Cultura popular

Ateneus per cohesionar el país

Pep Morella Múrcia (Barcelona, 1963) és des del mes de maig president de la Federació d’Ateneus de Catalunya, una entitat que agrupa 178 dels ateneus del Principat amb vocació d’expansió, d’adaptació als nous registres culturals i de preservació de la identitat nacional

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’associacionisme ha estat sempre un dels pilars fonamentals del catalanisme. La cultura, en aquest sentit, sempre ha jugat un paper fonamental. Si les elits van poder dominar la política, el vessant cultural sempre ha estat més difícil de controlar. I és en aquest sector on han sorgit, al llarg de la història, corrents i moviments que han definit Catalunya, singularment, i els Països Catalans en el seu conjunt.

Aquí, els ateneus han jugat, també, el paper de mantenir viva la flama cultural i expandir-la. I d’aquest món ve Pep Morella, que presideix la Federació d’Ateneus de Catalunya des de fa un mes. Aquesta entitat agrupa 178 ateneus arreu del Principat. Mira de dotar-los, fonamentalment, d’eines i elements de professionalització, atès que aquests organismes funcionen, fonamentalment, des del voluntariat. Vinculat al món de l’associacionisme des dels 18 anys, Morella forma part de diverses entitats i és secretari de la Societat Coral Obrera la Glòria Sentmenatenca, de Sentmenat, localitat del Vallès Occidental.

Els ateneus, que es desenvolupen a partir de qualsevol activitat de lleure cultural, van nàixer fa ara dos segles per dinamitzar la cultura dels municipis i dels barris. En un començament van complir, també, una tasca cultural i docent, davant una població en molts casos analfabeta, més encara pel que fa al català, escombrat dels centres oficials d’ensenyament. Actualment, en condicions culturals bastant més favorables, els ateneus esdevenen eines fonamentals per preservar la cultura autòctona en què la globalització també ha malmès les cultures minoritzades.

Pep Morella s’estima més estar al darrere dels projectes culturals, en la vessant més creativa i organitzativa. I detecta que els ateneus, si bé existeixen en molts casos des de fa segles, la qual cosa demostra la seua fortalesa, també comparteixen problemàtiques com ara l’escassetat de recursos, d’espai, de reconeixement i el poc control en matèria de fiscalitat, de protecció de dades, d’horari o d’organització. Ateses aquestes dificultats, el 1983 “es va decidir anar junts perquè la Federació ajudés a resoldre tots aquests problemes amb un ventall de serveis per agilitar l’activitat o la gestió”.

La tasca ha estat reconeguda. El 2014, la Federació d’Ateneus va rebre la Creu de Sant Jordi. Enguany ha rebut el Premi Nacional de Cultura. “En poc temps se’ns ha reconegut la feina que s’ha fet. Sobretot la d’aquesta última junta dels últims vuit anys, que realment ha donat un tomb a la federació quant a serveis i funcionament”, diu Morella elogiant els seus predecessors. Segons el president, el que més s’ha valorat de la tasca ha estat la feina amb les entitats i l’oferiment de serveis com ara la Xarxa de Teatres d’Ateneus de Catalunya, XTAC, que treballa per una programació conjunta i per una producció anual als ateneus. De fet, el teatre amateur ha estat sempre un dels sectors culturals amb més força al si d’aquestes entitats. També el cant coral i l’excursionisme, clars exemples de cultura intergeneracional, un dels grans objectius dels ateneus i de la Federació.

Per garantir la proximitat, l’entitat paraigua compta amb delegacions, una en cada capital de demarcació catalana —Lleida, Girona, Tarragona i Barcelona—, i tenen com a gran repte expandir-se més enllà del Principat. El turisme ateneístic serveix, precisament, per a això: per donar-se a conèixer i per descobrir altres funcionaments. És aquesta la raó per la qual fa un mes representants de la Federació van viatjar a Alacant. Aquests viatges els fan també arreu de l’Estat, però no es descarta, en cap cas, establir vincles amb el País Valencià i les illes Balears. Si encara no han pogut incidir en l’objectiu de créixer més enllà de Catalunya és, diu Morella, perquè ja cobreixen 178 entitats, “més de la meitat dels ateneus que hi ha a Catalunya”.

 

El context actual

Quin paper juguen, actualment, els ateneus en la cohesió del país? Cert és que en temps encara més difícils, la preservació de la cultura era una prioritat més urgent que no ara, en un context de més consolidació. A ningú se li escapa, però, que el Principat viu un moment polític excepcional. Morella subratlla que treballar amb 178 ateneus implica trobar-se amb moltes ideologies, per la qual cosa des de la Federació no s’han establert línies polítiques. Si bé, a dins de la Federació, alguns ateneus han conformat Ateneus per la Democràcia, per defensar i promoure la tasca d’entitats com ara Òmnium Cultural, ANC, els CDR o donar suport a Lluís Puig, conseller de Cultura a l’exili.

Més enllà d’aquest sector, la Federació, en el seu conjunt, busca defensar la cultura del país en aquest context. Reconeix que la franja més adolescent del Principat està “més despistada”, si bé miren de promoure activitats que impliquin tots els actors, independentment de l’edat. També és evident que als pobles, en aquest sentit, l’activitat és més continuada i el vincle, més gran. Per no perdre, en tot cas, les persones més joves als ateneus, aquests s’adapten a noves formes culturals demandades pels més joves. El context actual obliga els ateneus a acollir i promoure cultures d’arreu del món. Tot sense oblidar l’objectiu de preservar el patrimoni cultural català.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.