26M

El triomf del PSIB permetrà la reedició del pacte de progrés al Parlament balear

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Les eleccions municipals i autonòmiques a les Illes Balears han tingut un guanyador clar i inapel·lable: el PSIB-PSOE. A la seu del carrer Miracle, de Palma, on la formació liderada per l’actual presidenta Francina Armengol ha viscut la nit electoral, a l’inici de la vetllada s’hi respirava una atmosfera tranquil·la, il·lusionada i expectant. Amb el pas de les hores, les il·lusions i les expectatives han anat trasmudant-se en satisfacció i en eufòria. Amb raó: per primera vegada en tota la història, els socialistes illencs han estat el partit més votat en unes eleccions autonòmiques.

Les raons del triomf són prou evidents: el PSIB s’ha aprofitat de la inèrcia guanyadora generada per la figura i la tàctica del reviscolat Pedro Sánchez, imminent president del govern espanyol, i també ha tret partit de l’esfondrament electoral d’un Partit Popular que ha passat de ser la força hegemònica de la dreta espanyolista –tant a les Balears com arreu de l’estat– a haver de competir amb Cs i VOX pel mateix espai electoral.

L’alegria dels socialistes no podria haver estat més completa perquè, a més d’imposar-se al Parlament balear –la peça grossa de la contesa–, també ha estat la llista més votada als Consells de Mallorca, de Menorca i de Formentera (on es presenta dins l’amalgama de forces progressistes de Gent x Formentera), així com a l’Ajuntament de Palma.

Des de Can Alcover, la seu de l’Obra Cultural Balear, el lloc triat per MÉS per Mallorca per viure la nit electoral, els resultats s’han viscut amb una barreja d’expectativa –molt al principi de la vetllada–, decepció –per la sagnia de vots cap al PSOE– i alleujament –perquè, a pesar dels mals resultats propis, es podrà reeditar un pacte progressista al capdavant del govern balear. La decepció, en tot cas, era insidiosa i comprensible, tenint en compte que MÉS ha perdut vots i escons respecte de les autonòmiques del 2015, quan va obtenir els millors resultats de la seva història. N’ha perdut, fins i tot, més dels que era previsible o dels que vaticinaven els càlculs menys optimistes.

Dins la formació ecosobiranista, qui més qui menys tenia penosament assumit que el PSOE els prendria un cabàs de vots, igual que sempre n’havia pres al PSM en les eleccions celebrades després de les legislatures governades per pactes de progrés (1999-2003, 2007-2011). En aquesta ocasió, però, la importància de la figura de la presidenta Armengol –molt més carismàtica i coneguda que qualsevol dels candidats i dirigents de MÉS– i la inèrcia positiva que des de fa mesos impulsa el PSOE a nivell estatal han suposat una estocada feridora als ecosobiranistes.

MÉS ha perdut gairebé la meitat dels seus escons al Parlament balear: han passat de sis a quatre. Els seus aliats de MÉS per Menorca n’han perdut un: de tres han passat a dos, i perd el grup parlamentari. Sense cap mena de dubte, la ferida més dolorosa per als ecosobiranistes, però, han estat els resultats obtinguts a l’Ajuntament de Palma. Després d’una legislatura en què el socialista José Hila i l’ecosobiranista Antoni Noguera s’han repartit la batlia (dos anys cada un), i en què feia la impressió que Noguera havia estat capaç de marcar un perfil propi i diferenciat, hi havia l’esperança d’obtenir uns bons resultats. La patacada, però, ha estat brutal: no tan sols ha perdut dos regidors (de 5 ha passat a 3) sinó que a més ha passat a ser la darrera força de totes les que han obtingut representació al consistori.

Que MÉS per Mallorca, a l’Ajuntament de la capital del país, hagi quedat per darrera, no ja del PSOE, del PP i de Podemos, sinó també de Cs i de VOX, és un símptoma alarmant de fins a quin punt la seva idea del país no és compartida per una majoria de la ciutadania palmesana, eminentment desarrelada de la realitat illenca i profundament –militantment– castellanitzada. Tot i que en els seus discursos de campanya MÉS ha optat per reforçar el vessant més social i d’esquerres del seu programa, el cert és que el factor demogràfic i etnocultural s’ha demostrat, de nou, central. Si es vol entendre la realitat electoral i sociopolítica illenca, no es pot ignorar aquest factor etnocultural: només així s’explica que MÉS s’hagi estavellat a Palma alhora que ha aguantat i fins i tot ha pujat en molts municipis de l’illa, inclosos alguns de prou grans i significatius com Sa Pobla, Sóller i Manacor. Quan Noguera baixa, passada la mitjanit, per fer declaracions als mitjans, se’l veu tocat. Reconeix que és un moment agredolç –perquè es podrà reeditar el pacte d’esquerres al consistori, però també perquè els resultats han estat òbviament dolents–. Quan li pregunten per si demanaran compartir de nou l’alcaldia, Noguera ve a dir que són conscients que, amb els resultats obtinguts, no poden demanar gaire res. 

La dinàmica electoral positiva del PSIB-PSOE també ha perjudicat l’altra formació progressista del panorama polític illenc. Podemos ha perdut quatre dels deu diputats que tenia al Parlament balear. Les davallades tant de MÉS com de Podemos fan augurar un futur govern balear amb un accentuadíssim protagonisme socialista, que podrà dictar a conveniència la naturalesa, els tons, les idees i les persones del nou pacte de govern. A tot això, cal afegir-hi que no es necessitarà el suport del PI (Proposta per les Illes), els regionalistes de centredreta, que han obtingut el mateix nombre de diputats (tres) que els que van obtenir en les passades eleccions.

Una de les incògnites de la nit era veure com es reconfigurava en unes autonòmiques el mapa de la dreta illenca, després dels mals resultats obtinguts a les generals per un PP que ha quedat molt tocat per la consolidació de Ciudadanos i per la irrupció de VOX. Tot i que no s’ha produït el sorpasso que alguns vaticinaven de PP a Ciudadanos, el PP ha sofert una davallada històrica. Ha perdut quatre escons. Tant Cs com VOX li han pegat una queixalada notòria. A la seu del PP, el desànim i l’abatiment eren palpables. No hi ha dubte que un dels aspectes més interessants de la nova legislatura serà veure com els tres partits de la dreta espanyolista es disputen entre ells l’espai compartit. Hi haurà, segur, emocions fortes. I uns enfrontament tant o més ferotges que els que tots tres mantindran, des de l’oposició, amb el nou govern, una govern que presidirà una Francina Armengol molt reforçada.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.