TVE vs TV3: dos models per a la nova RTVV

Una vegada rebutjat el mandat-marc, la guia filosòfica de la nova CVMC, que va elaborar el Consell Rector, les Corts Valencianes han posat damunt de la taula dos models. Amb una estructura similar, Podem ha presentat un document semblant al que regeix TV3, al qual donen suport Compromís i PSPV; i el PP n'ha defensat un adaptat de TVE. Tot i que el primer serà la base del text definit, EL TEMPS traça una comparativa entre ambdues propostes.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La posada en marxa de la nova RTVV s'ha convertit en una autèntica telenovel·la. I amb el capítol de l'herència laboral a punt d'arribar al seu desenllaç, la nissaga continua amb una història paral·lela al judici: l'aprovació del mandat-marc. Una vegada rebutjat el document que va redactar el Consell Rector, les forces del Botànic han apostat per la proposta presentada per Podem, i que, segons el PP, està feta a imatge i semblança del document que marca els designis de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. En canvi, la formació de la gavina ha defensat un text que és una adaptació del mandat-marc de RTVE.

Amb Ciutadans sense donar suport a cap dels dos documents i amb l'esquerra escollint el text de Podem com a base per a la futura negociació, EL TEMPS traça una comparativa entre ambdós mandats-marcs. Dues propostes que en versió valenciana enfronten el model de TVE i el de TV3.

-Objectius. Abans d'arribar al punt dels objectius, el PP marca distàncies amb el document avalat per les forces del Botànic. I no només per l'idioma utilitzat pels populars: el castellà. En una mena de preàmbul, els populars estableixen «la promoció de la llengua valenciana, com a idioma propi d'alacantins, castellonencs i valencians», com a referència de suport al secessionisme lingüístic i al model provincial. El partit de la gavina també deixa palès les seues intencions remarcant que el nou ens s'ha de sotmetre «als principis i valors constitucionals». La proposta de Podem, en canvi, en parla de «promoció del valencià» i d'independència, pluralisme i qualitat del servei públic.

Tot i estar organitzada de forma diferent, bona part dels objectius de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) són compartits per ambdós mandats-marc. Amb referències encara a «Radiotelevisió Valenciana S.A.» per part del PP, la seua proposta és diferència per, novament, ressaltar «el respecte i la defensa dels valors constitucionals»; defensar «la promoció del patrimoni cultural, ambiental i natural de la Comunitat Valenciana»; incloure un punt respecte del compliment del «principi d'equilibri financer anual en termes del sistema europeu de comptes»; i per determinar que «s'ha de tindre cura» en el tractament dels continguts que afecten víctimes de violència o catàstrofes.

Al document redactat pel partit dels cercles i avalat d'entrada per PSPV i Compromís a l'espera d'esmenes, s'inclou la necessitat de «distingit entre informació i opinió» i també «entre programació i publicitat»; s'aposta per la difusió de coneixement relacionat amb els drets dels consumidors; es fixa que «almenys un 35% del temps d'emissió serà d'obres audiovisuals de productores valencianes»; que la nova RTVV ha de ser un altaveu de la història i cultura del País Valencià; i que s'ha de reflectir la realitat comarcal del territori.

Amb un conjunt d'apartats més concrets i menys general que al model del PP, el mandat-marc elaborat per Podem dedica un punt a determinar que «cal una televisió compromesa amb l'eradicació de la cultura masclista» i remarca que els continguts divulgatius emesos han de seguir aquesta senda. També s'inclou un apartat sobre la transició a l'economia digital i a com ha d'avançar la nova radiotelevisió per adaptar-se a la realitat comunicativa del segle XXI.

Imatge de la comissió de RTVV a les Corts Valencianes.

«Els mitjans públics valencians de comunicació audiovisual col·laboraran en matèria de difusiu cultural amb altres comunitats autònomes de l'Estat espanyol i en especial amb aquelles amb els quals hi ha vincles per raons de proximitat lingüística i geogràfica», recull el text, per tal de substituir la frase censurada pel PP i Ciutadans del mandat del Consell Rector: «Els mitjans públics de comunicació hauran de promoure l'espai comunicatiu comú propi de l'àmbit lingüístic». Una afirmació que va convertir la llengua en protagonista del serial de la CVMC.

-Programació. Si bé el mandat-marc proposat per Podem, com feia l'original del Consell Rector, deixa en mans del futur contracte-programa i de la filosofia establida a la llei els futurs continguts de la graella, el document del PP sí que marca les pautes de la programació. Si més no, aposta perquè aquests promocionen «l'esport base amb la participació de la dona» i «l'alfabetització mediàtica», i defensa «els interessos polítics i econòmics estratègics de la Comunitat Valenciana».

Tanmateix, els populars van més enllà i dediquen un altre apartat per fixar diversos objectius específics de programació. Així, es proposa una adequació dels horaris a l'audiència potencial; s'avisa de tindre cura en el tractament de tragèdies; que els continguts d'entreteniment no entren en contradicció amb els objectius de servei públic; que la programació infantil compte amb un sistema multilingüe (almenys català i anglès); que es realitze una cobertura institucional dels fets més destacats sense caure en el partidisme, i que es marquen les pautes de processos electorals.

-Finançament. Amb la mateixa fórmula per tal de finançar la futura radiotelevisió -fons de l'administració, ingressos publicitaris i venda de serveis segons el que marca la llei de creació de la CVMC-, les úniques diferències es troben en els mecanismes de control per evitar malbarataments passats. Mentre que el PP aposta per «adoptar les mesures i compromisos pressupostaris plurianuals que doten a la Corporació d'un model de finançament ajustat, estable, suficient i viable per a complir amb els objectius del servei públic», el text de Podem estableix que «els mitjans audiovisuals públics tenen l'obligació de gestionar els seus recursos segons els principis d'eficàcia, eficiència, transparència i sostenibilitat».

El document dels morats, a més a més, determina un major control de la despesa pel que fa a continguts. No debades, el contracte-programa fixa una sèrie de criteris per «a l'obtenció d'ingressos resultants de publicitat i altres fonts»; que ha de detallar «una sèrie d'inversions anuals i plurianuals que permeten conèixer l'estat de l'execució pressupostària», i que ha d'haver-hi «mecanismes de correcció de les eventuals desviacions de l'execució dels pressupostos d'explotació i capital respecte a la previsió acordada i els efectes derivats de possibles incompliments.

-Innovació i avaluació. Si ambdós mandats-marc comparteixen aspectes com el llibre d'estil, no estableixen la mateixa forma per tal de fer seguiment del compliment dels objectius fixats en aquesta mena de guia filosòfica. De fet, mentre el text de Podem exigeix que el contracte-programa incorpora un sistema d'indicadors de garantia de qualitat que permeta avaluar «el grau de compliment dels compromisos adquirits», el PP incorpora al seu document la creació d'una comissió de seguiment i control que realitze un informe anual per determinar la qualitat i resultat del producte audiovisual a partir dels mateixos indicadors del contracte-programa. Altrament, el mandat-marc de l'organització dels cercles fa una aposta per la innovació que no està recollida en el text dels populars. Diferències de dos models i filosofies que en diversos aspectes coincideixen.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.