CONSTITUCIÓ DEL NOU CONGRÉS

Una legislatura 'vintage'

La constitució del nou Congrés dels Diputats evidencia que ens trobem davant l'hemicicle espanyol més divers que es recorda. Caldria remuntar-se més de 40 anys enrere, per trobar-ne un de semblant. La presidenta electa de la Cambra, la socialista catalana Meritxell Batet, tindrà molta feina. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Només la legislatura constituent i la primera van oferir un Congrés dels Diputats tan divers com el que aquest dimarts ha començat a rodar. Aleshores, als escons s’asseien persones tan oposades entre sí com Santiago Carrillo, Adolfo Suárez, Felipe González, Heribert Barrera Blas Piñar, Xabier Arzalluz, Manuel Fraga, Alfonso Guerra, Francisco Letamendia, Jordi Pujol, Fernando Abril Martorell, Enrique Tierno Galván... Enguany, la llista de parlamentaris és tan o més diversa: Pablo Iglesias, Santiago Abascal, Oriol Junqueras, Jon Iñarritu, Albert Rivera, Jordi Sànchez, Pedro Sánchez, Pablo Casado, Aitor Esteban Alberto Garzón, Gabriel Rufián, Inés Arrimadas, Joan Baldoví, Javier Ortega-Smith… Amb un element afegit: en aquest cas, 42 anys després de la represa democràtica, quatre dels parlamentaris s’han traslladat a la Cambra Baixa des d’un centre penitenciari, escortats per la policia. Junqueras, en representació d’Esquerra, i Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, en nom de Junts per Catalunya, han pres possessió de l’escó amb l’obligació de retornar, tot seguit, al presidi madrileny de Soto del Real. Un fil conductor connecta aquella època i la present: la nissaga Suárez. Llavors, amb Suárez sènior a la presidència de l’Executiu. Ara, amb Suàrez junior –per bé que no tan júnior– a una secretaria de la Mesa.

Des dels temps de Landelino Lavilla (UCD) que a la presidència del Congrés no hi havia presència catalana. Meritxell Batet i Lamaña ha estat escollida tercera autoritat espanyola –només per darrere del cap d’Estat i el president del Govern– amb 175 vots a favor: els del 123 diputats del PSOE, els dels 42 d’Unides Podem-En Comú Podem-IU, els dels sis del PNB, els dels dos de Coalició Canària (CC) i els diputats solitaris de Compromís i el Partit Regionalista de Cantàbria (PRC). Batet ha estat elegida en segona volta, atès que en primera instància s’ha quedat a un vot de la majoria absoluta necessària. Un exemple dels equilibris que haurà de fer el grup socialista en el transcurs de la legislatura a fi de treure endavant totes i cadascuna de les votacions. Sense la possibilitat de seduir els 66 diputats del PP, els 57 de Ciutadans, els 24 de Vox i els dos de Navarra Suma, l’única opció per arredonir la majoria necessària passa per atreure el suport –o l’abstenció– dels 15 parlamentaris d’ERC, els quatre d’EH Bildu i els set de Junts per Catalunya. El primer i el segon bloc empaten a 175 escons.

Dels nou representants de la Mesa, tres corresponen al PSOE, dos al grup d’Unides Podem, dos al PP i dos a Ciutadams. La vicepresidència primera recau en Gloria Elizo (Podem), la segona en Alfonso Rodríguez Gómez de Celis (PSOE), l’expresidenta de l’hemicicle Ana Pastor (PP) passa a ser la vicepersidenta tercera i José Ignacio Prendes (Ciutadans), que n’era el primer, el vicepresident quart. Les secretaries queden, per aquest ordre, en mans de Gerardo Pisarello (Unides Podem), Sofía Herranz (PSOE), Suárez Illana (PP) i Patricia Reyes (Ciutadans). Vox, que hi havia presentat candidats a la presidència (l’exdiputat popular valencià Ignacio Gil Lázaro), les vicepresidències i les secretaries, només rep el suport dels seus 24 diputats.

Una jornada calenta

Efectivamernt, la jornada inagural de la XIII legislatura ha marcat les línies mestres del que seran els quatre anys que queden per davant. L’esquerra hi és majoritària, però l’extrema dreta ja fa de les seues. Ha fet completament inaudibles les promeses dels diputats catalans i bascos, fins i tot la de Joan Baldoví, l’únic representant de Compromís. Els cops a les taules han impedit d’escoltar amb claredat les frases que els uns i els altres han fet acompanyar a l’acte protocol·lari de la promesa. Fins i tot els diputats podemites han gaudit de silenci a l’hora de fer-lo, cosa que indica quin és el veritable enemic, a hores d’ara, de la dreta espanyola més extremista.

El diputat empresonat Jordi Turull (Junts per Catalunya) observa Pedro Sánchez en un moment de la sessió constitutiva del Congrés. / EFE

Alguns diputats de Ciutadans han secundat les protestes davant les promeses dels diputats catalans i bascos. El president de la formació, Albert Rivera, ha sol·licitat la paraula a la presidenta electa de la Mesa a fi d’impedir que aquestes promeses se succeiren, però Batet no li ha donat la paraula i ha optat per continuar amb el procediment en qüestió, per bé que havia demanat que la jura o promesa es duguera a terme sense additius.

En acabar la promesa de tots els parlamentaris Rivera sí que ha pogut intervenir-hi, exigint Batet que la presidenta de la institució “respecte tots els espanyols” i evite que se citen expressions com ara “presos polítics”, que al seu parer, denigren la democràcia espanyola. Batet, en canvi, ha recordat diverses resolucions del Tribunal Constitucional que avalen l’ús de fórmules d’acatament del càrrec alternatives. Els mateixos diputats del PNB, per exemple, han optat pel tradicional “per imperatiu legal”. Curiosament, la intervenció de Rivera només ha sigut aplaudida pels diputats de Ciutadans, no pels del PP, i la resposta de la presidenta ha estat seguida de l’aplaudiment de diputats d’ERC i Podem.

La tensió es palpava des de bon començament. El líder de Vox, Santiago Abascal, ha matinat prou per aprofitar que avui podia seure on volguera per tal de situar-se tot just al clatell del president del Govern, Pedro Sánchez, és a dir, allà on tradicionalment seu el portaveu del PSOE. La filera del Govern, així, tenia al darrere la plana major de Vox (i el socialista José Zaragoza, que hi estava intercalat) i els diputats d’ERC i Junts per Catalunya, presos inclosos. A més, Albert Rivera i Jordi Sànchez han quedat separat exclusivament pel corredor. Sorprenia veure els diputats del PP ocupant tan poc espai i els representants de Ciutadans, voluntàriament, ocupant la bancada tradicionalment copada pels populars.

El líder de Vox, Santiago Abascal, parla per telèfon mentre un diputat passa pel seu costat amb la samarreta de Gaysper. / EFE

Abans de la constitució de la Mesa, la mesa d’edat ha comptat amb la catalana Marta Rosique (ERC) com a secretària primera i la balear Lucía Muñoz (Unides Podem) com a secretària segona. La primera lluïa una samarreta amb estelada inclosa en què es podia llegir “Acció Antifeixista Països Catalans”. A la llotja, el trident més cridaner era el format pel president càntabre, Miguel Ángel Revilla, al costat del president del Parlament català, Roger Torrent, i el vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès. El groc intens que lluien diputats com Gerard Gómez del Moral (ERC) o Míriam Nogueras (Junts per Catalunya) tampoc no passava desapercebut. Encara menys no ho ha fet la salutació de Junqueras a Pedro Sánchez i la conversa que l’exvicepresident català ha mantingut amb la ministra d’Educació i portaveu del Govern espanyol, Isabel Celáa. Als escons del PP, el predicador Juan José Cortés lluia una bandera espanyola brodada a la solapa de la seua americana, i a l’hora de dipositar el vot, l’ordre alfabètic ha estat tan maliciós com ja és habitual. El president del PP de la Diputació d’Alacant, César Sánchez, ha estat cridar a votar tot just abans que Pedro Sánchez i Jordi Sànchez. A més, els dos primers diputats per ordre alfabètic són el socialista valencià José Luis Ábalos i el president de Vox, Santiago Abascal. També han votat l’un darrere de l’altre l’advocat Jaume Alonso Cuevillas (Junts per Catalunya) i l’excap de l’oposició del Parlament català Inés Arrimadas.

A diferència de la setmana passada, quan els diputats de Vox van jurar el càrrec “por Dios y por España”, en aquest cas, els 24 congressistes ultres tan sols ho han fet “por España”. I és que Espanya, amada o detestada, ho copava tot. El president de la mesa d’edat, el socialista burgalès Agustín Javier Zamarrón, l’efígie del qual remetia inevitablement a Ramón del Valle Inclán, ha pronunciat en un moment determinat “españo” en lloc d’“escaño”... I la festa tot just ha començat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.