Pacte d'esquerres a les Illes

El Govern Armengol ja té llum verda

Francina Armengol pren possessió del càrrec de presidenta -per segona vegada consecutiva- quasi al mateix temps que Més per Mallorca aprova en assemblea -forçada per la crisi interna- els noms que ocuparan les dues conselleries que li corresponen.  

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quasi en paral·lel a la presa de possessió de Francina Armengol se celebrava l’assemblea de Més per Mallorca per decidir els càrrecs que ocuparan els seus representants en el Govern. D’aquesta manera s’acaba la crisi que ha afectat el non nat Executiu d’Armengol, que no s’ha pogut formar quan volia la presidenta, sinó després que Més solucionés els seus problemes interns.

Presa de possessió

Francina Armengol ja és de bell nou presidenta del Govern de les Illes Balears. Per segon cop consecutiu. Una fita històrica. No només perquè és la primera vegada que l’esquerra repeteix gestió governamental, cosa que la presidenta recordà en el seu discurs, amb orgull, sinó perquè també, segons va dir, és “la primera vegada que una dona repeteix com a presidenta del Govern, "amb tot el que això representa de simbòlic en la lluita per la igualtat entre homes i dones que volen seguir portant endavant”.

La intervenció de la líder del Govern illenc va estar centrada, sobretot, en la reivindicació del desenvolupament del Règim Especial Balear (REB) i de la reforma del finançament autonòmic –aprofitant que hi havia tres ministres: José Luis Ábalos, de Foment; Luis Planas, d’Agricultura; i Teresa Ribera, de Transició Ecològica; a més del president del Senat, Manuel Cruz-: “seré implacable” en la defensa dels interessos de Balears, va dir Armengol, i amb aquesta decidida actitud pressionarà el Govern espanyol per “accelerar l’aprovació del règim fiscal (la part fiscal del REB que no s’aprovà el març passat) i perseguiré, sense defallir mai, un nou model de finançament just” per a les Balears.

Durant tot el seu discurs Armengol apel·là als valors progressistes com a nord de la gestió del seu Executiu, amb l’objectiu final de satisfer els interessos dels ciutadans: “la meva prioritat estarà sempre on resideix la meva responsabilitat i la meva passió, en la cerca constant del que és millor per als ciutadans i ciutadanes de Formentera, Eivissa, Menorca i Mallorca”.

L’acte se celebrà a l’edifici històric de Sa Llonja de Palma, just devora el Consolat de la Mar –seu del Govern- i en el pati que uneix les dues emblemàtiques mostres del gòtic s’hi serví posteriorment un refrigeri. Per cert que allà mateix el 27 de juliol de 1999 es va viure una massiva festa popular després de la pressa de possessió de Francesc Antich com a president del Govern del primer Pacte de Progrés. Una efemèride força recordada per part de molts dels presents, començant per la pròpia Armengol, que s’hi referí durant el discurs i que ho comentà amb posterioritat amb el protagonista d’aleshores, el seu amic i germà gran polític, Antich, present a l'acte. No hi havia tanta gent enguany com aquell dia de fa vint anys. Però les circumstàncies han canviat força. Llavors era el primer Govern progressista després de setze anys consecutius d’Executius conservadors encapçalats per Gabriel Cañellas (1983-1995), Cristòfol Soler (1995-1996) i Jaume Matas (1996-1999), mentre que ara es tractava de la reedició d’un d’esquerres: “ens hi estem acostumant”, deia un ex conseller socialista, mig en broma i mig seriosament.

L’acte de Sa Llonja se celebrà sota una intensa calor, però no tan alta com la que es patí a l’assemblea de Més per Mallorca.

Hi hagué retrets, però també ganes de sortir del mal tràngol en el qual s’havien ficat ells tot sols. Els ecosobiranistes tancaren en assemblea deu dies delirants.

Quan el dijous dia 20 de juny una assemblea d’escassa assistència donà el vist-i-plau al pacte amb el PSOE i Podem per entrar en el Govern, just després es varen anunciar els noms que ocuparien les dues conselleries que acceptava Més. Resultava estrany perquè dos dies abans la formació ecosobiranista havia assegurat que mai no acceptaria “només” dues conselleries. Però les acceptà finalment. I anuncià que estarien ocupades per Fina Santiago, Serveis Socials, i Vicenç Vidal, Medi Ambient, mentre que el senador amb representació autonòmica seria per a Miquel Ensenyat, el cap de llista.

L’endemà, però, començà la rebel·lió interna en contra del pacte. I la direcció, cada cop més nerviosa, feu consultes durant els dies següents i el cap de setmana, sense saber molt bé com reaccionar. A la fi el dimarts 25 decidí quelcom que deixà tothom bocabadat. Que Santiago, Vidal i Ensenyat no fossin els que ocuparien els càrrecs abans esmentats perquè “han pres part en la negociació del pacte (amb el PSOE i Podem) i podria fer la sensació negativa”, per a Més, que buscaven els càrrecs per a ells mateixos. Segons explicaren els dos coordinadors de Més per Mallorca, Bel Busquets i Guillem Balboa, era millor que “gent nova” ocupés els càrrecs institucionals i així començaria “la renovació” que afectaria també, en un futur congrés de la formació, als seus propis càrrecs de cocoordinadors.

La sorpresa va ser absoluta davant l'anunci. Santiago, visiblement irada, deia als periodistes que estava “estupefacta”. I Ensenyat arribà a advertir que “això no acabarà aquí”. Aleshores començaren uns dies encara de més intensa crisi, amb implícites advertències que IniciativaVerds –l’altra part, amb PSM i Esquerra Republicana, de Més- podria abandonar la coalició si es confirmava que la seva líder, Santiago, no feia part del Govern, perquè entenien que al capdavall tot era una operació tendent a descavalcar-la.

Durant el cap de setmana anterior a l’assemblea sovintejaren els contactes per intentar portar una mena de solució de mínims acceptable per tothom o, almenys, per a la majoria. Així va ser, finalment. L’acord que votà i aprovà l’assemblea -192 vots a favor, 44 en contra i 66 abstencions- suposà rectificar de ple la decisió presa per la direcció: Santiago serà consellera de Serveis Socials, tal i com estava previst inicialment; Vidal deixarà el Govern però serà el nou senador en representació autonòmica; Ensenyat passarà a ser portaveu del grup parlamentari; i s’incorporarà a l’Executiu com a nou conseller de Medi Ambient Miquel Mir, fins ara director general d’Espais Natural de la conselleria d’Agricultura i Medi Ambient que dirigia Vidal.

La renovació es deixa per més endavant. Un congrés que se convocarà per a la tardor serà el que determinarà quin ha de ser el futur orgànic de Més per Mallorca.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.