Els Crítics

Zhang Yimou recupera el tron

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La signatura de Zhang Yimou és al darrere d’obres mestres com La linterna roja (1991), ¡Vivir! (1994), Ni uno menos (1999), El camino a casa (1999) —la seva gran fita, encara avui sacsejant des de la seva naturalitat estremidora, allunyada de la nostàlgia—, Amor bajo el espino blanco (2010) o, fins i tot, Regreso a casa (2014), el darrer intent per tornar a l’essència d’un lirisme que feia de la senzillesa la seva màxima contundència, commovent sense l’efectisme de qui vol seduir a còpia de trampes. Obres que contrasten amb l’èpica acrobàtica amb què el cineasta va dotar els seus films des de Hero (2002), punt d’inflexió que esdevindria la pedra angular d’un cinema que el faria encara més popular, afavorit per l’onada d’èxit de Tigre y dragón (2000) i per l’interès renascut —i confirmat per la qualitat de les obres— del cinema d’arts marcials.

Després vingueren La casa de las dagas voladoras (2004), La maldición de la flor dorada (2006), o la inclassificable Una mujer, una pistola y una tienda de fideos chinos (2009), remake sui generis de Sangre fácil, dels germans Coen, dibuixant una cinematografia on l’èpica i l’acrobàcia resultaven cada vegada menys reeixides, tan ben acostumats com estàvem a una fascinació incorruptible. Fins ara, que arriba Shadow (2018) per cridar-nos a l’ordre. Torna el millor Yimou, el més sagaç i colpidor, endinsant-nos en les intrigues que confronten un rei exiliat i al límit del deliri, el seu millor comandant i el doble d’aquest —d’aquí l’“ombra” del títol—, personatge que acabarà liderant la batalla per recuperar el regne perdut. Estratègia militar i palatina, en contrapunt amb els colors vistosos dels grans films èpics del cineasta, ara fixats en la imponència dels grisos, essencials en l’altre gran art xinès, el de l’escriptura en tinta, clau al film en la fal·lera del rei.

Art i guerra units, en un conte èpic de poderós disseny artístic: la fotografia meravellosa, el vestuari, els decorats naturals, la pluja que tot ho banya, el detall del so i la contundència de les espases que piquen ferro. Elements que doten de precisió una història que té el regust del vell cinema d’aventures que ens deixa bocabadats a la pantalla, sense possibilitat de pestanyejar, amb passadissos secrets, dagues, traïcions, llaços familiars viciats, odis, trames conspiratòries i un doble, en un film que confirma el lloc de Yimou allà on seuen els escollits, i que ens obre una finestra a una tradició llunyana i tan benauradament exòtica per no decebre’ns en cap moment.

La proesa, ara, no és tant en el refinament de la batalla o del cos a cos, sempre tan plàstic. Com a bona faula, Shadow no estalvia sang i furga en els fonaments shakespearians que més aproximen Yimou amb el millor Kurosawa, el cineasta que es valia dels elements meteorològics —aquí, la pluja— per dotar de pes i simbologia les escenes clau, que orquestrava tota l’acció al voltant d’una banda sonora minimalista i efectista —aquí, la cítara, prodigiosa—, que sabia amassar el clímax d’una història sense pressa i amb el diàleg com a avantsala d’allò que havia d’esdevenir, amb la pulsió humana que avança i acaba col·locant totes les peces al seu lloc, a punt de la gran batalla.

Una batalla que no necessita ser efectista, sinó bella, bellíssima, coreografiada amb la delicadesa del ball de saló, amb l’ànima de la pulcritud i amb les intencions ben clares, perquè el que hi ha en joc és aquest balanç místic —el yin, el yang— entre honor i amor, desig i cobdícia.

 


Ying (Shadow)
Direcció: Zhang Yimou

Xina, 2018
Durada: 116 minuts
Guió: Zhang Yimou i Wei Li
Música: Lao Zai
Fotografia: Xiaoding Zhao
Repartiment: Deng Chao, Li Sun, Ryan Zheng,
Guan Xiaotong, Qianyuan Wang
Gènere: Aventura històrica. Arts marcials


 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.