Entrevista a Salvador Company

«L’elecció d’una forma narrativa en determina el fons, és una tria moral»

Salvador Company (València, 1970) és un corredor de fons de la literatura catalana al País Valencià. Autor d’obres fonamentals com ‘Lawn tennis’ i ‘Silenci de plom’, és posseïdor d’alguns dels guardons més importants, tant a obra inèdita com publicada. I ara publica un llibre fora de catàleg, inclassificable, ‘Fons de formes’, premi Andròmina dels Octubre, que pren com a punt de partida l’atac a la llibreria Tres i Quatre de 2006.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

—Els amants de les etiquetes literàries ho tenen magre amb aquest Fons de formes: una barreja de llibre de relats i tractat narratològic basat en fets reals.
—És la literatura que m’agrada fer. En tot cas, no està basat en un fet real, sinó en la notícia periodística de Vilaweb d’un fet real. Això denota que ens basem en interpretacions de coses, l’única cosa que es pot fer...


—Cert. En la presentació del llibre a València, Gustau Muñoz, un dels testimonis del fet, feia matisos sobre aquella informació.
—Hi ha molts matisos. Es va dir que hi havia tres assaltants i jo vaig entendre que eren tres homes, quan eren dos xics i una xica. Deia també que anaven encaputxats, però no era així. I després, la notícia deia que intentaren agredir Gustau Muñoz amb un aerosol. No: l’agredeixen amb un aerosol, hagué d’anar a llavar-se la cara. I com això, més coses. Deliberadament, però, no vaig voler investigar qui eren aquelles persones, perquè em semblen representatives d’una sèrie de discursos. Em sentia més lliure partint d’un text preexistent.
 

—El títol fa referència al fet que les formes narratives no són innocents, reflecteixen un fons concret.
—Dit d’una altra manera: no existeix el fons sense les formes i viceversa. I l’elecció d’una forma narrativa en determina el fons, és una tria moral i una tria política. Segons el punt de vista a través del qual expliques un fet, ja li estàs donant un biaix. Després, el to que tu hi apliques, el tipus de discurs, pot donar com a resultat un acte heroic o un acte vandàlic. Estàs contant el mateix fet però de maneres diferents.


—Hi ha pinzellades sobre aquells personatges però em sembla que no hi havia molta voluntat de convivència amb ells, d’aprofundir. El que resta és un dibuix més sociològic que psicològic?
—Sí i no. M’interessava molt més la part sociològica del que signifiquen aquells personatges que les motivacions que podien tenir: els discursos polítics de l’odi, la catalanofòbia, etcètera, que porten a justificar de vegades aquells fets. Però sí que hi ha un component psicològic, gens subratllat, sobre quin tipus de vida fan aquells personatges, el que m’imagine jo. Hi ha per exemple un personatge disfuncional, provinent d’una família aristocràtica, de qui se suggereix que ha passat per un fet traumàtic. Això no justifica el que li passa, però pot explicar algunes coses. Hi ha el desencant, també, entre cometes, dels ideals que poden tenir, hi ha qui que no té principis i vol arrimar-se als bons... I després hi ha una sèrie de personatges que no són els tres atacants, familiars, amics, gent, entre cometes, anònima que es relaciona amb ells i que formen part del relat i de la pintura general d’aquella societat. De vegades, per compartir discursos. De vegades, per patir-ne les conseqüències. No pretenia fer una novel·la psicològica, no m’interessava, però la psicologia sí que hi està treballada.
 

—Hi ha dues possibilitats de lectura. Una, llegir els contes de carrera i després l’explicació narratològica. Però l’índex empeny a saltar del relat a l’explicació. Això darrer em sembla més enriquidor i més fàcil de seguir.
—Sí. L’índex no et pot obligar a fer una lectura no lineal, la fas si vols, però sí que t’ho indica. L’ideal és fer la lectura que diu l’índex i, després, tornar a llegir per separat una cosa i l’altra. Com a mínim els contes, perquè veus com estan lligades les relacions dels uns amb els altres. És una opció de lectura que pot funcionar.


—En tot cas, la part narratològica té un punt literari:  hi ha un ús de la ironia, un cert qüestionament de la narratologia clàssica, humor negre... En el fons, tot això resulta més interessant que els mateixos relats.
—En el fons o en la forma? [Riures.] Crec que la part narratològica l’has descrita molt bé, és volgudament així. Hi ha moments que no se sap si això és una explicació narratològica o una excusa per explicar coses diferents. Però si traus la part purament narrativa dels contes, allò falla, es perdrien molts matisos.  I sí, cap al final hi ha un cert quiasme: la part narratològica s’ha convertit en narrativa, directament, i allò que havia de ser relat esdevé una mica explicació
 

—La mirada social té un rerefons agre. Hi ha una evolució en la societat valenciana del 2019 respecte de la que retrata Fons de formes?
—En les formes, possiblement. En el fons, em remet a les darreres eleccions com a baròmetre. Molts pensaven que el discurs catalanofòbic i el sarcasme de la “llibertat educativa” no anava a funcionar. Doncs ha funcionat.
 

—Hi han operat més coses.
—Però li ha anat millor a qui més ha insistit en el discurs, que era el senyor Toni Cantó i Ciutadans. D’acord que no ha estat solament això, però encara és un discurs molt assumible per una gran part de la societat valenciana, especialment de la capital. Les formes sí que han canviat, però en el fons, sense el finançament que pertoca, continuem amb la millor de les voluntats i una sèrie de discursos políticament correctes. La situació, en tot cas, no ha canviat massa.
 

—Aquest llibre, que parla de la llibreria Tres i Quatre, sembla concebut per guanyar l’Andròmina.
—Bé, el llibre està acabat el 2010 i es publica el 2019. Cadascú que extraga les conclusions pertinents. En acabant, ha guanyat aquest premi per una casualitat absoluta, com sol passar amb els premis que no estan dirigits, per la coincidència en el jurat de persones a les quals els agrada un tipus de literatura diferent.

Fons de formes
SALVADOR COMPANY
Tres i Quatre, València, 2019
Premi Andròmina dels Octubre
Narrativa/assaig, 168 pàgines

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.