Judici 1-O

L’últim dia dels testimonis i dels pèrits en 16 frases

La jornada del 23 de maig era l’última en què hi havia testimonis i pèrits. Una jornada estranya plena d’interrupcions i de versions tècniques dels fets.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Mentre al Suprem se celebrava l’última jornada amb testimonis i pèrits, el Tribunal Suprem i el Congrés dels diputats es passaven constantment la patata calenta de prendre la decisió sobre la suspensió dels presos polítics que han estat elegits diputats. En aquest sentit, durant el mateix dijous, es feia públic que el jutge Manuel Marchena tornava a passar la responsabilitat de decidir aquesta suspensió més que previsible a Meritxell Batet, la nova presidenta de la cambra baixa espanyola. Si això era al matí, tot just a l’inici de la tarda, Batet compareixia davant els mitjans per anunciar que demanaria un informe als lletrats del Congrés que l’orienten a prendre una decisió més que anunciada, també per ella mateixa, però de la qual ningú no s’atreveix a ser protagonista.

A la sala segona del Tribunal Suprem se celebrava una nova jornada del judici. Una de les últimes, si fem cas del que Marchena anunciava el mateix dijous a les defenses: l’últim dia de judici serà l’11 o el 12 de juny. Serà, pronostica al president de la sala, quan tot quede vist per a una sentència que la majoria pronostiquen que es farà pública al setembre o a l’octubre, si bé no són poques les veus que s’atreveixen a situar-la tot just enmig de l’estiu. Aquestes eren les frases més destacades de la sessió.

Josefina Valls

1. «El contracte de les urnes va quedar desert».

Era el testimoni de qui fou directa de serveis del Departament de Governació, que el presidia l’encausada Meritxell Borràs. D’aquesta manera, mirava d’evidenciar que no existia malversació, tal com miraven de demostrar les pèrits d’Hisenda la jornada anterior.

Xavier Urios

2. «El DIPLOCAT és un consorci publicoprivat que no té cap relació amb el Departament de Governació».

Urios és advocat d’aquest departament i responia a l’advocada Judit Gené evidenciant, una vegada més, que el DIPLOCAT no és una entitat dependent de les institucions públiques, tal com miren de sostenir les defenses.

Pau Villòria

3. «Es podien comprometre despeses, però només seguint els procediments establerts».

Aquest testimoni, cridat per la defensa de Santi Vila, és l’exsecretari general del Departament d’Empresa, que va presidir l’encausat durant l’etapa dels fets, i que explicava que mai no es va fer cap despesa relacionada amb el referèndum. Una vegada més, es tractava d’assegurar que no hi va haver malversació.

4. «Em consta que no hi va haver cap despesa ni contractació en relació al referèndum».

Una frase pronunciada en el mateix sentit que l’anterior, com també ho és la següent frase.

5. «Santi Vila em va dir que no donés indicacions a les unitats administratives perquè no s’iniciara cap expedient de despeses per l’1 d’octubre».

Josep Solà

6. «Em van dir que el Departament d’Empresa no realitzaria cap despesa relacionada amb l’1 d’octubre».

Ara parlava el director de Serveis del Departament que presidia Santi Vila.

Pericial sobre els locals empleats com a centres de votació

7. «Els elements tècnics que es van tindre en compte per fer la valoració eren la superfície segons el cadastre, l’ús habitual dels locals, valor del sòl segons el municipi...».

De forma sorprenent, Marchena feia seure en la mateixa taula els pèrits proposats per les defenses i els proposats per les acusacions. Això donava lloc a debats i a retrets -sempre educats- entre ambdues parts, que es discutien mútuament la metodologia.

8. «Entre els locals que es van emprar l’1 d’octubre n’hi ha de la Generalitats, d’entitats rel·ligioses, esportives, col·legis privats...».

Els pèrits proposats per les defenses miraven de demostrar que, si hi havia hagut despesa pública l’1 d’octubre pel fet de fer servir llum, aigua o altres serveis en aquests espais, no tots aquests espais depenien de la Generalitat, fet que anul·laria la malversació.

9. «L’informe en què es basen els pèrits de les acusacions té una llista de centres i els 15 primers no són de la Generalitat».

Una frase que anava en el mateix sentit que l’anterior.

Guàrdia Civil R9256OQ

10. «Enfocats és un element primordial per a l’estratègia que es planteja amb la mobilització popular».

Curiosament, aquest agent de la Guàrdia Civil feia de testimoni després que fora proposat com a pèrit. I ho feia després que testificaren les defenses, una pràctica inusual que provocava la protesta les defenses i la suspensió durant 15 minuts del judici perquè els jutges valoraren aquestes propostes que finalment van desestimar.

Pericial mèdica

11. «En 41 casos dels 101 analitzats de contusions no hem trobat ni ens han proporcionat documentació mèdica».

Parlaven Xavier Crusí i Ferran Caballero, traumatòlegs, que van analitzar els 101 casos referits a l’acusació fiscal sobre els agents lesionats i que asseguraven haver pogut objectivar l’existència de lesions en 60 informes, pel que en els altres 41 no podien acreditar les contusions denunciades per policies que van actuar l’1 d’octubre.

12. «Hi ha contusions perquè se’ls va caure una porta metàl·lica o perquè van trencar un vidre. Això, òbviament, no és una agressió».

Era un altre argument dels que feien servir aquests pèrits.

Pericial filològica

13. «Si diem en castellà ‘hem de complir certes normes’ és obligació, però en català ‘ha de’ també pot ser probabilitat».

Parlava Gemma Rigau, filòloga i presidenta de la Comissió de Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans. Aquesta pèrit, proposada per Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn, donava aquest detall lingüístic per alertar d’una mala interpretació d’una frase de l’exconseller d’Interior, que en un informe explicava que «el diumenge 1 d’octubre s’ha de celebrar el referèndum». Aquest ‘ha de’, volien demostrar les defenses, era probabilitat i no imperatiu.

Pericial informàtica

14. «L’empresa CDMon era el proveïdor de serveis d’internet del CTTI i també d’Òmnium Cultural».

Rubèn Pujol i José Navarro, pèrits informàtics i també acadèmics d’aquest àmbit, eren proposats per la defensa de Jordi Cuixart perquè explicaren la seva contraanàlisi a l’atestat de la Guàrdia Civil en què relacionaven les pàgines d’Òmnium i del CTTI. Aquest era l’argument que donaven per justificar les coincidències que trobava el cos policial, que relacionava ambdues entitats i entenia que estaven relacionades per assolir un objectiu comú.

15. «L’accés a la IP no es fa des d’Òmnium Cultural o el CTTI, sinó des de CDMon».

Així argumentaven que l’accés detectat per la Guàrdia Civil a les dades del CTTI no es feia des de l’entitat cultural, sinó des de l’empresa comuna que proveïa els serveis d’internet a totes dues.

16. «És la mateixa Guàrdia Civil qui indueix CDMon a entrar al panell de control que va induir a l’error de la mateixa Guàrdia Civil».

Curiosament, i tal com explicaven els pèrits, la Guàrdia Civil va alertar d’una entrada del CTTI a la base d’Òmnium Cultural el 4 de maig de 2017. La curiositat és que això ocorria tot just després que el cos policial demanara a l’empresa fer-ho per investigar l’entitat cultural, i era l’empresa privada, la que proveïa de serveis Òmnium i el CTTI, la que hi va accedir, i no l’entitat de Jordi Cuixart. De tal manera que no hi havia una connexió ni una compenetració entre CTTI i Òmnium Cultural.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.