Els Crítics

Irene Solà: «He escrit amb un punt d’irreverència i de bogeria»

És jove, talentosa, bona escoltadora, inquieta. La vam descobrir amb un debut en forma de poemari, 'Bèstia' (Galerada, 2012), llibre magnífic amb el qual va guanyar el premi Amadeu Oller. Pensàvem que hi hauria poeta per estona, però va tornar a sorprendre amb 'Els dics' (L’altra editorial, 2018), novel·la guanyadora del premi Documenta, a la qual ara hi suma 'Canto jo i la muntanya balla' (Anagrama, 2019), premi Llibres Anagrama

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La irrupció d’Irene Solà (Malla, 1990) és una de les més esclatants en el panorama de la literatura catalana recent. Juganera, precisa i exigent, la seva llengua literària gaudeix de la subversió i de transportar-nos a èpoques i inquietuds diverses, amb una admirable devoció per mirar on són capaces d’arribar les paraules.

A Canto jo i la muntanya balla (Anagrama, 2019) l’autora ens endinsa en una natura ensalvatjada, amb humor, amb violència, amb una delicadesa robusta. On no sobra res, sempre amb veu pròpia.

No ha passat gaire temps des que publica Els dics i guanya el premi Llibres Anagrama. ...

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ja ets subscriptor? Accedeix-hi