Dalí-Warhol, autòpsies bessones

L’octubre de l’any passat, l’historiador de l’art i advocat alemany Torsten Otte publicava el monumental Salvador Dalí & Andy Warhol. Encounters in New York and Beyond (Scheidegger & Spiess, Zürich), un exhaustiu estudi sobre tot allò que compartien ambdós artistes.

No oblidem que Dalí exposà als aparadors dels grans magatzems de Nova York Bonwit Teller, reproduí la primera ampolla de Coca-Cola en una pintura (Els atletes còsmics, 1943), creà un personatge i un star-system artístic... i Warhol en va continuar el llegat. Dalí és precursor i pare del pop-art, i ell i Warhol es tractaven sovint a Nova York.

Otte, l’obra del qual desitjaríem que fos traduïda al català o al castellà, ha invertit uns sis anys i ha perseguit i entrevistat més de cent vint testimonis per muntar aquesta bíblia artística on no deixa un sol racó sense explorar. Ni un de sol.

La Gioconda, Marilyn Monroe, el fotògraf Halsman, el cinema, Mao, la Coca-Cola... El llibre es divideix en sis grans apartats. El primer està dedicat a les biografies d’ambdós creadors. El segon compara les seves trajectòries vitals. El tercer està dedicat a l’entorn, la seva “cort”. El quart examina les seves activitats i com es retroalimentaven. El cinquè, a les trobades entre tots dos. I el darrer apartat recull què opinava l’un de l’altre. Total, més de quatre-centes pàgines.

Es fa difícil destacar aportacions, hi ha testimonis impagables com el de Susi Wyss, Vera von Lehndorff −més coneguda com a Veruschka− o Fernanda −Nanita− Kalaschnikoff, del pintor Louis Markoya, que va treballar com a assistent de Dalí l’hivern del 1970-1971, o de Horst Weber von Beeren, que fou assistent de Warhol i de Dalí, i ajudà aquest darrer en la materialització de la pintura estereoscòpica Atenes està cremant! (1979).

Sabíem de les relacions entre Warhol i Dalí per la musa Ultra Violet, que treballà amb tots dos i deixà unes memòries imprescindibles: Famosa per quinze minuts. També coneixem les memòries d’Amanda Lear. Però la quantitat de testimonis d’aquesta investigació arriba a l’extrem d’enumerar gairebé totes les transsexuals que van freqüentar ambdós artistes. I és que, per diferents raons, se sentien atrets pel seu submón (parlem de la dècada del 1960 i del 1970, res a veure amb la situació actual).

Dalí va convertir la fama en matèria artística; en aquest sentit fou −al costat de Duchamp− un dels primers artistes conceptuals. Warhol va retornar la dignitat a allò superficial. Ens agradin o no, som fills seus.