L’Ajuntament de Palma ha tingut dos batlles els últims quatre anys. José Hila, del PSOE, de juny de 2015 a juny de 2017, i Antoni Noguera, de Més per Mallorca, des d’aleshores fins ara. Un repartiment de l’alcaldia que, a pesar que fou rebut amb desconfiança, ha funcionat bé o, si més no, no ha provocat crítiques, excepte a l’oposició formada per PP i Ciutadans. Es podrà repetir la fórmula de repartir-se la batllia si l’esquerra té majoria absoluta? Els partits no ho descarten, però no pareix probable, perquè els socialistes voldran —ja ho han dit— tenir-la els quatre anys i, a més, els morats voldran negociar en peu d’igualtat i, per tant, possiblement també exigiran entrar en el repartiment de l’alcaldia. En resum: serà difícil tornar a repartir-se la vara de comandament municipal.
Pel que fa a la gestió realitzada, aixeca crítiques en alguns àmbits, com és lògic, però si més no entre les associacions civils progressistes es considera millor, en termes generals, que la feta a les altres institucions i, sobretot, es valora molt positivament la prohibició del lloguer turístic als edificis plurifamiliars a tota la ciutat, una mesura pionera a tot l’Estat i que ha estat, sens dubte, l’estrella del mandat.
Valoració
Alguns aspectes de la gestió consistorial han rebut intenses queixes ciutadanes —neteja, transport públic...— que la majoria d’esquerres accepta però al mateix temps recorda el gran increment de la població que no para —sobretot degut a la immigració— la qual dispara les necessitats i que no sempre les disponibilitats pressupostàries permeten arribar pertot en tan poc temps com el d’un mandat quadriennal. Cal recordar que des que l’actual majoria política gestiona l’Ajuntament, el 2015, fins avui, s’ha incrementat en un 2,5% el nombre de ciutadans empadronats a Palma, uns 10.000 més dels que hi havia.
Aquest setmanari ha interrogat diverses organitzacions socials i empresarials sobre la gestió feta per l’Ajuntament de Palma durant aquest mandat, deixant a banda els aspectes que es podrien veure directament influïts per l’increment de la població. Quatre grans àrees són les valorades: turisme, habitatge, protecció territorial i normalització lingüística.
La gran patronal del sector turístic, la Federació Hotelera, és molt crítica amb la política turística en general de l’Ajuntament de Palma. La seva presidenta, Maria Frontera, creu que el problema ha estat el mateix que el que ha afectat la resta de les institucions, els Consells i el Govern: “No hi ha un full de ruta turística clar” en cap dels partits del pacte d’esquerra —PSOE, Més i Podem— que governen totes les principals institucions, inclosa Palma. Ara bé, la Federació ha considerat “positiva” la prohibició dels pisos turístics a tot el terme municipal de la capital. La patronal sectorial —Aptur: Associació d’Apartaments Turístics de Balears— ha criticat fort ferm l’Ajuntament perquè, al seu entendre i entre altres coses, “afavoreix els hotelers” amb la proscripció del lloguer turístic en edificis plurifamiliars, cosa que, per cert, li ha valgut al batlle actual Antoni Noguera, de Més per Mallorca, una querella de la patronal estatal del sector, la Federación de Viviendas Turísticas.
En sentit contrari, aquesta mesura ha estat molt celebrada per la Federació d’Associació de Veïns de Palma. El seu president, Joan Forteza, explica que “en realitat, més que els partits, els responsables d’haver prohibit els pisos turístics a Palma som nosaltres, perquè férem la proposta a través d’una iniciativa popular, que si no...”. En primera instància, recorda, “el PSOE s’hi va oposar, però al final, el 2018, es va aprovar” amb els vots favorables de les formacions que gestionen el consistori, PSOE, Podem i Més. A pesar de la satisfacció per aquesta mesura, Forteza adverteix que “el gran problema de Palma és l’habitatge, amb uns preus que són desorbitats, i això no s’ha resolt”. Reconeix que “és cert que altres factors al marge del lloguer turístic, com l’increment demogràfic i les inversions dels fons d’inversió immobiliària, entre d’altres, han provocat l’increment de preus”, però “s’ha fet alguna cosa i des de l’ajuntament es reconeix aquesta necessitat, sí, però no es concreten mesures”. En general tota la gestió, a parer seu, “ha patit manca de concreció, s’inicien projectes per al futur, es dissenya la Palma del futur, però no s’acaben de concretar solucions per al present”.
Des del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària es qualifica de “molt valenta” la decisió presa per l’Ajuntament de prohibir els pisos turístics, segons contestava a aquest setmanari la seva presidenta, Natalia Bueno, durant una tertúlia al programa Al Dia d’IB3 Ràdio. Ara bé, Bueno vol recordar que “un dels grans problemes de Palma és l’habitatge” i que no s’hi han “trobat solucions” fins ara.
Hi està d’acord Àngela Pons, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, que troba que “és el gran problema de Palma”, però veu “diferències” a l’Ajuntament respecte de les altres institucions: “Almenys l’oficina municipal creada per actuar en casos de desnonaments ha funcionat prou bé. Reconeixem que la tasca feta per l’Ajuntament ha estat més bona [que la de les altres institucions], sobretot els últims dos anys. La política que ha fet Antoni Noguera ha estat millor, en aquest àmbit, que la feta en els dos anys de José Hila, tal vegada perquè Noguera coneix molt bé el problema social de l’habitatge, no debades va venir a algun desnonament i sap la verdadera intensitat del drama que és això. Però és veritat que el problema és tan massiu i greu que caldria que fossin el Govern i el Consell Insular [de Mallorca] els que s’hi impliquessin a fons, i no ho fan”.
També el president del GOB (Grup d’Ornitologia Balear i de Defensa de la Naturalesa), Amadeu Corbera, veu una certa diferència entre la gestió feta en matèria de protecció territorial per part de l’Ajuntament de Palma amb relació al Govern i el Consell de Mallorca. “A Palma, s’hi ha notat un compromís més intens [que el de les altres institucions], especialment amb Toni Noguera [a la batllia], com ho demostra la lluita per preservar Ses Fontanelles [una zona natural humida, d’unes 32 hectàrees, situada entre Can Pastilla i s’Arenal, on ha projectat un gran centre comercial] i, també, la prohibició dels pisos turístics”, si bé adverteix que la qüestió clau “és fer un model turístic i econòmic alternatiu al de la dreta” i això, és clar, “transcendeix” la capacitat de l’Ajuntament.
Pel que fa a la normalització del català al consistori de Palma, el president de l’Obra Cultural Balear (OCB), Josep de Luis, accepta que “és ver que hem notat una certa diferència d’actitud” de l’Ajuntament de Palma amb relació a les altres institucions, però “en el fons no hi hagut una gran divergència; la normalització del català hauria de tenir el rang de tinent de batllia i que fos transversal a tots els àmbits d’actuació de la institució, cosa que no ha passat”.
Els 15 escons
L’esquerra creu que pot assolir un nou govern municipal, el 26 de maig. Ho diu Antoni Noguera —vegeu al respecte l’entrevista publicada en el número 1.821 d’EL TEMPS—, ho assegura també el candidat socialista, José Hila, i també ho espera Alberto Jarabo, candidat de Podem, tot i que el morat és el més prudent dels tres i confessa a aquest setmanari que “no ens podem refiar, perquè la dreta va demostrar el 28 d’abril que està molt forta a Palma”.
A les eleccions generals a la capital illenca, tal com recorda Jarabo, els tres partits de dreta van fer un bon resultat. Ciutadans recollia 36.895 vots, un 19,4%; el PP, 28.210, un 14,8%, i Vox 24.734, un 13%. Mentre, a l’esquerra el PSOE s’enfilava fins als 51.146 sufragis, un 26,8%; Podem en sumava 34.855, un 18,3%, i Veus Progressistes es quedava tan sols amb 6.090, un 3,2%. O sigui: 92.091 contra 89.839. Només 2.252 de diferència a favor dels progressistes. Molt poca cosa per tenir la certesa de repetir govern municipal d’esquerres.
“No hi ha res segur”, assegura Gonzalo Adán, director de l’empresa demoscòpica Instituto Balear de Estudios Sociales: “el fet que es triïn només 29 regidors i que hi hagi tants de partits que tenen opcions d’obtenir representació (PP, PSOE, Podem, Més, Ciutadans, Vox i fins i tot el PI) fa molt difícil predir què pot passar” però sí que s’arrisca a augurar que “el bloc de dreta és més probable que tingui més força” a Palma que a la resta d’institucions. Creu que en tot cas la diferència entre que governi l’esquerra i la dreta “serà molt petita”.
El politòleg Eli Gallardo s’inclina a pensar que serà possible la reedició del govern municipal progressista: “No veig gens probable que la suma d’escons dels tres partits de la dreta pugui arribar a la majoria absoluta, no crec que estiguin tan forts tot i que és cert que el fet que es triïn només 29 escons els pot donar més representació relativa que en altres institucions, però així i tot crec que és molt més probable que repeteixi el pacte d’esquerra” entre PSOE, Podem i Més.
I en cas que la suma de les tres formacions progressistes no arribés als 15 regidors, sempre els quedaria l’esperança de pactar amb el PI (Proposta per les Illes), si és que aquest partit centrista obté representació. La formació regionalista presenta Josep Melià —vicepresident del partit— al capdavant de la candidatura municipal i aspira a obtenir almenys un escó a l’Ajuntament que sigui decisiu, que inclini la balança cap a un costat o l’altre. L’esquerra dona per fet que en aquest cas el PI li permetria governar. Però Jarabo alerta sobre l’excés de confiança “entre alguns d’esquerra”, en referència al PSOE, “que estan transmetent la idea que gairebé és segur que governarem Palma, i això és la primera passa per perdre davant la dreta, hem d’anar molt alerta amb el que fem, que les distàncies són molt curtes”