Els Crítics

Revolta personal, èxit col·lectiu

Poeta, narrador, crític i assagista. Lluís Calvo viu la seva plenitud creativa de manera irrefrenablement productiva, a tot gas. Després de celebrar els trenta anys de trajectòria poètica amb l’antologia ‘Llum a l’arsenal’ (col·lecció “La Fosca”, Lleonard Muntaner), aquest 2019 publica nou llibre de poemes—‘Ancestral’ (Cafè Central)— i un assaig —‘L’infiltrat. Estratègies d’intrusió, anonimat i resistència’ (Arcàdia)— que ens marca la revolta personal com a camí per erosionar el poder.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’infiltrat. Estratègies d’intrusió, anonimat i resistència (Arcàdia, 2019) és un assaig que no deixa indiferent el lector, de lectura àgil i plena de multireferències, i que fa allò que han de fer les grans obres: qüestionar-nos-ho tot i tenir la necessitat de fer el recorregut, fins a la fi. Lluís Calvo exposa, contraposa, construeix un discurs —amb quina potència!— i ens deixa lliures, solitaris i infiltrats, en un magma de conceptes que bateguen al seu riu literari, amb un marc de lectures vives, entre afers geològics i cites, amb el lirisme indòmit com a mar de fons d’una escriptura que no abarateix mai la paraula, ni el camí traçat. De fet, d’això va la cosa, de fer camí. D’observar, de pair, de ser, d’afirmar-se.

Com a gran caminador muntanyenc —però també urbà— que és, Calvo ens posa en alerta sobre el desllorigador dels darrers temps, amb el gran exemple de la revolta popular de base que ha donat múscul i sentit a l’agitació viscuda, amb unes preguntes clau: Qui dirigeix el procés independentista? Qui va transportar les urnes de l’1-O? Qui ha impulsat els càrrecs electes per arribar a tensionar al màxim la relació amb l’Estat? La gent, nosaltres, anònims. Una massa d’infiltrats que ha cregut que calia fer-ho, i que ho ha fet possible, perquè el poder és en aquest convenciment. Un poder que ha estat capaç d’evitar la pressió policial, econòmica, judicial i censora, i que rau en la força d’una revolta individual que, al mateix temps i invariablement, afecta el col·lectiu.

Hem estat nosaltres, tots i cadascun, els qui ho hem fet possible, perquè “el pensament és un intrigant que incita a l’acció, i aquesta acció ha canviat d’escenari, ja no té lloc amb les velles eines i procediments que hem heretat de l’antigor, i que defineix el que coneixem com a vella política”. I així ha de ser la capacitat de mobilitzar-se, segons Lluís Calvo, convertits en infiltrats en les esferes de poder, des de la convicció solitària de passejar i pensar, però actuant com a “Comitè Invisible” atomitzat. Com a individus que ens movem amb sigil pels fils que connecten diverses maneres de dissidència per, així, tenir la possibilitat d’incidir en la res publica des d’una acció irreductiblement personal.

Vagareig, intrusions i amagatalls

El llibre es divideix en tres parts: “L’art del vagareig”, “Intrusions” i “Amagatalls, desaparicions”. A la primera, l’autor desplega totes les possibilitats del vagareig. De fet, a Lluís Calvo li agrada caminar, vagar per la muntanya, perdre’s quan convé, descobrir les meravelles del recorregut. En part, aquesta és la clau de volta del seu procés literari i de la manera de construir un assaig —com veiem amb fites precedents tan rodones com Les interpretacions (El Salobre, 2006), Baules i llenguatges (Edicions 3i4, 2011) o El meridià de París (Edicions Poncianes, 2016)—, agafant com a inspiració els boscos de muntanyes mitjanes del Ripollès —indret que l’autor coneix prou bé— i Austràlia, un paisatge que el connecta també a Ancestral i lloc inspirador que encara conserva un impuls molt primigeni. Una manera de caminar com a part del vagareig, lluny de la “banalització” de la cursa, amb un recorregut que va de Henry David Thoreau a Frédéric Gros (“caminar implica estar al marge dels mons civilitzats”), passant per Walter Benjamin, Charles Baudelaire, Laurence Stern, Werner Herzog, la contemplació del flâneur, la figura del wanderer (el vagabund), la cruïlla entre el caminar cosmopolita i el vagareig local, o el nomadisme de pensar.

La segona part, "Intrusions", actua de baula central, potser perquè, com escriu Calvo, “les intrusions són una metàfora de l’actitud que es rebel·la contra la fixació”. L’autor esdevé protagonista, un cos entre els afers geològics, la vida i el pensament, amb l’inici del recorregut al pla de Tudela, una “Atlàntida geològica” on la descripció paisatgística es fa protagonista del relat, amb les contraposicions entre Deleuze i Guattari, amb “intrusions” narratives —d’una elevada excelsitud tètrica— com “el bòtox en el rostre: Cher i Michael Jackson estratificats, envaïts per la pegmatita”, amb la fugida i la invitació d’acariciar els estrats, amb referències al cèlebre “club dels 27” musical, amb “l’art del capgirament” de Charles Bronson sota els comandaments de Sergio Leone, amb les infiltracions empresarials, periodístiques o en la ruta de les urnes del l’1-O, amb aturada més que simbòlica a Elna, els extraterrestres i l’anonimat. Un tram brillant, perquè “aquesta és l’acció: introduir-me on no soc convidat”.

El llibre clou amb un tercer capítol, "Amagatalls, desaparicions", on som convidats a desaparèixer, radicalment. El magma referencial torna a conduir les idees, succeïdes amb destresa entre rutes, viatgers, llocs, exploradors, herois i paisatges recognoscibles, alertant de com “l’excés d’amagatall pot esdevenir, també, malaltia i exageració”, de com som davant “d’un empirisme que depassa les dimensions experimentals” i de com l’amagatall “és la preparació invisible a l’acció col·lectiva més eficaç”, conduïts a un final sense respostes: “l’únic mapa és l’ànima que fuig. A peu”.

L’infiltrat, una obra revolucionària que posa el focus als marges del bullici, amb la intimitat d’acció com a divisa revolucionària. Perquè cal moure’s i no cal córrer. Perquè “el conservadorisme, al capdavall, sempre voldria deixar el món tal com està. Aquesta és la seva raó de ser”.

L’infiltrat
Lluís Calvo
Arcàdia
Barcelona, 2019
256 pàgines

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.