Entrevista

Nicola Sturgeon: "Estic decidida que hi hagi un segon referèndum sobre la independència"

Nicola Sturgeon, la cap del Govern escocès, parla sobre els seus plans per a un referèndum d’independència, la possibilitat d’un Brexit dur i la batalla a l’interior del partit conservador per triar el successor de Theresa May.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La primera ministra Nicola Sturgeon, de 48 anys, és la cap del Govern escocès i la presidenta del Partit Nacional Escocès (SNP). L’SNP ha anat configurant el futur d’Escòcia durant els darrers 12 anys amb una combinació inusual de polítiques socials d’esquerres i ecologisme, i amb un programa polític nacionalista però obert a la immigració. Sturgeon va ser també una figura prominent en el procés previ al referèndum d’independència d’Escòcia de 2014, en el qual el 55 per cent dels electors van rebutjar d’abandonar el Regne Unit. Sturgeon, advocada de professió a Glasgow, acaba d’anunciar el seus plans per a un segon referèndum –a tot estirar, en dos anys.

-Primera ministra, està resant perquè Boris Johnson arribi a Downing Street?

-No. Crec que la perspectiva de Boris Johnson com a primer ministre és horrorosa per a la majoria de gent, com a mínim a Escòcia; però em penso que per a un gran nombre de la gent del Regne Unit també.

-Però el senyor Johnson sembla advocar per un Brexit dur. I, d’acord amb sondejos recents, un Brexit dur incrementaria el desig d’una independència escocesa fins a nivellsde no dir. No és exactament el que vostè vol?

-No m’ha entusiasmat mai la idea que el Regne Unit patís desgràcies encara que servissin per impulsar els arguments pro-independència. Sempre he volgut que la causa es lliurés i es guanyés pels aspectes positius que té per a Escòcia. No vull que el Brexit arribi a port, tot i que, per descomptat, generarà suport per a la independència, particularment si Boris Johnson esdevé primer ministre.

-Ha llegit el poema a què el senyor Johnson va donar llum verda com a director de The Spectator? L’autor s’hi referia als escocesos com una "miserable raça" que hauria de ser exterminada.

-L’he vist, sí. Fa un parell de dies també m’han recordat els seus comentaris sobre el fet que els escocesos no podríem arribar a primer ministre per culpa de la nostra incapacitat política. Bé, la majoria d’escocesos tampoc pensen que ell sigui capaç d’arribar a primer ministre. Així, doncs, el sentiment és mutu.

-Johnson sosté que és la persona més indicada per unificar el Regne Unit. Però ho és?

-No hi ha hagut, fins ara, traça en l’actuació política de Boris Johnson que fes pensar que ho seria. Viatge bastant per Europa, i fora. I en els darrers dos anys he pogut constatar que arreu la reputació mundial de la Gran Bretanya s’ha vist profundament perjudicada. La raó principal n’és el Brexit, òbviament. Però, en realitat, quasi a tocar, la segueix la gestió de Boris Johnson com a ministre d’Afers Estrangers, les vegades que ha demostrat la seva manca d’aptituds o la més mínima integritat. La seva carrera està farcida d’intents, sí, deliberats d’ofendre gratuïtament certs grups a fi de guanyar-se el favor d’altres. Ha ofès els gais. Ha ofès les dones musulmanes. La majoria s’esforça per creure que algú com ell com a primer ministre en realitat podria unir les persones en una empresa comuna.

-Quin creu que pot ser el desenllaç més probable de tot l’embolic del Brexit?

-Crec que hi ha dues coses que s’han tornat molt més probables des de les eleccions europees i la dimissió de May. La possibilitat d’un segon referèndum que pogués revocar el "sí" al Brexit ara és més gran. Però també ho és la d’un Brexit dur. La gent com jo volem assegurar-nos que sigui la primera la que passi.

-Suposem que no hi ha Brexit. Convocaria un segon referèndum d’independència de totes maneres?

-Miri, estic molt decidida que hi hagi un segon referèndum sobre la independència d’Escòcia. Crec que tota aquesta experiència aportada pel Brexit ens deixa molt patents als escocesos els desavantatges de no ser independents. El 62 per cent vam votar per romandre a la Unió Europea i això no s’ha tingut en compte.

-El Regne Unit, però, en conjunt es va pronunciar, amb una ajustada majoria, per la sortida.

-El meu govern, en un estadi inicial del procés del Brexit, va presentar propostes sobre el mercat únic de la UE i la unió duanera. El Govern del Regne Unit les va desestimar. El Parlament escocès ha vist com li arrabassaven certs poders. Al mateix temps que constatàvem que Irlanda era tractada d’una manera completament diferent per la Unió Europea, amb tota mena de suports i una gran solidaritat. Com a país independent, dins de la UE, Irlanda té molta més força i influència. Això no ha passat desapercebut per a la gent, aquí.

-I si Londres es nega a concedir una segona volta sobre la independència? Aprovaria un referèndum a la catalana?

-Al Parlament escocès hem encetat el procés legislatiu per fer els preparatius per al referèndum. No té gaire sentit ficar-se a treballar amb el govern del Regne Unit sobre aquesta qüestió ara mateix, vist el caòtic estat en què es troben.

-Però els favorits de la cursa pel lideratge, tots, ja han dit que es negaran a concedir el permís.

-Aquesta gent també havia promès que sortiríem de la Unió Europea el 29 de març. No voldria resultar frívola, però no són massa dignes de confiança aquests tories ara mateix.

-Insisteixo, s’atreviria a proposar una consulta per més que Londres digués que no?

-El Regne Unit quedaria en una posició democràticament desautoritzada, i això no s’ha dit prou. Vaig concórrer a les eleccions com a primera ministra el 2016 amb un programa que explícitament deia que, en el cas que Escòcia anés a parar fora de la UE, caldria que hi hagués un segon referèndum per la independència. A mi em van elegir tenint això en compte. Hi ha una majoria que opina en aquest sentit dins del Parlament escocès. Boris Johnson o Jeremy Hunt es ficarien en un bon vesper si deien: Escòcia, no esteu autoritzats a prendre aquesta decisió.

-Hi haurà, decididament, un referèndum d’independència abans que acabi l’actual legislatura el maig de 2021?

-Això pretenc. Els polítics conservadors poden sostenir el contrari. Però aquí la qüestió fonamental és que ni jo ni ells som els qui ho han de decidir. És el poble escocès a qui pertoca fer-ho.

-Un referèndum escocès, seguit potser d’una votació sobre la reunificació irlandesa ben bé podria posar fi al Regne Unit. Se’n penediria?

-La setmana que ve, assistiré al Consell Britànic-Irlandès (BIC), cosa que faig dues vegades l’any. Seuré al voltant de la mateixa taula que ho faran dos governs independents, la República d’Irlanda i Regne Unit, les administracions autonòmiques d’Escòcia, Gal·les, i normalment Irlanda del Nord, i els territoris dependents de la Corona --Guernsey, Jersey i l’illa de Man. Si Escòcia arriba a ser independent o Irlanda, en un futur, es reunifica, continuarem asseguts encara a la mateixa taula com a representants de parts integrants de les illes Britàniques. No cal que constituïm una unió política per tirar endavant amb les nostres relacions de manera constructiva.

-Seuria a la mateixa taula amb qui podria esdevenir el Govern rotundament nacionalista d’una Petita Bretanya.

-És una decisió del poble d’Anglaterra. Però si Escòcia és independent, ens asseurem a aquesta taula responsables de les nostres pròpies decisions. Ara mateix, aquestes decisions ens són imposades per un inacceptable sistema Westminster.

-El Brexit ha demostrat com és de difícil per a un país deseixir-se d’una unió tan llarga en el temps. No toparia Escòcia amb els mateixos problemes?

-Nego la major. El que el Brexit ha demostrat és que difícil que és de fer realitat sense prèviament haver sigut honest amb la gent, sense tenir cap pla, i aleshores establint línies vermelles que no tenen fonament en la realitat i que són completament irrealitzables. Estic en contra del Brexit, però el desastre en què el Brexit s’ha convertit no sempre va ser inevitable.

-Què la fa pensar que a vostè li resultaria més fàcil?

-Faríem com vam fer el 2014 quan la gent a Escòcia estava perfectament ben informada del que preteníem. Ara ens fa molta gràcia quan contem aquestes històries, però la gent discutia per les cantonades sobre els prestamistes d’última instància i política macroeconòmica. De gent més compromesa i ben informada no n’hauria trobat sobre la faç de la terra aleshores. Compari-ho amb les mentides dels defensors del Brexit als laterals dels autobusos.

-Malgrat això, els independentistes van perdre el referèndum el 2014.

-Pot dir-e que molta gent que va votar "no" estava mal informada. Se’ls va dir: "Voteu 'no' i així protegireu la vostra posició a Europa", per exemple, cosa que va resultar que no era veritat. Però els qui van votar per la independència sabien perfectament què estaven votant.

Traducció de l’anglès per Francesc Sellés

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.