Hemeroteca

L'eurodiputat dels Països Catalans

L’advocat Miquel Mayol (Perpinyà, 1941) va ser elegit eurodiputat després de les eleccions europees de 1999. Integrat en la llista de la Coalició Nacionalista – Europa dels Pobles, on hi havia el Partit Nacionalista Basc, Eusko Alkartasuna, Esquerra Republicana i Unió Mallorquina, la coalició va ser la sisena força a l’Estat espanyol amb més de 600.000 vots i dos eurodiputats que van entrar al grup Verd-Aliança Lliure Europea. Mayol, representant d’Esquerra Republicana, va substituir Gorka Knörr, que havia estat número dos de la llista i que va cedir-li l’escó a meitat legislatura. A tres dies de la constitució del Parlament Europeu i amb la incertesa de què passarà amb Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín, rescatem aquesta entrevista a Miquel Mayol, representant d’una llista que a Catalunya va obtenir el 6% dels vots el 1999. Enguany, la llista de Carles Puigdemont va obtenir el 28,5% dels vots i la d’Ara Repúbliques, hereva de la que encapçalava Mayol, el 21,1%. L’entrevista va ser publicada en el número 785 d’aquest setmanari, el juliol de 1999.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El rossellonès Miquel Mayol i Rayal serà el futur eurodiputat d'ERC a Estrasburg. Mayol vol reforçar els lligams de Catalunya Nord amb la resta dels Països Catalans a fi d'ajudar les comarques del nord a recuperar la identitat i de lluitar per l'autodeterminació.

Com es distribuiran dins la coalició nacionalista per l'Europa de les Nacions els dos escons obtinguts?

—El primer escó correspon al PNB i, el segon, ens el partirem amb Gorka Knörr, d'Eusko Alkartasuna.

I com es farà aquest repartiment?

—Tenint en compte els vots aconseguits, dos anys l'un i tres anys l'altre.

I Unió Mallorquina?

—Havien d'obtenir 25.000 vots per participar-hi i tenir presència al Parlament. No ha estat el cas.

-—Contràriament a Esquerra Republicana, el Partit Nacionalista Basc i Eusko Alkartasuna han tingut una davallada de vots en aquests comicis. D'aquí a cinc anys Esquerra es pot plantejar d'anar en solitari ?

—Em sembla que sí, perquè el partit manté una dinàmica de creixement i d'enfortiment a tot arreu. Això s'ha vist a les municipals: hem entrat al cinturó industrial de Barcelona, en uns quants municipis on no teníem presència. Es tracta d'una evolució molt positiva i crec que d'aquí a cinc anys podrem pensar a anar en solitari o, si més no, amb pactes més favorables.

Creu que hi ha interessos comuns entre Catalunya i Escòcia, per exemple?

—El primer interès comú és de fer acceptar en l'àmbit europeu el dret de l'autodeterminació, que és l'única manera democràtica de resoldre els plets nacionals que es plantegen a la Unió Europea. Hi haurà un eixamplament necessari de la Unió, no pas únicament de cara a l'exterior, sinó també de cara a l'interior, amb la creació de nous estats. Això es una cosa que s'ha de contemplar des d'ara, i si hom vol que aquest procés es faci de manera democràtica, l'única via és el reconeixement del dret d'autodeterminació i el control internacional, o europeu en aquest cas, d'aquests processos, com demanen els bascos.

Parleu del reconeixement del dret d'autodeterminació a Europa quan França ni tan sols reconeix els drets lingüístics. Què en penseu, del dictamen del Consell Constitucional francès que considera la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries inconstitucional perquè vulnera el concepte d'indivisibilitat de la República Francesa?

—Jurídicament la Carta Europea és contrària a l'ordre constitucional francès. Si hagués hagut de jutjar, hauria jutjat així, perquè el problema és que l'estat francès és un estat completament anacrònic en aquest aspecte. Ha d'evolucionar perquè, si no, els conflictes s'agreujaran: ja veiem que la Bretanya torna actuar de manera violenta, i que Còrsega no ha deixat d'actuar-hi. D'una altra banda, la pressió europea farà que l'estat francès modifiqui la seva constitució.

Més enllà de la qüestió nacional, quines seran les vostres accions al Parlament europeu?

—Bé, quant a treball parlamentari diari, ja se sap que Europa és un fons de subvencions i d'ingressos important, i em sembla que la tasca d'un eurodiputat és de treballar perquè els qui puguin beneficiar-se d'aquests ajuts se'n beneficiïn. Seré l'eurodiputat de tots els Països Catalans.

Ja teniu pensada cap proposta concreta?

—En allò que concerneix les relacions transfrontereres hi ha unes partides pressupostàries europees destinades a afavorir-les, S'escau que, per a nosaltres, aquestes relacions transfrontereres beneficien el conjunt del país. Són relacions entre estats, però dins una mateixa nació, i hem d'aprofitar-les al màxim. Així, en el tema del cofinançament, hi ha bastants ajuts comunitaris que es perden perquè no hi ha el cofinançament de la Generalitat o de l'Estat espanyol. S'ha de fer pressió i una acció política perquè un sector com el de la pagesia pugui rebre aquests ajuts, i és per això que hem de parlar amb el sindicat Unió de Pagesos. A Catalunya Nord, on l'índex de desocupació és esgarrifós, no s'ha aprofitat el fons social europeu per a la creació de nous lloc de treball en aquest sector.

Per a Catalunya Nord què pot significar un eurodiputat nacionalista?

—Una cosa molt important és que els rossellonesos s'adonaran que hi ha a Catalunya-Principat unes forces polítiques que tenen la voluntat d'ajudar Catalunya Nord a adquirir la majoria d'edat, a sortir de la subprefecturització, i crec que això és un ajut preciós, un senyal molt fort que ERC ha donat. Estic convençut que no hi ha cap futur en aquest país que no sigui dins un marc català. Només serà possible tot si el país és capaç de lluitar alhora per la seva identitat.

El seu bon resultat ha suscitat reaccions a Catalunya Nord?

—Tots els estaments lligats a la situació de dominació, parlo d'uns quants media, com ara el grup Midi-Libre-L'Indépendent, han fet tots els possibles per silenciar aquests resultats, i és molt normal, perquè la promoció de la identitat catalana els posa en perill l'hegemonia i la dominació. Tot i així, el país i la gent ho sap. Ho he comprovat perquè la gent em felicita al carrer. TV3 arriba a molta més gent que no es pensen.

Hi ha polítics que l'hagin felicitat?

— El diputat socialista Jean Codognès, que a més és un company advocat, m'ha enviat un telegrama de felicitació.

En els pròxims comicis municipals del 2001, Jean Codognès es vol presentar a Perpinyà. Aquesta carta que li ha enviat podria ser interessada, no us sembla?

—Crec que és sincera. Pel que fa a una aliança amb els socialistes a les pròximes municipals de Perpinyà, serà ERC qui decidirà.

La vostra elecció no podria enfortir ERC a Catalunya Nord i afavorir-hi la seva implantació?

—Crec que en la nostra situació els aspectes partidistes són relativament secundaris, i allò que cal és enfortir la unitat del conjunt. Dividir-se aquí és un luxe mortífer.

Què us ha sorprès més en els viatges que heu fet durant aquesta campanya per tots els Països Catalans?

—M'he adonat que ERC era una força política d'una gran combativitat i coherència. No és un partit de notables.

En els viatges que heu fet a Catalunya, heu comprovat si es coneixia gaire la realitat nord-catalana?

—Hi ha un desconeixement general, igual que aquí, a Catalunya-Nord. D'ençà del 1939 la frontera ha estat una barrera. Crec que en aquest aspecte la campanya ha estat útil.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.