Alma

Oriol Nolis: el compromís de la imaginació

Alma, una mirada a l'Obra Social “la Caixa”, és una nova manera de parlar del fet social. Amb actitud i optimisme. Des de la diversitat. I a partir de les històries de l’Obra Social ”la Caixa”. Volem ser també un punt de trobada de les infinites realitats socials del nostre món. Per això Alma és la xarxa social social.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Per l’Oriol Nolis, “un projecte amb èxit és un projecte que ajuda els altres”. El periodista, que va presentar els Premis ”la Caixa” a la Innovació Social 2018, ens parla d’innovació social i de la seva responsabilitat de visibilitzar històries que mereixen que les expliquin.

Entenc la innovació social com la tasca que tenim encomanada cada un de nosaltres a la societat: una innovació encaminada a posar la imaginació al servei de construir un món millor. No té sentit que tinguem innovació tecnològica o econòmica si no l’apliquem també als àmbits més socials.

I els periodistes també tenim una responsabilitat social com a professionals de la informació. Perquè el periodisme construeix la realitat que la gent llegeix als diaris, veu a la televisió o escolta per la ràdio. El que no apareix als mitjans de comunicació, hi ha qui no ho percep com a real. Per això és tan important el que expliquem i fem.

Hem d’entendre que la nostra feina no només consisteix a explicar el que és notícia, sinó a explicar realitats que sovint estan amagades, que tenen poca visibilitat, però que mereixen que algú les expliqui, perquè la gent prengui consciència de les situacions que s’han de canviar per millorar com a col·lectiu. Donant-los visibilitat contribuïm a lluitar-hi.

Vaig conèixer els Premis ”la Caixa” a la Innovació Social a través de companys de professió que me n’havien parlat i, sobretot, a través de l’editor del Telediario Fin de Semana, que va participar-hi com a jurat. A partir d’aquí els vaig conèixer en profunditat i, quan vaig presentar l’acte, vaig poder saber més coses sobre què feien les entitats premiades.

Amb aquests premis s’aconsegueixen dues coses: donar visibilitat a projectes que fins ara no han tingut cap oportunitat i ajudar-los amb el finançament perquè continuïn existint, creixent i enfortint el projecte.

Dels projectes seleccionats, amb el que em sento més identificat és el Programa Valor-Arte, ubicat a Granada, que té com a objectiu la prevenció i detecció precoç de la violència en totes les formes i altres conductes autodestructives en adolescents. Per a mi s’ha premiat una cosa molt important: intentar aturar la violència en una edat primerenca, per evitar problemes futurs. És una de les grans virtuts d’aquest projecte.

Tot i que encara queda molta feina per fer, una de les coses més importants que ha passat amb l’assetjament escolar és que des de fa uns anys s’ha començat a visibilitzar. Ara el que hauríem de fer és dedicar-hi recursos, no només materials, sinó també professionals (psicòlegs) perquè els casos es puguin detectar millor a les aules, en el moment en què passen. El que és vital és aconseguir que les víctimes entenguin que han d’explicar el que els passa. Moltes vegades, com passa amb altres assetjaments, es tracta d’una violència silenciosa i silenciada.

Innovar és l’única manera d’avançar. Però, segurament, una de les assignatures pendents que tenim com a societat és ser menys competitius, o mantenir la competitivitat, però sense perdre la humanitat, la generositat i la capacitat d’ajudar els altres. Ni a l’escola, ni per descomptat a la feina, podem posar la competitivitat per davant dels valors humans. Si ser competitius suposa haver-nos de restar generositat, no val la pena ser-ho.

Crec fermament que, com a societat, hem de treballar més els valors socials. Ara mateix, sobretot en el món empresarial, l’èxit sembla estar associat a guanyar més o a ser el primer, i això s’ha de canviar: un projecte amb èxit és un projecte que ajuda els altres.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.