Canvi de cicle

Xàtiva: la vida després de Rus

La detenció de l’ex-alcalde de Xàtiva, Alfonso Rus, com una de les peces mestres cobrades per l’operatiu anticorrupció Operació Taula, ha provocat un sotrac en la capital de la Costera. Una ciutat que, des fa set mesos, tracta de fer via entre el soroll i cercar una nova identitat per soterrar dues dècades de populisme caciquista i presumptes pràctiques corruptes. El govern tripartit sorgit de les eleccions del 25 de maig del 2015 lidera un procés que té en el ‘russisme’ sociològic, encara latent, la seua pitjor rèmora.
 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Hores i hores de detencions i d’escorcolls policials en les empreses d’Alfonso Rus, el domicili i la seua tenda de roba, cèlebre per una denominació que defineix el personatge: Stefano Russini. Escorcolls que arribaren fins i tot al camp Murta, seu de l’Olímpic, el club de futbol que ha presidit molts anys. D’agents de la Guàrdia Civil amb l’intimidant jupetí de l’UCO (Unitat Central Operativa) que anaven i venien frenèticament. De fotògrafs i equip de televisió de tot l’Estat. D’una ebullició a les xarxes socials mai no vista a la ciutat. D’estupefacció i confirmació del rumor ambiental.

Fet i fet, els xativins mai no oblidaran la jornada del 26 de gener del 2016, la de l’Operació Taula, l’eclipsi definitiu d’un Rei Sol baixet, fatxenda i carismàtic que ja s’havia apagat. El símil absolutista ve a tomb: durant les dues llargues dècades de govern russista, entre els anys 1995 i 2015, la figura de Rus i el seu indesxifrable carisma entre la majoria de la població  ho ompliren tot. L’empresari fet a si mateix que es vantava de la seua manca de formació acadèmica i ridiculitzava qualsevol rastre d’oposició, feia i desfeia mentre una interminable colla d’aduladors li reia les gràcies, rebia favors a canvi d’adhesions indestructibles i articulava una xarxa clientelar ben servil i eficaç que, juntament amb el discurs populista i una concepció espectacular de la gestió, li proporcionà sòlides majories absolutes entre 1995 i 2007: 47%, 58%, 53% i 51% dels vots.

“Mireu-me als ulls” 

“Rus va començar a ser passat en les eleccions de 2011”, sosté Miquel Lorente, d’Esquerra Unida, primer tinent d’alcalde de Xàtiva. En aquells comicis, el PP baixà al 46,19% dels vots i estigué a punt de perdre la majoria absoluta. Rus salvà els mobles per un grapat de vots que l’oposició relacionà amb un inusitat interès de la colònia búlgara de participar en els comicis En tot cas, “durant aquesta darrera legislatura de Rus no es va generar el més mínim bri d’il·lusió ni en l’Ajuntament ni al carrer”, assegura Lorente. El declivi havia començat. El cansament ciutadà, també. Però  hi havia més erosió per la gestió que un veritable canvi de cicle. Quan, al juliol del 2014, Esquerra Unida de la Diputació fa esclatar el cas Imelsa, es produeix un punt d’inflexió. La situació política i judicial del totpoderós Rus va anar complicant-se de mica en mica fins a esdevenir autènticament insostenible. 

Miquel Lorente. Foto: Eva Máñez

Abans de les decisives eleccions de maig del 2015 , el dia 2, el mateix PP del País Valencià que havia tolerat els excessos de Rus a canvi de la borsa de vots, el suspèn de militància i el convida a no presentar-se com a cap de llista de Xàtiva. El seu final polític. 

La posició de la direcció popular barrava la possibilitat de Rus de ser president de la Diputació, però ell, que amaga fins al final si serà cap de llista, reuneix els seus. “Mireu-me als ulls: tot el que s’està dient sobre mi no és veritat”, els va dir. Fou el seu darrer acte d’il·lusionisme polític. Rus tenia la percepció que no havia perdut el suport ciutadà, que reeditaria la majoria absoluta o, almenys, podria governar amb el suport de Ciutadans. El seu olfacte polític de gos perdiguer el va trair aquesta vegada. El dia 25 de maig, Xàtiva li dóna una lliçó inesborrable: el PP baixa fins al 21,95% dels vots i es queda com a tercera força, amb cinc regidors, per darrere del PSOE i Esquerra Unida. Una humiliació insuportable. Un colp de puny al mentó. Derrota per KO. 

Rus ja era, oficialment, un cadàver polític. Socialistes (set regidors) i Esquerra Unida (cinc), juntament amb el concurs de Compromís (dos edils), foren els encarregats de formar el govern del canvi de cicle. La ciutat agafà oxigen i començà a caminar en una nova direcció. 

Els avatars judicials de Rus i el seu entorn, per molt significatius que siguen, són ara una part del decorat, no el decorat. L’Operació Taula ha caigut com una bomba a Xàtiva, perquè a més de l’ex-alcalde hi ha més persones de la ciutat i la comarca detingudes. Aquests dies, potser s’han acabat de convèncer alguns irreductibles, però “es veia venir” és el comentari més repetit. Rus és una ombra incòmoda que encara condiciona la imatge de la ciutat. L’espectacular dispositiu policíac i l’atenció mediàtica han lligat Xàtiva a un cas de corrupció de dimensió estatal. I el tractament de la informació per part de les televisions espanyoles no sempre ha estat el més adequat: en una connexió en directe de Cuatro, el periodista, fent categoria de l’anècdota, agafant el testimoni d’alguns desmanegats que s’hi havien arrimat, arribà a dir que “la gente de su barrio (sic) continúa adorando a Rus”. 

Ximo Corts. Foto: Eva Máñez

La incògnita és si a la ciutat li costarà molt refer-se de tot el batibull, de l’erosió de la seua imatge.  “No ho crec”, respon el periodista xativí Josep Lluís Fitó, membre del comitè d’empresa de RTVV i autor de l’obra teatral Corrüptia, censurada per Rus. “Aquestes coses no duren per sempre. Marbella no era Jesús Gil. I ara, anys després, aquella ciutat continua sent el que era abans de Gil, un indret atractiu per a qui agrade aquell tipus de turisme. Hi ha més coses a la balança. I en el cas de Xàtiva, això és evident”, rebla. Del potencial de la ciutat, ningú no dubta. De la magnitud del repte, tampoc.

L’era del tripartit i dels ciutadans

A hores d’ara, set mesos després de les eleccions, Xàtiva encara està immersa en el procés de definir el full de ruta, el model de ciutat per al mitjà i llarg terminis. Una definició que s’ha de consensuar entre un govern amb tres potes. I acabada de definir amb la ciutadania. “En aquesta nova etapa hi ha d’haver molta participació de la societat civil, de gent preparada i formada. S’han començat a fer coses però tot va encara molt a espai”, comenta Antonio Martín Llinares, tècnic de l’Agència Valenciana de Turisme i impulsor de la plataforma Iniciativa pel centre històric. Llinares valora iniciatives com la del recent simposi “La ciutat que volem. Jornades d’estudi del conjunt històric”, amb experts i personalitats de la ciutat que resultà un raonable èxit pel que fa a la participació de la ciutadania i per la qualitat d’algunes propostes i diagnòstics. 

Quique Roselló. Foto: Eva Máñez

El problema és que s’ha perdut molt de temps. “Cal dibuixar un full de ruta amb uns plantejaments bàsics per poder avançar. Els darrers 20 anys s’havia personalitzat molt en una figura, però Xàtiva és molt més que això. Tots som responsables, no sols l’entorn de Rus, d’haver anat darrere d’una persona poc preparada i formada. Les veus crítiques han estat molt apagades i també hi ha tingut molt a veure la inacció de la gent”, apunta Llinares, una persona sense adscripció política però que podríem considerar proper al centre-dreta liberal i moderat que ha estat lapidat a Xàtiva pels anys de populisme. 

Un dels ponents d’aquell simposi fou Ximo Corts, professor jubilat, president del col·lectiu cultural de més tradició a la ciutat, Amics de la Costera, i columnista de l’edició comarcal de Levante-EMV. Corts assegura que deu aquest darrer vessant de comentarista a Rus. L’ex-alcalde, sense venir a tomb, carregà contra ell en un acte públic. I Corts contestà amb una columna que esdevingué una col·laboració estable. Una de les poques veus de la societat civil discordants amb la gestió de Rus durant els llargs anys de russisme. Per a aquest activista cultural, hi ha una “prioritat absoluta”, que és definir el model de ciutat. “No sols el model físic, amb el nucli històric com a eix, sinó també un model de ciutat avançada amb ocupació per a tots. L’assignatura pendent és la nova economia, perquè a penes hi ha indústria. Un model global d’una ciutat que permeta un futur per als joves. La resta d’objectius es deriven d’aquest”, apunta Corts, que també considera que la posada en escena està resultant “lenta”. Amb tot, “si s’ha de dir una cosa positiva del tripartit és que ha començat a posar-se les piles”.

“Hi ha hagut un canvi d’ambient en la ciutat, en l’estil dels governants, i això ja és molt, perquè veníem d’una atmosfera siciliana. I crec que la societat civil ha reaccionat molt bé i que hi ha molta expectació, però també és cert que tampoc hi ha hagut un trencament dràstic”, apunta Josep Lluís Fitó.

Certament, el teixit cívic s’està mostrant molt actiu, com un organisme viu que haguera despertat d’una llarga letargia. Un organisme que vigila i trasllada la pressió als joves governants de Xàtiva. “El canvi de govern ha comportat els desajustos lògics per la manca d’experiència. És la primera vegada a la ciutat que hi ha un govern de coalició i, a més, de l’esquerra, tan donada a discutir per subtilitats”, diu Corts, que posa èmfasi en el que molts consideren un greu problema de distribució competencial. Les tortuoses negociacions per conformar el govern donaren com a resultat que els regidors de Cultura, Teatre i Conservatori siguen diferents. També els de Turisme i Promoció Econòmica. I en el cim del despropòsit, Mobilitat i Policia Local també estan dissociats. “Hi ha una difusa línia que separa una funció d’una altra i per això és essencial que els membres del govern es comuniquen i es duguen bé. Si no, hi ha el terreny abonat perquè les coses funcionen malament. De fet, a mi em conten històries molt preocupants d’enfrontaments que no han transcendit”, resumia Agustí Garzó, delegat de l’edició comarcal de Levante-EMV, el mitjà escrit de referència a Xàtiva. Lorente, per contra, creu que aquest repartiment de tasques “hem de veure’l com una oportunitat. Ens obliga a coordinar-nos i a posar en marxa noves dinàmiques de treball. Un dels encerts de Ximo Puig en la confecció del Govern de la Generalitat és que hi ha gent de les dues formacions coalitzades en totes les conselleries”, agrega.

“No m’agrada parlar de tripartit. Aquest és un govern producte d’una situació política concreta, amb gent heterodoxa que comparteix al 90% el programa electoral i les prioritats”, assenyala Quique Roselló, conegut locutor i director de l’emissora comarcal Xtradio. Roselló dirigia a l’emissora local de la SER un espai de participació ciutadana i una tertúlia política que no eren grates a Rus. Arran d’un ERO a les emissores locals de la cadena, Roselló fou acomiadat. “Posar l’accent en les diferències és una errada. El nou govern té joventut, mans netes i il·lusió, i tot això combinat és garantia d’èxit si no fiquen la pota”, afegeix.

Malgrat les coincidències, Roselló apunta que al govern conviuen dues ànimes, “una que aposta per governar sense que es note, sense molestar la societat i una altra que sí que vol marcar diferències ideològiques, marcar la següent generació de manera inversa a com ho havia fet Rus”. Els socialistes, que tenen l’alcaldia, estarien en la línia de no generar tensions amb la majoria de la ciutadania. Els seus socis, Esquerra Unida i Compromís, aposten per un grau més alt de ruptura, sobretot en allò que és simbòlic.

De fet, al marge dels enfrontaments competencials, bastant soterrats, les topades públiques més importants han estat per qüestions simbòliques. Quan el nou govern es posà a treballar, al juny, tan sols hi havia un parell de mesos per preparar una Fira d’Agost que Rus havia modelat al seu gust. La programació inclou canvis de calat que no tenen discussió, com ara la recuperació del Festival de la Cançó, un esdeveniment en la nostra llengua que el PP havia aparcat. Però la reina de la fira, una figura del franquisme que Rus havia reinstaurat, suposa un primer enfrontament important entre l’alcalde, Roger Cerdà, i els seus socis. L’edil socialista decideix mantenir una convocatòria que, en primera instància, queda deserta. Aleshores, Cerdà buscà candidates per al càrrec. “Es va perdre una oportunitat molt bona. Si fórem capaços de trencar el model de Fira en moltes coses, no hauria costat tant fer-ho també amb els símbols”, assenyala Cristina Suñer, segona tinent d’alcalde, de Compromís, en referència a la reina de la fira i a la celebració de corregudes de bous a Xàtiva coincidint amb aquesta festa. Suñer considera que la Plaça de Bous coberta, una enverinada herència de Rus amb sobrecostos estratosfèrics, “no reunia les condicions per fer corregudes, podia no haver-se celebrat”. 

Ateses les diferències al si de l’equip de govern, tant la figura de la reina com la celebració de corregudes se sotmetrà pròximament a referèndum ciutadà precedit de debats públics amb experts. És el referèndum la manera de desbloquejar els conflictes del govern? “És una manera de desbloquejar-los. O també una falta d’intel·ligència dels socis minoritaris, perquè Esquerra Unida i Compromís també sumem set regidors. Podíem haver coordinat esforços”, es lamenta Suñer.

Agustí Garzó, per la seua banda, opina que “els referèndums no són molt bona idea perquè creen polarització social. Jo, en aquest tema, hauria estat partidari d’esperar una mica. Per què reina de la Fira no i fallera major sí?”, es pregunta el periodista, que posa l’èmfasi en uns altres canvis de gran calat com ara el llargament ajornat homenatge a Raimon o el renovat certamen Nits al Castell, amb la simbòlica presència de Maria del Mar Bonet. A banda d’uns altres canvis que van veient-se, com una programació al Gran Teatre molt més substancial que la que hi havia amb el PP. Com diu el lema d’un col·lectiu local, popularitzat per les samarretes lluïdes per Feliu Ventura i el seu còmplice David Fernàndez, Xàtiva renaix de les cendres. Almenys, pel que fa a la cultura. Unes altres qüestions seran més complexes. Entre tot, perquè la situació econòmica no era, ni de lluny, la que pregonava Rus, que assegurava que Xàtiva era el municipi “més sanejat d’Espanya”.  “El balanç dels primers mesos de govern és positiu perquè la situació de l’Ajuntament és complexa, delicada. Coneixíem una part, però no que el deute se situava en els 25 milions d’euros”, comenta l’alcalde, Roger Cerdà. D’aquest deute, uns 17 milions eren deute bancari, dels quals el nou govern ha pogut liquidar-ne dos. Però la resta correspon a les indemnitzacions pels nombrosos Plans Integrals d’Actuació Urbanística (els cèlebres PAI) que no van poder construir-se a causa de l’esclat de la bombolla. 

Cristina Suñer. Foto: Eva Máñez

Un problema quan has d’atendre emergències socials a la ciutat, cercar estratègies per redreçar el comerç –l’activitat econòmica xativina per excel·lència– invertir en el centre històric, dissenyar noves estratègies turístiques per fer de Xàtiva un pol d’atracció, atraure talent i empreses amb valor afegit o atendre un molt important patrimoni i un seguit de contenidors socials i culturals. Per citar tan sols alguns fronts que requereixen diners. Els membres del tripartit, amb tot, són optimistes. “Som un govern molt estalviador”, etziba Suñer, “però sorprèn com es gastaven estúpidament els diners: en Nits al Castell ha actuat gent per 24.000 euros que mai n’havia cobrat més de 12.000 en altres llocs”.  “Hem aconseguit, entre la Fira, la campanya de Nadal o el festival Nits al Castell estalvis d’entre el 20 i el 30%”, il·lustra Cerdà. L’alcalde assegura que el seu govern “comença a dominar la situació. Tenim un planter acostumat a l’equip de govern del PP, que no estava damunt, que no es preocupava del dia a dia. Havíem de conèixer les interioritats per posar en marxa la maquinària”. “No tenim la velocitat que ens agradaria, però un dels avantatges de ser un tripartit és que tenim 15 regidors i regidores amb moltes ganes de treballar i això fa que els funcionaris noten la pressió”, afegeix.

Suñer expressa el mateix però de manera més contundent: “Una de les nostres rèmores està en els treballadors de l’Ajuntament. No vull generalitzar, però la gent col·locada pel PP continua treballant amb els mateixos clixés. El ritme de treball no és l’adequat”, diu la portaveu de Compromís. I anuncia un 2016 ple de canvis: “Alguna gent haurà de marxar i, a més, haurem de traure places”.

Participació, paraula màgica

S’ha apuntat abans, a propòsit del referèndum i de la implicació dels col·lectius ciutadans en la definició del model de ciutat, però la participació ha fet forat en el discurs ciutadà i del govern municipal de la Xàtiva post-Rus. “Hi ha determinats canvis que són de franc, com ara el canvi en l’actitud del govern, la transparència en la gestió i la despesa o escoltar la ciutadania. I hem de treballar per posar en marxa els pressupostos participatius i els consells de participació”, explica Cerdà, que reconeix que es tracta d’un model inspirat en Ontinyent, ciutat en la qual el socialista Jorge Rodríguez gaudeix d’una majoria absoluta incontestable. “En vint anys no s’ha fet res d’això a Xàtiva i serà difícil, perquè depèn dels veïns, però l’important és obrir vies de participació”.
“La gent té ganes de participar, això s’està notant molt”, afirma Suñer, que posa l’exemple de la “línia verda”, un telèfon de queixes sobre qüestions de neteja i ambientals que ja existia amb el PP però que ara ha experimentat “un augment del 800% en el seu ús”. “La clau està a contestar, en el fet que els ciutadans sàpiguen que se’ls escolta. Fins i tot quan no siga responsabilitat de l’Ajuntament se’ls ha de dir. I hi ha persones que ho entenen perfectament”, remata.

Roger Cerdà. Foto: Eva Máñez

Un canvi total de paràmetres que presenta un núvol en l’horitzó, els hàbits nocius generats durant els vint anys de govern de Rus. En aquell sentit, Corts recorda que a les passades eleccions generals el PP tornà a ser la formació més votada. I Roselló apunta que el russisme sociològic “serà un llast per al desenvolupament cultural, social i econòmic de la ciutat. S’han creat una sèrie d’hàbits relacionats amb el servilisme i el culte al líder. I això encara passa: els regidors conten que la gent acudeix a ells com si foren els Reis d’Orient, demanant regals a canvi de servilisme. Els joves d’aquesta ciutat és l’única cosa que han conegut”.

Hi ha, tanmateix, altres maneres de contemplar això. “Hem de tractar d’integrar els sectors capturats pel russisme fent un discurs en positiu i tractant de tendir el màxim nombre de ponts possible. Nosaltres dèiem en campanya que calia un pacte de ciutat a 20 anys amb línies roges que han de ser respectades governe qui governe”, argumenta Lorente. I com es fa això?: “Explicant i fent pedagogia. I no actuant mai en funció del desig de la gent en coses que no siguen prioritàries perquè reforçaríem el que s’ha fet”.

La visió conciliadora posa el focus en la reorganització i regeneració de la dreta xativina de l’era post-Rus. De moment, els indicis són decebedors, per dir-ho eufemísticament. La resposta oficial del PP de Xàtiva a la detenció de Rus fou un comunicat inenarrable que remetia a l’opinió de la direcció regional i a un anterior escrit felicitant-se pels bons resultats en les eleccions passades generals. Il·lusió, som en el bon camí i el liberalisme polític “és la doctrina del futur (...) la resta són ideologies periclitades fa anys”. Abans, hi hagué un altre gest que posa en quarantena la renovació dels populars: després de votar favorablement l’homenatge a Raimon, canviaren finalment el sentit del vot. Suñer veu la llarga mà de Rus en aquell canvi de criteri.

“Tot aquell que ha estat en l’òrbita de Rus no serveix per a un nou projecte, però això suposa que no hi hauria ningú o seria un sector molt minoritari. Supose que hi deu haver professionals preparats que s’han apartat de la política perquè aquell espai ja estava ocupat per Rus”, reflexiona Antonio Martín Llinares. “La gent que va acompanyar Rus en la llista municipal hauria de donar explicacions. En realitat, tots ells haurien de dimitir perquè no estan legitimats per ser regidors”, dispara Josep Lluís Fitó.

Una oposició així de deslegitimada (Ciutadans té un únic regidor) podria considerar-se un regal per a un govern. Però ara la pressió l’exerceix la ciutadania i, fins i tot, les mateixes bases dels partits. “Som conscients des del primer dia que la vara de mesurar ha canviat. Som en una altra etapa i la gent no perdonaria que ens vérem relacionats amb cap qüestió tèrbola”, explica Cerdà. “Hi ha molta exigència fins i tot de les nostres bases, de vegades de manera injusta”, diu Suñer. El seu marit hagué de renunciar a una plaça de promoció interna en l’Hospital Lluís Alcanyís per evitar suspicàcies. I l’ex-alcalde socialista, Josep Miquel Calabuig, tampoc no serà gerent d’aquest centre sanitari, càrrec al qual optava. Pel mateix. Les línies roges són ara molt fines.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.