Política Municipal

Pontons, el poble on governa el PP i també vota ERC i Puigdemont

Pontons, una localitat de 458 habitants ubicada a l’Alt Penedès, és l’únic municipi del Principat governat pel Partit Popular. Sorprèn, però, que a les eleccions generals va guanyar Esquerra Republicana. I a les europees, el candidat més votat va ser Carles Puigdemont.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

No és fàcil arribar fins a l’únic municipi governat pel Partit Popular a terres catalanes. El camí no és planer i si no es disposa de vehicle particular, cal optar per un autocar que passa tres cops al dia. A les quatre de la tarda ja no hi ha cap tipus de transport públic disponible que connecti amb la capital del Penedès, Vilafranca.

Un cop arribats a la ciutat del vi, s'ha de comprar el bitllet d’autocar per 2,20 euros. De camí, el comboi surt de la ciutat per entaforar-se en una sinuosa i estreta carretera que, envoltada d'arbres i vegetació, discorre al costat del riu Foix. A mesura que s’avança desapareixen les dades mòbils i la cobertura. Tot just quan ja es comencen a distingir les primeres cases d’entre els frondosos boscos que atapeeixen el paisatge, el senyal comença a retornar. Situat a 600 metres per sobre del nivell del mar, el camí per arribar-hi desperta preocupació entre qui hi viatja per primera vegada. L’encaix mil·limètric de l’autobús en la carretera és segur, però no ho sembla.

Poble singular i de vistes gairebé idíl·liques, Pontons és particular, sobretot, en termes polítics. Només aquest municipi i Sant Sadurní d’Anoia, on hi ha el regidor Carles Jiménez, salven l’ensulsiada del PP a l’Alt Penedès. A la resta de municipis, el partit de la gavina ha quedat sense representació i l’independentisme ha vençut en la major part dels territoris amb majories àmplies.

Pontons s’ha convertit en la últim nucli resistent del PP al Principat després que socialistes, Esquerra Republicana, CUP i Comuns hagin impedit l’accés a l’alcaldia de Xavier Garcia-Albiol a Badalona i de Manu Reyes a Castelldefels. Hom podria pensar que Pontons és una trinxera espanyolista, però no és així.

D’entrada, una estelada de dimensions considerables oneja a la primera casa que dona la benvinguda al poble. La bandera es reprodueix arreu sense que sigui un fet excepcional. I és que, qualsevol diria que, des de 1999, mana el partit de Manuel Fraga, José Maria Aznar, Mariano Rajoy i Pablo Casado. El responsable de l’èxit popular al poble és Lluís Caldentey. Ell va regentar la batllia pontonenca, ininterrompudament, entre 1999 i 2018. Els veïns atribueixen l'èxit del seu alcalde al fet que hagi complert amb escreix les expectatives dels pontonencs . “Té la capacitat de fer-te sentir integrat i important dins del poble”, afirma un dels veïns. També afegeix que la gestió de Caldentey s’ha basat a “abaratir els impostos, aconseguir subvencions i cuidar perquè al poble no falti res”.

Estelada penjada en una casa de Pontons / Joan Tardà Fernàndez

Per motius de salut, Caldentey va ser rellevat per Josep Tutusaus, un home de 63 anys, ulls castanys, pentinat cap enrere, ulleres i caràcter afable. Tutusaus és una rara avis de la política municipal catalana. És empresari del sector del cava i destaca la figura de Pablo Casado com a líder jove que ha agafat les regnes del seu partit en un moment difícil. Subratlla el «bon govern» que dugué a terme Mariano Rajoy, però el troba moderat. Creu que la bona gestió i l’estil de dir les coses tal com les pensa ha proporcionat a Caldentey, i després a ell, la confiança cega dels veïns més enllà de les creences ideològiques. Així doncs, els habitants de Pontons compleixen fil per randa la màxima que, a les eleccions municipals no es vota el partit, sinó la persona.

El veïnat assegura que va dipositar la confiança en Caldentey perquè els va assegurar que mantindria actives les mateixes polítiques que han caracteritzat Pontons. Tutusaus explica que "no cobrem cap impost especial", després de recordar el cost que té per exemple l'aigua, de 19 euros cada tres mesos; o posar un gual, 6 euros a l'any. Pel que fa als comptes de l’Ajuntament, recalca que tenen dèficit zero. "Hem buscat molts diners a fora", assegura. Van aconseguir que el poble tornés a tenir el col·legi que feia 40 anys que no tenia i han remodelat el Centre Cívic de dalt a baix. En aquest sentit, el nou alcalde fa saber que els regidors que formen part de l'Ajuntament no cobren res, tal com van decidir fa 20 anys.

Un carrer de Pontons / Joan Tardà Fernàndez

Tutusaus es presenta com l’alcalde continuista de la tasca iniciada per Caldentey. Amb 30 anys militant al PP -també va ser diputat al Parlament entre 1995 i 1999, l’alcalde de Pontons es guanya la vida amb el negoci del cava. Apunta que, majoritàriament, els veïns viuen de la terra i el turisme.

L’alcaldia de Pontons no sempre ha estat allunyada de la polèmica. Caldenteny va fer declaracions contundents en contra dels immigrants i els homosexuals. I el seu successor l’ha defensat: “Jo, com ell, defenso els valors catòlics i de la família, però no anem en contra de ningú, volem governar per a tothom”.

Pel que fa a la qüestió independentista, Tutusaus es mostra orgullós amb el paper de Pontons en la consulta del 9 de novembre de 2014 i el referèndum de l’1 d’octubre de 2017. “Aquí no es va poder votar en el 9-N i els que volien fer-ho van haver d’anar al poble del costat”. En el primer d’octubre, però, sí que es va poder votar, tot i que es va haver de fer en una finca particular. El consistori no va permetre l’obertura del col·legi. Arribats a aquest punt, la pregunta que sorgeix és com pot un alcalde revalidar el poder mandat rere mandat amb un discurs ideològicament situat a les antípodes dels vilatans. A parer de l’alcalde, el fet que hi hagi independentistes que votin un candidat del PP té a veure amb “no parlar de política”. I es referma amb una frase que el caracteritza: “jo soc del PP i també sóc home, blanc, heterosexual i del Barça, però això no vol dir que només governi per als que són del Barça”.

Josep Tutusaus davant l'Ajuntament de Pontons / Joan Tardà i Fernàndez

Un tomb pels carrers i establiments del poble confirmen el respecte i l’estima per la parella que ha regentat el consistori. Al punt de trobada del poble, el bar Xaloc, dos homes juguen partida de botifarra amb un cigaló a la barra. “He votat a Tutusaus perquè conserva les maneres de fer de Caldentey, predisposició a ajudar i proximitat”, expressa el veí mentre posa sobre la taula un vuit de bastos. El seu company i rival de partida, mirant-se fixament les cartes que té a la mà, admet que “no pensem igual, però el poble avança i una cosa que funciona no tenim perquè canviar-la".

Opinions com les d’aquests dos homes són comunes al poble. Malgrat tot, ambdós es declaren independentistes i recorden amb nostàlgia com es van desplaçar al poble del costat a pesar de les dificultats per caminar el 9 de novembre de 2014. Respecte a l’1-O, subratllen que es va poder votar en una finca particular perquè “votar no fa mal a ningú, és democràcia”. En canvi, quan és l’hora de fer-ho per Pontons, sempre s’han inclinat pel PP de Caldentey i de Tutusaus.

Bar Xaloc de Pontons / Joan Tardà Fernàndez

Arreu del Principat, el PP ha aconseguit 108.269 vots a les municipals, traduïts en 69 regidors i un 3,1% dels vots emesos. Un resultat catastròfic si el comparem amb el de 2015, quan el PP va aconseguir més del doble de vots -235.000-, el triple de regidors -214- i més del doble del percentatge de vot -7,54%. Dels partits amb representació al Parlament de Catalunya, ha estat l’última força a les eleccions municipals. En relació amb el mal moment que passa el PP al Principat, l’alcalde manifesta que és conscient que a molta gent li costa agafar la papereta del PP, però que els resultats del 26 de maig han palesat que una cosa és la veu del partit a l’Estat espanyol i una altra de ben diferent és la del seu poble. Tutusaus va guanyar amb majoria absoluta sense haver col·locat un sol cartell electoral. Diuen molts vilatans que, durant la campanya, semblava que només es presentaven dos partits a l’Ajuntament: Junts per Pontons i Pontons ens importa.

Però, també hi ha detractors de la saga Caldentey-Tutusaus que prefereixen que els seus noms no siguin publicats. Atribueixen als dirigents populars una manera de fer pròpia del caciquisme perquè, segons declaren, “hi ha pisos pastera al poble, amb persones empadronades que no viuen aquí i que només venen a votar cada quatre anys”. També n’hi ha els qui exposen que es compren vots amb el pressupost municipal, que es boicoteja als qui no combreguen amb la direcció del consistori i es destinen escassos fons a serveis socials. Per rebatre-ho, el mateix Tutusaus ho desmenteix i afegeix que es reparteixen tiquets de 60 euros als veïns més necessitats, prèvia intervenció de l’assistenta social, i l’Ajuntament ajuda les famílies que no arriben al salari mínim.

Durant els propers anys comprovarem si el model Caldentey-Tutusaus s’exporta a altres localitats del Principat, tot reforçant la presència del PP o si, per contra, l’esquerra aconsegueix arraconar el projecte espanyolista i de caire conservador al poble més alt de l’Alt Penedès.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.