Judicialització

Batet i Marchena suspenen els diputats presos

Després d’un etern estira-i-arronsa entre el Congrés i el Tribunal Suprem, que no volien prendre la decisió de la suspensió dels diputats presos, l’informe dels lletrats de la cambra baixa espanyola avala la suspensió d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Calia esperar-ho, tot i que la decisió s’ha fet esperar. La nova presidenta del Congrés espanyol, Meritxell Batet, va passar en dues ocasions la patata calenta al president de la sala segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, que li la retornava. La suspensió dels diputats electes presos era una decisió anunciada. Ja l’havia avalada la mateixa presidenta del Congrés. Gairebé tothom era conscient que l’assistència de Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Josep Rull i Jordi Turull al Congrés era una imatge excepcional que no permetrien que es repetira. I així ha estat.

Per desencallar la presa de la decisió, Batet va demanar un informe als lletrats de la cambra baixa perquè analitzaren la situació. I com calia esperar, els lletrats del Congrés avalen la suspensió dels quatre diputats presos per la via de l’aplicació de l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal, que permet la suspensió d’un diputat empresonat preventivament si està acusat de delictes comesos per «integració o relació amb bandes armades, individus terroristes i rebels».

L’informe conclou que la presa de la decisió correspon a la Mesa del Congrés, integrada per nou membres. N’hi ha majoria socialista amb tres diputats, però la vicepresidenta primera -María Gloria Elizo- i el secretari primer, Gerardo Pisarello, formen part de la candidatura Unides Podem, que s’han oposat públicament a suspendre els diputats presos. Dins de la Mesa hi ha també dos membres del PP i altres dos de Ciutadans, que des del primer dia han assetjat, de manera indiscriminada, Meritxell Batet perquè prenguera la decisió. Fins i tot Inés Arrimadas es va referir a ella com «Forcadell-Batet» en una compareixença de premsa.

De fet, els membres d’Unides Podem de la Mesa han votat en contra d’una decisió que ha comptat amb el suport de PSOE, PP i Ciutadans. D’aquesta manera, la primera aliança del partit del futur govern espanyol l’ha feta amb els seus adversaris polítics.

 

Contradiccions

Aquesta decisió, però, té precedents immediats que evidencien certes contradiccions. El juliol de l’any passat, el jutge instructor Pablo Llarena va decretar des del Tribunal Suprem la decisió de suspendre els diputats del Parlament de Catalunya que estaven presos o exiliats. Es tractava, també, de Jordi Turull, Jordi Sànchez, Josep Rull, Oriol Junqueras i els exiliats Toni Comín i Carles Puigdemont. En aquella ocasió, però, la decisió es va prendre des del Tribunal Suprem, i no des de la Mesa del Parlament de Catalunya, tal com conclouen els lletrats del Congrés en el cas actual.

D’altra banda, no són poques les veus jurídiques que han alertat de la irregularitat del procediment. Dues setmanes abans, els advocats Jordi Pina i Andreu Van den Eynde -que defensen Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, el primer; i Oriol Junqueras i Raül Romeva el segon- instaven al Suprem a alliberar els presos electes i demanar un suplicatori al Congrés i al Senat perquè ambdues cambres permeteren -o no- continuar amb el judici. Era el procediment que marcava la llei i que Manuel Marchena es va negar a acatar, entenent que no era necessari. Aquesta manera de fer ha estat avalada també pels lletrats del Congrés, que la justifiquen en tant que els encausats han esdevingut diputats després de l’inici del judici i, d’aquesta manera, suggereixen que cal no impedir el desenvolupament de la vista que se celebra al Suprem, que està a les acaballes de quedar vist per a sentència.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.