POLÍTICA

La indigesta victòria socialista a la Diputació de Castelló

La confecció de la llista de diputats obri una crisi interna entre la direcció provincial i algunes agrupacions comarcals. La intenció del secretari provincial, Ernest Blanch, d'excloure de la Diputació els alcaldes dels pobles grans ha revoltat una part del partit, que reclama la seua part del pastís provincial. L'alcalde de Vila-real, José Benlloch, encapçala els dissidents, que amenacen de presentar llistes alternatives.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Al Partit Socialista la històrica victòria a la Diputació de Castelló se li ennuega. La llista confeccionada per la direcció provincial per ocupar els 12 escons que corresponen als socialistes ha generat malestar en almenys tres de les cinc agrupacions comarcals i ha reobert ferides entre les diferents famílies que conviuen en el partit. Els secretaris comarcals de Plana Alta, Plana Baixa i Ports Maestrat han mostrat el seu descontentament en el criteri utilitzat per la direcció provincial per seleccionar els diputats i amenacen de presentar llistes alternatives, una situació que de produir-se, obriria una crisi de gran magnitud entre els socialistes de Castelló. L'alcalde de Vila-real José Benlloch, que aspirava a presidir l'ens provincial, encapçala la revolta.

Res no feia preveure, la nit del 26 M que la victòria socialista esdevindria un mal de cap per als del puny i la rosa. Aquella nit, a la seu dels socialistes a Castelló, l'alcaldessa Amparo Marco, va festejar des del faristol el contundent resultat que li havien donat les urnes, en passar de sis a deu regidors. Després d'ella, prengué la paraula el secretari general a la província de Castelló, Ernest Blanch. «Després de 24 anys hem recuperat la Diputació!», va proclamar, eufòric, entre els aplaudiments dels militants i simpatitzants. «Esperem, encara no és segur», aclaria un poc després un càrrec socialista a la vista que encara faltava recomptar els vots d'alguns municipis que podien decantar la balança a favor de populars o socialistes.

No fou fins ben passades la una de la matinada que es confirmà la notícia: quasi un quart de segle després, el PSPV-PSOE recuperava la Diputació de Castelló. Per al Partit Popular queia l'últim bastió de poder que mantenia a les comarques del sud. Els populars passaven de 14 a 11 diputats; els socialistes de 8 a 12, el que els permetrà governar amb la crossa de Compromís o Ciutadans, tots dos amb dos representants. S'assolia així un dels objectius que Ernest Blanch s'havia marcat quan l'hivern de 2017 es convertí en secretari general dels socialistes castellonencs.

Una qüestió de criteri

L'alegria d'aquella nit ha esdevingut ara tensió. La confecció de la llista de 12 diputats ha obert un conflicte en les comarques del nord pel criteri imposat per Blanch. El secretari provincial vol que la diputació esdevinga una ferramenta amb què lluitar contra el despoblament. Per això, va demanar a les agrupacions comarcals i locals que proposaren o bé alcaldes de municipis xicotets o regidors de municipis grans per ocupar els seients de Diputació. La intenció és que les persones que s'incorporen a la l'ens provincial puguen tenir una dedicació quasi total. Josep Martí, alcalde de Sueras , un poble de 672 habitants de la Plana Baixa sona com principal candidat a presidir de la Diputació, un perfil inèdit en aquest organisme, que darrerament havia tingut presidents que procedien de la llista local a l'Ajuntament de Castelló. «Sent realistes, els alcaldes dels municipis grans tenen massa feina per a assumir altres responsabilitats», explica una persona de la direcció. Dimecres 29, tres dies després del 26M, la direcció provincial va aprovar una llista amb dotze noms seguint aquests paràmetres.

Aquests criteris, però, han revoltat una part dels alcaldes dels grans municipis, que aspiraven a ocupar una cadira en la institució provincial. Els secretaris comarcals de la Plana Alta i la Plana Baixa, Joan Morales i Adrià Sorribes, van mostrar la setmana passada públicament la seua disconformitat en termes molt durs i fins i tot van amenaçar de presentar una llista alternativa a la plantejada per Blanch. Igualment, a l'agrupació dels Ports-Maestrat ha mostrat el seu descontentament.

Per a Morales, la llista de l'executiva provincial s'ha fet «de forma sectària i amb criteris unilateral». «S'estan passant per alt els estatus, que marquen que tots els afiliats han d'estar en igualtat de condicions per accedir a càrrecs públics», diu Morales, que és cap de gabinet de la subdelegada del govern a Castelló. «L'executiva provincial s'ha negat a negociar els criteris i quan els hem proposat noms que complien els seus criteris, també els han vetat», assegura Morales per qui la decisió de no incorporar alcaldes de municipis grans és un error. «La província som tots. La despoblació és un problema que ens ateny a tots i pel qual tots volem lluitar, no pot ser una excusa per triar un llistat i deixar de banda uns altres», argumenta. Els dissidents han iniciat contactes amb Ferraz per tal que intercedeixi a favor seu. Si des de Madrid no atenen les seues peticions els díscols amenacen fins i tot amb presentar una llista alternativa davant la junta electoral, una circumstància que situaria els socialistes en un escenari inèdit.

Igualment, des de Ports-Maestrat, l'històric alcalde de Cervera del Maestre, Adolf Sanmartín, es mostra disconforme amb el procés de selecció que s'ha seguit en la tria dels diputats. Ahir mateixa els alcaldes i alcaldesses de Benicarló, Vinaròs, Santa Magdalena, Rossell, Sant Mateu i Cervera van tenir una reunió on van reafermar la seua posició contrària. "L'executiva provincial no ens va contactar prèviament a la tria dels diputats -es lamenta Sanmartín-. Han passat per alt l'opinió de les comarques" 

«Des de l'executiva provincial hem seguit estrictament els procediments marcats pel partit», responen des de la direcció provincial. Totes les agrupacions locals i comarcals van ser informades l'endemà del 26M de quins serien els criteris per escollir els diputats. «La majoria van fer propostes de noms que vam tenir en compte i altres van obrir-se a negociar fins que arribàrem a un acord -expliquen a EL TEMPS-. Altres, en canvi, presentaren candidats que no s'ajustaven als criteris i es tancaren en banda». El resultat ha estat una desavinença de grans proporcions.

 

L'anhel de Benlloch
La banda dels socialistes díscols amb el criteri de l'executiva provincial l'encapçala José Benlloch, alcalde de Vila-real, històricament enfrontat a Blanch. Tots dos es van disputar el novembre de 2017 la secretaria provincial, que Blanch va guanyar per uns pocs vots. Benlloch, tanmateix, va impugnar el resultat, si bé finalment es va proclamar guanyador el morellà. En veure's derrotat, l'alcalde de Vila-real, que aquest mandat ha encadenat la tercera victòria en el seu municipi, va dimitir com a portaveu dels socialistes a la Diputació de Castelló.

Amb tot, va continuar maniobrant, amb el suport de Josep Lluís Grau, també candidat a la secretària provincial, per imposar els seus candidats en les primàries comarcals. Benlloch i Grau ho aconseguiren en tres de les cinc executives: Plana Alta, Plana Baixa i Ports Maestrat, just les tres que la setmana passada es van posicionar en contra de la llista oficial. «Aquest no ha sigut un problema de famílies socialistes -assegura Joan Morales-, sinó del veto que se'ns ha imposat». «En la llista presentada a Ferraz hi ha regidors que van fer costat a Benlloch o a Grau. No és una qüestió de famílies», repliquen des de l'executiva provincial. 

Després del 26M Benlloch ambicionava convertir-se en el primer president socialista després de 24 anys de control del Partit Popular. Com ell, les alcaldesses de Vall d'Uixó, Tania Baños, i la de Benicarló, Xaro Miralles, s'han posicionat en contra del criteri de l'executiva provincial. Tanmateix, per a dirigents amb tant de pes com Adolf Sanmartí, el conflicte que s'ha generat no té res a veure amb personalisme. "Aquesta no és una qüestió de famílies. Dir que aquest problema és una derivada de l'enfrontament Blanch-Benlloch és una fer una reducció maliciosa". 

Els díscols disposen de poc temps per aconseguir esmenar les llistes oficialistes. D'acord amb el calendari socialista, Madrid es pronunciarà sobre les llistes abans del 16 de juny. Aqueix dia cada junta electoral nominarà els diputats que corresponen per cada districte. És en aquest punt on els regidors i alcaldes que s'han revoltat contra el criteri de l'executiva podrien presentar llistes alternatives. Tot plegat, generaria una situació sense precedents. La constitució de les diputacions tindrà lloc el 22 de juny. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.