Els crítics

El poder de ‘When They See Us’

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Vol indignar-te. I ho aconsegueix. Vol que sentis ràbia. I ho aconsegueix. Però el que també vol When They See Us és retratar el sistema responsable de la història que està explicant. I això, que és el més difícil, també ho aconsegueix. La minisèrie presenta la història real de cinc adolescents que van ser detinguts i acusats d’haver violat una dona a Central Park l’any 1989. Cinc adolescents del barri de Harlem, per ser exactes. Negres i llatins. Des de l’inici queda clar que aquest tret marca completament la seva història, perquè no són tractats com a individus per la policia, sinó com a representants d’un col·lectiu sobre el qual les autoritats que els envolten tenen una idea molt exacta. La ficció mostra com la fiscal Linda Fairstein, interpretada per Felicity Huffman, pensa en aquests adolescents com a poca cosa més que uns salvatges. Inicialment la mou la determinació d’aturar els casos d’agressió sexual, un tipus de crim al qual ella ha dedicat la seva carrera. Però aviat veiem que hi ha d’haver alguna cosa més que això per explicar que intenti que el relat que ha construït encaixi amb els fets sigui com sigui, fent el que faci falta per doblegar els nois i obtenir la versió de la història que busca. 


 When They See Us (Así nos ven)
Creadora: Ana DuVernay
Repartiment: Felicity Huffman, Asante Blackk, Caleel Harris, Jharrel Jerome , Ethan Herisse, 
Marquis Rodríguez
Minisèrie: 4 episodis
Plataforma: Netflix


És en aquest procés de doblegament on la minisèrie assenyala amb més intensitat la profunditat del problema. Una de les escenes més dures és la del pare d’un dels nois que demana al seu fill que doni a la policia el testimoni que li demanen, malgrat saber que és fals. Hi ha en aquesta petició una visió molt marcada, apresa a través de l’experiència pròpia i la dels altres, de les autoritats com algú que et fa sentir vulnerable, que et mira amb menyspreu, que pot fer amb tu el que vulgui sense motiu. Aquest moment del pare, interpretat per Michael K. Williams, diu molt del sistema que considera segons quins col·lectius culpables per definició i també d’una vulnerabilitat que els detectius exploten intencionadament. És també escenes com aquesta el que diferencia el que pot fer una ficció com When They See Us de les sèries documentals sobre crims reals com ara Making a Murderer. La primera permet crear escenes emocionalment més poderosos sense el recurs d’atrapar els entrevistats en moments que trontollen emocionalment que és tan comú en les sèries documentals sobre crims reals. És també més honesta explicant la història, fent un relat cronològic que vol simplificar els fets i no fer una narració en forma de trencaclosques i amb cliffhangers recurrents.

De fet, el cas d’aquests cinc adolescents ja s’havia explicat en un documental de 2012 anomenat The Central Park Five. I encara que va ser ben rebut, no va tenir el ressò que està tenint When They See Us, que ha generat una campanya on-line contra la fiscal Linda Fairstein. Aquesta reacció s’explica per l’efecte poderós que pot tenir la ficció quan està feta per indignar l’audiència, especialment quan, a més, té un repartiment jove que fa molt creïbles els personatges i té al darrere Ava DuVernay, capaç de transmetre la intensitat de la història que té entre mans i al mateix temps fer-la representativa d’unes falles del sistema que van més enllà d’aquest cas concret. Amb aquesta minisèrie la directora i guionista suma un nou encert en una carrera valenta i compromesa. Amb la pel·lícula Selma ja es va convertir en la primera directora afroamericana a ser nominada als Oscar. Amb When They See Us hi ha motius suficients perquè aconsegueixi un reconeixement similar a la categoria de minisèrie dels Emmy.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.