Retorn a la Romanitat

L’Hospitalet de l'Infant i Centcelles

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Un dels trams de la Via Augusta passa pel municipi costaner de l’Hospitalet de l’Infant. Integrat pels nuclis de Vandellòs, Masboquera, Masriudoms, Hospitalet de l’Infant i l’Almadrava, pel seu interior transitaven mercaders i soldats que caminaven en direcció a València i, d’allà, a fer rumb cap a la Roma imperial. 

L’itinerari que travessa el municipi del Baix Camp tenia l’avantatge d’estar flanquejat per llargues platges però també presenta la dificultat d’una orografia molt rocosa i abrupta. Per salvar aquest inconvenient, els romans van millorar la xarxa de camins que els ibers havien construït en pedra en sec i que, per a l’Imperi, va ser clau amb vista a la seva expansió territorial. La pedra en sec era resistent, permetia evitar l’erosió i, al mateix temps, assegurava que les bèsties de càrrega s’aferressin bé al terra que xafaven. 

A l’Hospitalet de l’Infant encara queden alguns d’aquests camins perfectament intactes, cosa que prova la petjada dels romans, dels quals també s’han trobat altres referències arqueològiques. És el cas de la coneguda com la mansió Oleastrum, com així han documentat els historiadors, o el mateix origen romà del nom Llastres, el riu que desaigua a la Mediterrània entre Miami Platja i la localitat i que prové del terme llatí Oleaster.

Fora d’això, la població ens obsequia amb un interessant patrimoni de l’època medieval, com són les restes de l’Hospital del Coll de Balaguer (segle XIV), la torre de Gavaldà, construïda dos segles més tard, i altres vestigis que han quedat al descobert arran dels treballs realitzats entorn de l’antiga masia de Castelló.

CENTCELLES, LA CONNEXIÓ INTERIOR

Per Tàrraco passaven dues vies principals: la Via Augusta, que feia el seu recorregut per la costa i travessava la ciutat, i l’anomenada via De Italia in Hispanias, que comunicava Tàrraco amb l’interior passant per Ilerda (Lleida) i Caesaraugusta (Saragossa). Aquesta segona via, per la qual avui transcorre l’autopista A-27, demostra la importància de Tàrraco com a punt d’arribada de vaixells procedents d’Itàlia i altres indrets de l’Imperi. Un cop desembarcats, les mercaderies i els comerciants es dirigien cap a l’interior, on a pocs quilòmetres es trobaven el complex de Centcelles. 

Vila Romana de Centelles / Fernando Fernández Baliña

Situat al costat del riu Francolí, aquest conjunt monumental es va aixecar a principis del segle V dC com a gran centre de culte. Si bé al llarg de la història ha tingut diversos usos, allà es poden observar escenes extretes de l’Antic i del Nou Testament (el bon pastor, l’arca de Noè, el profeta Daniel a la fossa dels lleons i el cicle de Jonàs) i altres que mostren quatre personatges entronitzats. 

Els seus murs de pedra, extraordinàriament gruixuts, però sobretot el compendi de pintures i mosaics dibuixats a la sala de la cúpula, revelen la riquesa i el poder que els romans van desplegar a través de les seves vies de comunicació. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.