nostres representants. Els mes de dos milions que van fer possible el referèndum no defallim de l’objectiu col·lectiu d’assolir la independència i fer possible la República catalana”.

A continuació, es llegia el manifest “Omplim Estrasburg”, signat per catalans il·lustres i famosos com Agustí Colomines, historiador; Laura Borràs, diputada de JxCat al Congrés; Lluís Puig Gordi, conseller de Cultura a l’exili; Jordi Domingo, president de la Coordinadora de l'Advocacia de Catalunya; Ramon Tremosa, exdiputat Parlament Europeu;  Lluís Llach, músic, cantautor, escriptor i activista; o Jaume Alonso-Cuevillas, advocat i diputat a les Corts espanyoles per JxCat.

La manifestació vista des del Parlament Europeu / Regina Laguna

A més, el manifest el signaven també associacions cíviques com ara la Coordinadora de l'Advocacia de Catalunya, Madrid por el Derecho a Decidir, Mossos per la República Catalana, i Foreign Friends of Catalonia, entre d’altres. D’aquest darrer grup, els seus representants Pere Vives i Laura Prat varen organitzar amb altres grups, el dia abans a Estrasburg, l’acte de solidaritat “La Catalogne et l’Europe en défense des libertés”.

El manifest denuncia que “la vulneració dels drets polítics dels eurodiputats Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín és també una vulneració dels drets fonamentals dels 2,3 milions de ciutadans europeus que els van votar i que estan protegits per la legislació europea i internacional” i reivindica “el dret dels electors catalans -com a electors europeus que som- a ser representats al Parlament Europeu per les persones que, havent-se presentat lliurement a les eleccions, han sortit elegides mitjançant el nostre vot”.

Aquesta reivindicació inclou la petició al Parlament Europeu perquè “s’oposi a la pretensió de l’Estat espanyol d’impedir que Carles Puigdemont, Oriol Junqueres i Toni Comín exerceixin, amb normalitat”, el seu càrrec i demana que intermedie entre l’Estat Espanyol i Catalunya.

Immediatament desprès, una vintena d’eurodiputats estrangers pujaven a l’escenari per a reclamar el dret del poble català de tindre la seua pròpia veu al Parlament Europeu. L’eurodiputada portuguesa Marisa Matias, del Bloco d’Esquerda de Portugal, va recordar entre crits d’aclamació que “al 1640 vàrem lluitar contra un Felip per la nostra independència i ara també teniu que lluitar contra un Felip”. Matt Carthy va fer cridar el públic amb un encoratjador discurs que va acabar dient que “el sol tornarà a brillar a Catalunya i al cor de la gent”, al temps que cridava “independència” en català.

L’eslovè Ivo Vajgl va fer una al·locució sobre el "dret d’una nació té dret a la seua autodeterminació, sense violència ni presó”. I va animar els presents dient que “Eslovènia dona suport als vostres somnis de llibertat. Lluiteu perquè sobrevisca aquest ‘hit’ a Estrasburg”.

Els acompanyaven a l’escenari Tomas Schultze, Josep Maria Cervera, Marina Llansana, Elisenda Paluzie, Gerard Onesta, Gorka Knörr, Joan Amèric, Isaac Peraire, Rut Ribas, Neus Torbisco, Guillem Fuster, Toni Castellà, Jordi Solé, Diana Riba, Martina Anderson, Pernando Barrena, Alleen McLeod, Christian Allard i Alyn Smith (aquests darrers amb “faldilla” escocesa).

L’eurodiputat Gorka Knörr i el cantant valencià Joan Amèric varen interpretar algunes cançons a més de “L’Estaca”. Amèric va declarar a EL TEMPS que era un honor “posar la meua guitarra i les meues cançons a favor que la democràcia entre al Parlament Europeu”.

El cantautor Joan Americ / Regina Laguna

Desprès del vídeo d’Oriol Junqueras des de la presó, Sergi Mateu va fer un clam pels 622 dies que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart estan a la presó. L’eurodiputada Diana Riba i Jordi Solé varen llegir la carta des-de la presó de Lledoners, denunciant que ”al cor d’Europa hi torne a haver repressió, presos i exiliats polítics”. Un vídeo amb el ”Sounds of silence” de Simon & Garfunkel va fer de cloenda desprès de les paraules del President des-de la frontera.

“Lluitarem fins al final per ser els vostres representants, perquè és el que haveu triat. No ens interessa aquesta Europa, on els seus ciutadans no tenen els seus drets garantits, no és sols el dret del catalans, sinó dels europeus”, va dir Puigdemont. I va finalitzar amb una proposta per a la futura presidència de “no segrestar el vot de la ciutadania”.

En aquest  mateix sentit es manifestava per la tarda, en roda de premsa, el Grup de la Esquerra Unitària Europea (GUE), denunciant que tres eurodiputats no hagen pogut estar presents a la constitució de l’Europarlament i defensant a l’hora el dret dels ciutadans a manifestar-se i a decidir.

El GUE també ha protestat per les reunions que estan tenint a Brussel·les entre els membres del Consell, representat pels presidents i caps d’Estat de tots els països membres, amb els grans partits polítics amb “total obscuritat”. L’objectiu és arribar a un acord per a repartir-se el nou govern de la Unió Europea: la presidència de la Comissió, del Consell, del Parlament Europeu, del Banc Central Europeu i l’Alt Comissionat per a Afers Exteriors.

Aquestes reunions, que duren més de dos dies, es duen a terme entre populars, socialistes, liberals i verds, obviant altres forces progressistes com el GUE. És per això que han decidit presentar la seua candidata al Parlament Europeu, la eurodiputada Sira Rego, d’Esquerra Unida. Al mateix temps, denunciaven el “bloqueig institucional del Parlament fruit d’un acord obscur a Brussel·les del Consell” i afegien el perill que suposa per a la democràcia que s’ajorne la votació del president del Parlament, que és la veu de la sobirania popular, per una proposta del Consell”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.