Retorn a la Romanitat

L’Ametlla del Vallès, bressol de cultures

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El municipi de l’Ametlla del Vallès, situat a l’extrem oriental dels Cingles de Bertí (serralada Prelitoral), concentra una varietat extraordinària de jaciments provinents d’imperis ancestrals. Molt a prop de Puiggraciós, per exemple, s’han rescatat trossos de ceràmica, un petit sepulcre i altres vestigis corresponents a un poblat ibèric. Allà hi haurien viscut famílies que, gràcies a la terra fèrtil dels entorns, es van dedicar a l’activitat agrícola i ramadera fins a les darreries del segle III aC, moment en què l’Ametlla es va romanitzar.

De l’etapa romana es conserven sobretot les vil·les de Torregassa i Can Tiano, que, gràcies a les necròpolis localitzades, demostren el trànsit poblacional que el Vallès Oriental va experimentar durant aquells segles. Fet i fet, encara podem passejar-nos per l’antic camí romà que creuava tot el municipi i del qual es conserva una petita part empedrada, ja que la resta va quedar afectada per les invasions dels visigots (segles IV i V dC) i els sarraïns (segle VIII dC). 

Per conèixer el llegat agrícola de l’Ametlla també és necessari agafar la ruta a peu per les masies que rodegen la població, entre les quals Ca l’Arenys, Can Carlons, Can Diví, Can Draper, Can Guineu, Can Plandolit o Can Xammar de Baix. En canvi, si el que volem és apreciar el seu llegat arquitectònic, en tenim un bon tast al nucli antic amb la Torre de la Punxa, Cal Barber, la Casa del Doctor Grífols i altres edificis d’estil modernista, com és el mateix consistori. Aquest conjunt de cases, i les esglésies romàniques de Sant Genís, de l’any 906, i Sant Nicolau, de 1106, fan de l’Ametlla del Vallès un destí predilecte per al descans i les segones residències.

I així és com l’arquitecte vallesà Manuel J. Raspall va treballar l’arquitectura modernista aplicada a les residències d’estiueig, com també a l’arquitectura civil concretada en fonts, parcs i altres espais públics. Raspall va cobrar un cert ptotagonisme al Vallès Oriental, on des de fa uns anys es promociona l’anomenada Ruta Raspall. L’itinerari, impulsat pel Consorci de Turisme del Vallès Oriental, la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de l’Ametlla, Cardedeu i la Garriga, vol acostar el visitant a l’obra de l’arquitecte a través de la visita dels seus projectes més representatius.

Finalment, no podrem oblidar que l’Ametlla del Vallès viu a cavall de la plana fèrtil i de la muntanya mitjana. De fet, la seva és una identitat dual, que engloba aquestes dues realitats contraposades, la rural i suaument ondulada, i la feréstega i abrupta. A través dels itineraris dissenyats pel consistori el visitant podrà descobrir aquest identitat complexa, com també el patrimoni natural i històric que la nodreix. I qui passi pel municipi, no podrà deixar de visitar el Centre d’Interpretació de l’Ametlla del Vallès (CITA), que tal com resa la presentació que se’n fa al seu web “és una aposta de l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès per a fomentar el coneixement i l’estima de la història, la cultura, les tradicions, la memòria històrica, la flora i la fauna”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.