Retorn a la Romanitat

Vilafranca, cap i casal

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A prop de la Via Augusta també va néixer la capital de l’Alt Penedès, Vilafranca del Penedès, una de les localitats amb millors comunicacions de Catalunya i coneguda, entre altres coses, per la seva forta tradició vinícola.

Els seus primers pobladors es van situar entorn d’una torre anomenada Dela i, gràcies a la seva ubicació geogràfica i el contacte amb les vinyes, sarraïns i altres comunitats van guanyar-s’hi el pa a força de treballar en l’agricultura de secà. 

Un estudi recent conclou que el conreu de la vinya i la seva producció daten del segle VII aC, quan els romans van heretar la manera grega d’elaborar-la, descobrint que en el vi hi havia la veritat o in vino veritas, en al·lusió a l’esperit social d’aquesta beguda. Als romans se’ls atribueix haver creat un cupatge primigeni, guardar la producció en botes procedents de la Gàl·lia que van substituir les antigues àmfores de fang i crear el concepte de les denominacions d’origen amb l’objectiu de vincular l’origen del vi amb les seves diferents característiques. 

Vilafranca del Penedès, que durant l’Edat Mitjana va patir epidèmies, desplaçament de població i les guerres dels Remences (1483-1486), els Segadors i la Successió (1705-1715), no ha deixat mai de mantenir un important desenvolupament econòmic i comercial. De fet, entre els anys 1950 i 1981, va experimentar un segon creixement en forma d’indústries i empreses vinculades a l’activitat vinícola. N’és una prova el museu Vinseum, un dels més importants de Catalunya, i l’àmplia varietat de restaurants, cellers i caves que poblen el terme municipal. Una oferta de primer nivell que es complementa amb el seu patrimoni modernista, del qual podem destacar la basílica de Santa Maria. 

Dins del nucli històric, si hi accedim per la plaça del Pedró i el carrer de Santa Magdalena, apreciarem l’antic recinte emmurallat i la part posterior del convent dels Trinitaris, mentre que si hi arribem per la plaça de la Vila, ens trobarem l’Ajuntament a la dreta i la capella gòtica de Sant Joan a l’esquerra. Allà, periòdicament, s’hi celebren les tradicionals jornades castelleres on “els verds” (Castellers de Vilafranca) alcen algunes de les construccions humanes més impressionants.

Rodejada de petits turons, Vilafranca del Penedès es ramifica en una autèntica cruïlla de camins i rutes per l’espai de Sant Pau i Sant Jaume, des d’on podem observar tota la ciutat i les vinyes repartides en una vasta extensió. En total, disposa de 50 quilòmetres de camins a través dels quals, sigui a peu o en bicicleta, resseguim l’excel·lent riquesa agroforestal del seu perímetre i la forta personalitat que li han donat les vinyes. No és estrany que la viticultura hagi esdevingut la seva principal font de riquesa.

 

OLÈRDOLA, EL PULMÓ DEL PENEDÈS

A 10 quilòmetres de Vilafranca hi ha el municipi d’Olèrdola, del qual es conserva el conjunt arqueològic més gran de la comarca. Gràcies al seu privilegiat enclavament natural, entre la plana del Penedès i els penya-segats del Garraf, ha estat ocupat per diverses civilitzacions. Encara hi trobem vestigis d’un poblat iber i una gran fortificació que els romans hi van aixecar al segle II aC per controlar la via Hercúlia (més tard Via Augusta). D’aquest campament rodejat per una muralla amb torres de planta quadrangular es conserva una gran cisterna excavada a la roca i la talaia, la torre més alta del recinte. A més d’aquests elements hi ha indicis d’una ciutat medieval amb esglésies preromàniques i romàniques i tombes medievals excavades a la roca. 

Olèrdola, format pels pobles de Moja, Sant Miquel d’Olèrdola, Sant Pere Molanta i Viladellops, ha esdevingut un destí predilecte dels aficionats a l’arqueologia i els excursionistes, que acostumen a endinsar-se al seu extraordinari parc fins a connectar amb la ruta circular que s’ha arranjat entorn del seu castell, on l’any 1999 es va inaugurar un centre d’interpretació. 

També a Olèrdola, per la vinculació dels seus habitants amb l’activitat vinícola, es va inaugurar el 1988 la Ruta de l’Aigua i el Vi, que travessa algunes finques i empreses elaboradores de vins i cava, entre les quals el Celler Cooperatiu de Moja, un edifici representatiu del modernisme industrial.

 

Torres a la vista

Als entorns de Vilafranca del Penedès es localitzen diversos municipis on perduren torres i edificis que els romans van instal·lar per vigilar la Via Augusta. És el cas de Subirats, una petita localitat situada entre Sant Pau d’Ordal i Sant Sadurní d’Anoia, en la qual hi ha la Torre del Moro. Una edificació que, per la seva base, s’intueix que podria integrar-se en unes termes romanes.

Pocs quilòmetres avall, a la Granada, s’hi troba el jaciment de la Teuleria dels Àlbers, en el qual van aparèixer restes de ceràmica i altres vestigis d’una vila romana construïda per material que, segons els experts, provenien de la pedrera d’Olèrdola.

També a pocs quilòmetres de Vilafranca hi ha Gunyoles d’Avinyonet, altrament conegut per Avinyonet del Penedès, on trobem la imponent torre de Gunyoles, que pel seu caràcter massís formava part d’una estructura de dimensions més grans, probablement un recinte funerari, si bé alguns estudiosos creuen que hauria operat com a torre de vigilància i defensa, especialment durant l’edat mitjana. Aquesta torre, ubicada dins el recinte de la masia Can Rialb al carrer que duu el seu nom, s’hauria construït la primera meitat del segle II i, pel seu excel·lent estat de conservació, ha estat declarada Bé d’Interès Nacional del patrimoni català. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.