.jpg)
El Consell d’Eivissa ha quedat a l’abast de la dreta. El PP, amb sis escons, i Ciutadans, amb un, poden formar govern insular, ja que superen d’un escó l’esquerra: PSOE, quatre, i Podem, dos. Tret que el partit taronja vulgui pactar amb els socialistes, cosa que sembla molt difícil, la major de les Pitiüses serà no només una illa geogràficament sinó també políticament. En un arxipèlag amb les principals institucions —Govern, Consells Insulars de Formentera, Mallorca i Menorca, Ajuntament de Palma i la resta dels consistoris de les localitats més poblades— en mans de l’esquerra, l’ens insular eivissenc estarà gestionat per la dreta. Què ha passat?
No hi ha, encara, anàlisis dels partits perdedors respecte de les raons que han conduït a aquest fracàs. I per ventura no n’hi haurà mai, almenys en públic. Tanmateix es poden aventurar dos factors que ho poden explicar: la manca d’unió a l’esquerra del PSOE i, en segon lloc, el càstig d’electors d’esquerra a aquesta decisió i, també, a la gestió feta al Consell per part de Podem.
Manca d’unió
Amb els resultats del 26 de maig a la vista, no es pot concloure que si l’esquerra del PSOE s’hagués unit en una sola coalició formada per Podem i Ara s’hauria guanyat el Consell. I no es pot arribar a aquesta conclusió perquè fent una simulació del sistema d’Hondt —de conversió dels vots en escons— a partir de l’addició matemàtica dels sufragis de Podem (5.430) i d’Ara (1.373), el resultat en escons no s’altera gens ni mica. El PP (17.831) continua essent el partit que més n’atresora, sis, mentre que Ciutadans (3.120) mantindria el seu solitari, de manera que la suma del PSOE (12.906), que va assolir quatre actes, i de Podem-Ara (6.803), que es quedaria amb dos, no trencaria la majoria absoluta —el Consell té 13 membre electes— de set que dona l’agregació PP-Ciutadans.
Quant a la matemàtica electoral, doncs, no hi ha projecció teòrica possible que digui que si haguessin anat junts Podem i Ara les coses serien diferents. Tanmateix, la política no és una ciència exacta. Qui sap el que hauria pogut passar en cas d’unió a l’esquerra del PSOE. El que és ben segur és que l’actitud del partit morat, que es negà a l’aliança, ha conduït a la suma aritmètica actual. I també se sap que hi ha gent que advertí fa mesos que això podria ocórrer i que la direcció de Podem va ignorar aquestes advertències.
Aquest setmanari va recollir en els mesos previs a les eleccions en diverses ocasions —tant en l’edició impresa com en la digital— la petició de Guanyem Eivissa —grup que té per referència a Menorca i Mallorca a Més, i que posteriorment ha fet part d’Ara, juntament amb Esquerra Republicana i Equo— a favor d’un pacte preelectoral a l’esquerra del PSOE. El demanà formalment el mes de novembre passat i la resposta de Podem va ser que s’integrés en la seva candidatura, cosa que es va considerar com una manca de respecte i com a mostra de l’expressa voluntat de no voler fer l’aliança. A la fi l’única convergència possible va ser la de les formacions que —com s’ha dit— crearen Ara. Però amb Podem no hi hagué res a fer.
Fora dels partits polítics, una figura del progressisme independent eivissenc, la consellera de Cultura del Govern balear, Fanny Tur, alertava el mes de febrer, en declaracions a aquest setmanari, de la possibilitat de la victòria conservadora. “Estic farta que em diguin que segur que guanyaren [a Eivissa] i llavors resulta que qui guanya és la dreta perquè els d’esquerra no hem sabut fer-li front unint-nos, ja ens ha passat alguna vegada i ens pot tornar a passar enguany”, alertava. En aquells moments hi havia veus del progressisme eivissenc sobiranista que identificaven els dirigents a l’illa de Podem com els responsables de la manca d’unió: “L’únic que els interessa és assegurar-se dos escons per a ells, encara que sigui a costa de la victòria de la dreta”.
Vist ara, després de les eleccions, és cert que, com s’ha dit, la simple suma dels vots assolits per Podem i Ara no hauria assegurat un resultat diferent. Per obtenir un escó més i així evitar la majoria absoluta de la dreta, l’addició dels suports dels dos partits hauria d’haver donat un resultat superior als 9.000 vots, aproximadament un 18%, lluny dels 6.803 assolits el passat 26 de maig, un 15%. La diferència, superior als 2.200 vots, és quasi un terç amb relació al suport assolit. És molt.
No obstant, també és cert que una aliança feta amb temps i ganes hauria creat un ambient entre tota l’esquerra sociològica eivissenca, més enllà de les bases de votants del PSOE, molt diferent al d’enguany. I se sap perquè així es va esdevenir en altres ocasions en el passat. Tanmateix, tot això no deixen de ser elucubracions sobre el que hauria pogut ser i no va ser. El que és segur és que no hi hagué unió entre Podem i Ara i que els resultats han donat la victòria a la dreta.
Càstig
Dels resultats electorals es pot desprendre que hi ha hagut un càstig a la gestió feta per Podem al Consell durant l’últim quadrienni o a la seva decisió de no pactar amb Ara? Doncs, si més no, hi ha la probabilitat alta d’una resposta positiva, segons les dades del 26 de maig.
El PSIB-PSOE no ha estat castigat sinó que, tot el contrari, ha resultat premiat. Sigui per l’allau de vot al seu favor en clau espanyola, sigui per la gestió realitzada en el Consell o pel motiu que es vulgui imaginar, allò que està fora de dubte és que ha guanyat molts vots: de 10.354 de fa quatre anys ha passat a 12.906 enguany, un contrast de 2.552 sufragis, un 25% d’increment. Així que per aquest costat no cal buscar-hi cap tipus de càstig.
Tot canvia si s’analitzen les dades de Podem. El 2015 sumava 8.188 vots i assolia tres escons. Enguany, 5.430 i dos escons del Consell. Una minva de 2.758 paperetes. Una disminució del 33,5%. No es pot saber si el càstig és degut a la gestió, a la decisió de no fer la coalició amb Ara o a totes dues coses. En qualsevol cas és clar que el partit morat ha estat severament castigat pels votants eivissencs.
També és ver que Ara no ha pogut mantenir enguany els vots que va fer el 2015 la candidatura progressista i insularista Gent per Eivissa, que foren 2.193 mentre que el 26 de maig els d’Ara s’han vist reduïts a 1.373. Per aquest costat, doncs, també es pot considerar que ha existit un càstig a la manca d’unió.
El problema per a l’esquerra, que ha resultat letal, és que el càstig sobretot a Podem i, menys, a Ara no ha estat compensat pel premi que han recollit els socialistes. En efecte, si es contrasta l’augment del PSOE amb la disminució conjunta de Podem i d’Ara —2.552 sufragis de més cap als socialistes mentre que els altres dos en perden 3.578— s’obté un miler de vots menys per a l’esquerra en el seu conjunt. Això, al mateix temps que la dreta amb representació ha passat dels 14.782 vots del PP fa quatre anys —Ciutadans no s’hi presentà— als 20.951 d’enguany, entre les dues formacions. Sense que el PI, que baixa de 2.006 a 1.303, ni Vox, amb 1.876 sufragis, restin força ni representació a l’agregació PP-Ciutadans.
En resum: les raons de la desfeta esquerrana segurament són diverses però pareixen ser les principals la decisió de no anar junts Podem i Ara, el càstig per aquesta decisió i per la gestió feta en el Consell per part de Podem