Retorn a la Romanitat

Joies a les portes de Tàrraco

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La Via Augusta deixa al seu pas monuments i vestigis que anticipen la proximitat de Tarragona. Pel seu simbolisme destaquen els arcs que honoraven les figures de l’Imperi romà, dels quals la majoria feien referència als emperadors, si bé alguns definien els límits que marcava el territori mentre altres es trobaven a l’interior de les ciutats.

Seguint el testament que va deixar el polític Luci Licini Sura, el segle I aC se’n va construir un en homenatge a l’emperador August, que durant dos anys va establir-se a la ciutat per tractar-se d’una greu malaltia. Es tracta de l’arc de Berà, una joia arquitectònica clau per entendre la vida dels romans a la província de la Hispania Citerior.

Situat a l’entrada del municipi de Roda de Berà, a 20 km al nord-est de Tarragona, l’arc fa 12,28 metres d’alt, per 12 metres d’amplada i 2,34 metres de gruix, mentre que la part central arriba als 10,15 metres d’alçària per 4,87 d’amplada. Tot recolzat en dos podis adornats amb vuit pilastres que presenten bases àtiques, fusts acanalats i capitells corintis.

La seva imatge actual, però, és fruit de les successives intervencions que ha sofert al llarg dels segles, com la impulsada l’any 1840 per l’aleshores governador civil de Tarragona, Juan Van-Halen, que va decidir resignificar-lo perquè esdevingués un símbol d’exaltació a la figura de la reina Isabel II i el general Espartero, fins a l’extrem de rebatejar-lo amb el nom d’”Arco de la Paz”. 

Proclamat monument nacional per ordre ministerial el 1926, ja no va ser fins passada la Guerra civil que les autoritats van resoldre aquell despropòsit. A instàncies del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Generalitat de Catalunya, una nova restauració a mitjan anys 40 va permetre preservar els quatre capitells romans que encara queden intactes i que en mostren el gran valor arquitectònic. 

En l’actualitat l’arc de Berà és un dels quatre elements històrics del terme municipal rodenc considerats Bé Cultural d’Interès Nacional, per tal com forma part del conjunt monumental de Tàrraco declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 2000. La seva imatge ha estat utilitzada en el transcurs de les diferents èpoques com a exemple d’una romanitat que ha arribat fins als nostres dies.

L’altra icona pròxima a Tàrraco és l’obelisc o agulla del Mèdol. Una pedra calcària de 16 metres d’alçària i 2 d’amplada que reposa al bell mig de la pedrera que va servir per construir la ciutat. D’allà es calcula que van extreure’s 50.000 metres cúbics de pedra en direcció als assentaments urbans, però algú va decidir excavar-ne els voltants i, amb traça i ofici encomiables, en va sortir el curiós obelisc. Segons els historiadors, aquella pedrera només la freqüentaven els operaris encarregats de buidar la superfície de pedra per enviar-la a la metròpolis. En canvi, no queda constància que cap governador ni emperador s’hi acostés mai, de manera que encara plana el misteri de qui va ordenar i supervisar la sorprenent excavació.

A poc més d’un quilòmetre al nord de Tarragona també trobem la torre dels Escipions, un monument funerari del segle I dC que, gràcies a la seva alçària de nou metres, ajudava a fixar el perímetre amb Tàrraco. Malauradament, el pas del temps en va malmetre la coberta (possiblement piramidal), cosa que ha impedit saber amb exactitud quines eren les proporcions del conjunt. Només s’ha comprovat que el nom Escipions prové de les dues estàtues del déu funerari Atis, confoses amb imatges dels germans Escipió.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.