Anàlisi electoral

Compromís no seduí els votants de Més

Més per Mallorca va formar part de la candidatura al Parlament europeu encapçalada per Compromís, però la majoria dels seus votants s'estimaren més confiar en la candidatura a la Cambra continental d'Esquerra Republicana i, d'altres, en la de Junts, encapçalada per Carles Puigdemont.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A les Illes Balears, les eleccions al Parlament europeu han esdevingut un exemple de la dicotomia que es pot observar a vegades en la vida política. Un fet que pot ocórrer quan una formació determinada decideix una aliança electoral que, després, les seves bases, el seus votants, no la ratifiquen. Dit d’una altra manera, li donen l’esquena. És el que ha passat a l’arxipèlag balear amb Compromís per Europa a les eleccions al Parlament de la Unió Europea: els votants sobiranistes illencs s’han estimat més confiar en les altres dues candidatures d’aquest àmbit ideològic. Tot i que, cal dir, Més per Mallorca, que a les eleccions autonòmiques ha aixoplugat el 84,5% del vot sobiranista. A les eleccions europees, però, els ecosobiranistes van fer aliança amb la formació liderada per Mónica Oltra  al País Valencià i que a les europees encapçalava Jordi Sebastià.

Vots sobiranista al Parlament europeu

Més de Mallorca pactà amb Compromís per formar part de la seva candidatura europea encapçalada per Jordi Sebastià. El partit ocupava el primer lloc al cinquè de la llista. Tot a pesar que Esquerra Republicana integrava la candidatura de Més a les eleccions autonòmiques i que la matriu d'ERC presentava candidatura pròpia amb Ara Repúbliques a les eleccions europees.

 A l’hora de la veritat la llista de Sebastià únicament va recollir a l’arxipèlag 12.577 sufragis, quan de la suma de Més per Mallorca i Més per Menorca en resultaren 44.196 a les autonòmiques. I si només es fixa l’atenció a l’illa més gran, Més per Mallorca en va fer 38.567 al Parlament balear. On se n’anaren la resta de votants sobiranistes? Clarament optaren per, sobretot, la candidatura d’ERC, Esquerra Republicana-Ara Repúbliques, que va recollir en el conjunt baleàric 20.530 vots, mentre que en segona posició apareix Compromís, amb el nombre de paperetes ja referit, i per sota, però no gaire enfora, Junts per Catalunya-Lliures per Europa, que va sumar 10.663 suports.

La suma del vots sobiranistes a les Illes del passat 26 de maig al Parlament europeu dona el resultat de 43.770, mentre que les candidatures del mateix àmbit ideològic –Més per Mallorca i Més per Menorca- al Parlament balear en sumaren 44.196. Quadra gairebé a la perfecció, excepte per una diferència mínima de 426 sufragis. Sembla clar, doncs, que l’aposta de Més per Mallorca –aliar-se amb Compromís- no va ser validada pels votants de la formació mallorquinista, els quals d’una forma majoritària s’inclinaren cap a la candidatura d’ERC. Que és, al capdavall, la fórmula estratègica que a Mallorca i a Menorca ha adoptat Més. En efecte, a les dues Illes Més incorpora la secció insular respectiva d’Esquerra. Vist el resultat de les eleccions al Parlament europeu pareix raonable deduir que les bases dels dos partits illencs optaren per majoria per la convergència amb Esquerra. Si bé és vera que també es pot mirar d’una altra manera, com és que en realitat si se suma el resultat de Compromís per Europa i Junts en resulten 23.240 sufragis, que són 2.710 més dels que va assolir ER-Ara Repúbliques.

Es miri com es miri, el que està fora de qualsevol dubte és que la mesura del sobiranisme a les Illes el dona Més –en les seves dues versions insulars, la menorquina i la mallorquina- i que són els seus votants els que han repartit les seves simpaties en ocasió de les eleccions al Parlament entre ER-Ara Repúbliques, Compromís i Junts.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.