Monarquia espanyola

Les raons de la jubilació del vell Borbó

Un escàndol que podria esclatar en breu termini i que afectaria de ple el rei emèrit espanyol podria ser la raó fonamental que expliqués la desaparició pública del vell Borbó. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El Borbó fill dona per amortitzat políticament el Borbó pare. El vell ja no serveix al jove. Molesta a la Casa del Rei actual. Així s’explica la seva renúncia formal a seguir participant a actes oficials. En realitat no calia. Pràcticament s’havia quedat sense agenda pública. De fet, en els cinc mesos que portem de 2019 només se l’havia requerit per anar a cinc actes en qualitat de representant del seu fill. Se l’estava deixant esmorteir políticament, institucionalment, de forma natural, a poc a poc, sense que es notés. I el vell es va rebotar. Volia que es notés que està molest, molt molest amb com el tracten el fill i la nora. Si més no així ho asseguren algunes –poques, tot s’ha de dir- informacions de la premsa de Madrid habitualment coneixedora de les interioritats de La Zarzuela, com és el cas d’elespanol.com.

Servidor i servit

En la immensa majoria de les informacions sobre la seva jubilació dels actes oficials es varen lloar els grans serveis que Joan Carles de Borbó "ha ofert" a Espanya, la seva dedicació sempre generosa a l’Estat, el seu paper fonamental en la desfeta del cop d’Estat de 1981 i el llarg etcètera habitual en els mitjans cortesans.

Faltà, al contrari del que era la norma fins fa set anys, el recurs a la meravellosa família que havia fundat, un prodigi, un exemple de felicitat conjugal i patern filial com pocs. D’ençà que quedà en evidència que Joan Carles i Sofia estan separats des de 1976, les infidelitats, que la relació amb el fill és nefasta i amb la nora pitjor, que entre Letizia Ortiz i les dues cunyades salten espurnes –i no de passió- ... ni tan sols els mitjans cortesans parlen ja bé de la sintonia familiar.

Naturalment tampoc no hi hagué cap referència a les zones obscures, als negocis opacs, a les amistats sinistres i als interessos estranys que ha protagonitzat el vell Borbó al llarg de les dècades de regnat i d’ençà que acceptà, el 1969, la corona inventada pel dictador “de España por la Gracia de Dios”, Francisco Franco Bahamonde. Com se sap, aquests detalls no tenen importància, per a la premsa cortesa de Madrid, o sigui per la immensa majoria de les capçaleres de la capital del regne.

Tot i així, mitjans internacionals, com és el cas –per citar l’últim- de l’estatunidenc The New York Times, han fet referència en diverses ocasions durant l'última dècada a la fortuna privativa que hauria atresorat el vell Borbó, que el rotatiu novaiorquès xifrava en 2.000 milions de dòlars. Cada pic que han sortit informacions en aquest sentit, la resposta oficial dels serveis diplomàtics espanyols ha estat intentar explicar a les capçaleres foranes que confonen el patrimoni privat amb el públic –allò que es diu oficialment Patrimonio Nacional- que l’Estat posa al servei de la Casa del Rei. Com si The New York Times i d’altres mitjans no fossin capaços d'entendre quina és la diferència. Però d’aquesta manera la premsa cortesana madrilenya informava que “l’aclariment” oficial estava fet i així tothom pot oblidar-se’n de la qüestió.

Podria de bell de nou, però, això de la fortuna privativa de Joan Carles, estar al darrera de la seva jubilació?

Raons de la jubilació

Doncs en part és possible que sí, segons deia el 28 de maig el mitjà digital de Madrid citat, que rebutja que les qüestions de salut estiguin rere de la decisió presa pel rei emèrit –com s’ha dit per part d’altres capçaleres-: “la Fiscalia anticorrupció considerà al pare del rei ‘inimputable' per la seva condició de Cap de l’Estat, però ara sols és emèrit". "Potser que en el cap de Joan Carles amb la seva retirada hi hagi la idea de desaparèixer abans que exploti un altre cas Nóos, però amb ell de protagonista i que afecti al regnat del seu fill, com afectà Urdangarín al seu’, explica un treballador de la Casa” del rei, relatava elespanol.com.

El mateix diari assegurava igualment que el suposat escàndol que podria estar a punt d’esclatar estaria relacionat amb el famós afer Corinna i les declaracions fetes a la premsa per part de l’antiga amant alemanya de Joan Carles. “La publicació al digital de Pedro J. Ramírez de les cintes de Corinna en les quals la seva amiga íntima confessava al comissari Villarejo diversos negocis privats poc clars de l’emèrit fou un abans i un després en la relació entre pare i fill". "Això, el juliol de 2018, desencadenà una sèrie d’humiliacions” de Felip VI a son pare, “però la més destacada (...), la que de veres va fer entendre a l’exmonarca que ja no era persona grata a La Zarzuela es va esdevenir (...) quan el seu fill no el va deixar competir a la Copa del Rei de Palma, competició per la qual estava entrenant durant tot l’hivern (...). Felipe VI no volia una foto amb son pare (..) i això i trencà el cor a Joan Carles”.

El diari dirigit per Pedro J. Ramírez afirma que el Borbó jove vol apartar com sigui a son pare de tota relació amb la seva Casa, perquè es tem que l’escàndol que podria esclatar amb el vell de protagonista arrossegués la institució a un descrèdit encara més intens que el que pateix des de fa anys, tants com els que el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) no demana parer als enquestats sobre la monarquia espanyola, no fos cosa que el resultat no agradés. En relació a la valoració de la prefectura de l’Estat, el passat mes de gener una enquesta publicada en aquest mateix diari madrileny, elespanol.com, assegurava que “un 43% dels ciutadans són partidaris d’una monarquia parlamentària, el sistema actual, enfront a un 42% que s’estimen més una república, segons el sondeig de SocioMètrica” encarregat pel mitjà digital. Era la primera vegada que una capçalera espanyola s’atrevia a encarregar i publicar de forma molt destacada quelcom així. El mes d’abril el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) publicava que a l’últim baròmetre d’opinió política la corona espanyola no tenia quasi predicament a Catalunya, perquè els 75,9% dels enquestats preferien una república com a govern enfront de la monarquia, que només recollia el 12,3% de suports.

L’escletxa oberta entre els dos Borbó pareix ser tan gran que no té retorn enrere possible, i per això el pare, abans de seguir rebent humiliació rere humiliació, hauria –sempre segons elespanol.com- decidit escriure la carta en la qual renuncia a participar en més actes institucionals. Un intent de salvar la cara, podríem dir. No obstant, el Borbó pare no trobava el moment exacte per fer pública la seva renúncia. Això canvià fa quinze dies quan el seu fill li prohibí participar dissabte, 1 de juny, en el dia de les forces armades espanyoles, a Sevilla. Joan Carles ho considerà una humiliació excessiva i decidí que s’havia acabat. Que posava, ara sí de bon de veres, punt i final a la biografia política que inicià un llunyà 22 de juliol de 1969, dia en què acceptà el nomenament de les Corts Espanyoles d’hereu de la prefectura de l’Estat de la dictadura  “a títol de rei”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.