Pacte progressista

La negociació de l'esquerra balear per formar Govern

El PSIB-PSOE, Podem i Més per Mallorca han iniciat les negociacions per acordar un programa d'actuacions del Govern balear per aquesta pròxima legislatura 2019-2023. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Tal i com es preveia, aquesta setmana han començat les negociacions entre els partits d’esquerra, PSIB-PSOE, Podem i Més per MallorcaMés per Menorca ha anunciat que no farà part de l’Executiu- per formar el Govern de les Illes i de les principals institucions. Amb l’excepció del Consell d’Eivissa, que previsiblement caurà en mans de la dreta. Les reunions que hi ha hagut fins avui permeten entendre quins són els principals eixos programàtics en discussió.

De moment no hi ha repartiment de càrrecs, cosa que s’espera que pugui tancar-se després d’arribar a un acord amb el programa conjunt per a cada institució. Així i tot ja corren noms per Palma que podrien ocupar llocs rellevants. Per exemple Iago Negueruela per part del PSIB podria ocupar una conselleria molt potent i, de fet, es convertiria en el número dos de l’Executiu rere de Francina ArmengolMiquel Ensenyat, cap de llista de Més per Mallorca, podria anar a la presidència del Parlament. El fins ara batlle de Palma –també de Més- Antoni Noguera s’especula amb si optaria a una conselleria, Fina Santiago –de la mateixa formació- es dona per fet que seguirà en el Govern... Però a pesar de totes les especulacions, des del PSIB s’assegura que “no hi ha res” al respecte dels càrrecs perquè “el que cal primer de tot és arribar a un acord programàtic”.

Acord programàtic

Ningú no té dubtes al respecte d’un acord que permetrà investir Francina Armengol novament com a presidenta del Govern de les Illes. Ara bé, han aparegut a les primeres reunions diferències, sobretot entre Més per Mallorca i el PSOE, que han portat la coalició sobiranista a advertir que en cas que no hi hagi un pacte satisfactori o bé no sigui possible cap tipus d’acord, aleshores donarien el seu vot a la investidura, però no entrarien en el Govern i negociarien llei a llei, mesura a mesura, amb el futur Executiu. El PSOE formalment diu que no vol aquest escenari: “volem un Govern de coalició” amb Podem i Més, va dir Armengol abans de començar les negociacions. Clar que tampoc no preocupa gaire als socialistes la possibilitat de governar tot sols. De fet, ja el 2015, en circumstàncies molt menys favorables, advertiren que estaven disposats a arriscar-s’hi.

De tota manera, no cal passar l’arada davant del bou. Els estira-i-arronsa que en les primeres reunions s’han produït entre PSOE i Més per Mallorca són “les preses de posició lògiques en aquest casos”, diu una font socialista, i de cap manera es pot considerar que hi hagi voluntat obstruccionista per part dels sobiranistes. És, per així dir-ho, part del joc negociador.

Podem posa l'accent en la part més social, i més concretament en l’habitatge: sobretot vol un acord tancat respecte del nombre de pisos socials que es construiran durant la legislatura, i que no passi com aquests anys passats, que sense la concreció inicial al final no hi ha hagut més que l’anunci de la construcció futura d’un grapat d’aquests habitatges. Al mateix temps vol arrencar a la cúpula del PSIB ,que pressionarà el PSOE federal perquè el Govern de Pedro Sánchez accepti reformar la Llei d’Arrendament Urbans perquè sigui possible limitar en certes zones el preu dels lloguers.

En aquest inici de les negociacions pareix que les posicions més encarades són les de Més i el PSIB en relació a l’ordenació territorial. Explicava la posició de Més despús-ahir en el seu Facebook la número dos de la candidatura al Parlament, diputada electa i consellera d’Afer Socials en funcions, Fina Santiago: “la principal dificultat a hores d’ara és que el PSOE hauria de renunciar a fer el segon cinturó” de Palma. I no els val, als sobiranistes, un compromís genèric. No volen que “torni passar el que ha passat” els darrers quatre anys amb l’autopista entre Llucmajor i Campos, que està construint el Consell de Mallorca, que el rebuig inicial fou redactat de manera molt ambigua i cada partit “ho interpretà a la seva manera”, amb el resultat que el PSOE tirà finalment endavant l’obra, cosa que li ha valgut moltes crítiques i un al cost electoral a Més. Explica Santiago que les bases de Més criticaren amb duresa aquesta obra –igual que ha fet l’ecologisme social, com el GOB (Grup d’Ornitologia Balear i de Defensa de la Naturalesa) i, també, Terraferida- que, deixa entendre, els hi ha costat molts vots: “tinc amics i coneguts que no ens han votat” per aquest motiu.

Igualment, Més per Mallorca exigeix que quedi també clar quines mesures concretes es prendran perquè el Govern central del PSOE aposti de bon de veres per posar en valor el Règim Especial de Balears i afronti aviat la reforma del finançament autonòmic.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.