Judici 1-O

Més testimonis que desmunten la versió policial i acusatòria en 29 frases

Distints testimonis passaven pel Tribunal Suprem en la sessió que inaugurava la catorzena setmana del judici contra els promotors del referèndum de l’1 d’octubre. Votants, exdiputats i càrrecs internes de la Generalitat eren les veus que donaven la seua versió sobre els fets de la tardor de 2017. Ho resumim amb les frases més determinants.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

1. “La Guàrdia Civil va entrar al col·legi electoral sense dir ni una paraula als presents”.

Albert Nogueras, funcionari interí de la Generalitat de Catalunya, va anar a votar al municipi de Vilalba Sasserra, a la comarca del Vallès Oriental. I la seua versió coincidia amb la dels altres testimonis de l’actuació policial l’1 d’octubre. Nogueras assegurava que la Guàrdia Civil no va requisar cap material electoral”.

2.“Ens tiraven a terra després d’agafar-nos”.

Ho deia Pilar Rodríguez, que va votar en un col·legi del barri barceloní d’Horta, que coincidia amb el testimoni anterior.

3.“Hi havia un binomi de Mossos que va intentar entrar al centre. No van poder perquè hi havia unes 200 persones”.

Ara parlava Jordi Leal, que va estar present l’1 d’octubre en un centre electoral de Badalona (Barcelonès).

4.“En cap moment es van fer crides per impedir els escorcolls”.

Era el torn de Mireia Boya. L’exdiputada cupaire, que va ser presidenta del seu grup al Parlament, era un dels testimonis més esperats del dia.

5.“Vam posar música per animar la gent i per reforçar el caràcter festiu de l’esdeveniment”.

Boya insistia a titllar la protesta davant l’intent de la Policia Nacional d’escorcollar sense ordre judicial la seu de la CUP de festiva i de no-violenta.

6.“Els voluntaris de l’ANC ens van donar un megàfon i vam pujar damunt d’un dels cotxes de la Guàrdia Civil. Des d’allà vam recordar que era important mantenir una actitud pacífica”.

D’aquesta manera, la militant de Poble Lliure defensava l’actuació de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, acusats d’incitar a la violència per pujar-se a un cotxe policial des d’on van desconvocar la mobilització davant del Departament d’Economia i Hisenda el 20 de setembre de 2017.

7.“La condició que vam posar a Sànchez, Cuixart i els diputats de Junts pel Sí per desconvocar era convocar a l’endemà amb hora i lloc concret perquè la gent mostrara el seu descontent amb el que l’Estat espanyol estava fent a través de la Guàrdia Civil”.

Boya també assegurava, així, haver participat en l’intent d’incentivar la mobilització a Catalunya aquells dies.

8.“Sempre es fan reunions amb els organitzadors de manifestacions i concentracions”.

Ho deia l’inspector 1622 dels Mossos d’Esquadra en relació a les protestes davant els jutjats quan declaraven els promotors de la consulta del 9 de novembre de 2014. Amb això, evidenciava també que totes les manifestacions o mobilitzacions a Catalunya han estat pacífiques quan no han intervingut amb la força els cossos de seguretat estatals.

9.“El 20 de setembre vaig estar en contacte amb Jordi Turull. Em va trucar perquè garantirà l’actuació judicial”.

Torn de Francesc Esteve, director del gabinet jurídic de la Generalitat i jutjat actualment pel Jutjat d’Instrucció 28 de Barcelona pel presumpte subministrament d’urnes. Amb aquesta declaració assegurava que el llavors conseller de Presidència va treballar per fer possible l’escorcoll al Departament d’Economia i altres institucions públiques.

10.“Es van rebre dues factures per correu electrònic i es va procedir a retornar-les perquè l’anunci tenia caràcter gratuït”.

Es referia a l’anunci de les vies del tren i amb aquestes paraules negava explícitament l’existència de malversació.

11.“No em pertoca a mi advertir als membres del Govern de l’arribada d’una querella, ells tenien un requeriment personal”.

Així responia Esteve a la fiscal Consuelo Madrigal quan aquesta, amb la seua pregunta, semblava retreure-li el fet que no avisara els consellers de les prohibicions del Tribunal Constitucional en relació a l’1 d’octubre.

12.“Tin constància que l’adjudicació de la campanya Civisme va quedar deserta”.

El director del gabinet jurídic de la Generalitat de Catalunya tornava a negar la malversació.

13.“No es pot iniciar un contracte sense reserva de crèdit i la reserva de crèdit no és un compromís de despesa”.

Paraules de Mercè Corretja, directora de contractació pública de la Generalitat de Catalunya, qui negava també la malversació.

14.“Els comptes de la Generalitat de Catalunya per poder realitzar pagaments van quedar bloquejats el 15 de setembre de 2017”.

D’aquesta manera evidenciava també la impossibilitat que la Generalitat es fera càrrec de qualsevol despesa de manera unilateral, tal com també va afirmar reiteradament el ministre espanyol d’Hisenda del moment, Cristóbal Montoro.

15.“Les factures d’Unipost relatives a enviaments de l’1 d’octubre no complien els requisits necessaris formalment”.

Així, Corretja negava una altra vegada haver pagat des de les institucions públiques catalanes qualsevol qüestió relacionada amb el referèndum de l’1 d’octubre.

16.“La Generalitat promou que es facen activitats extraescolars en els centres d’educació públics”.

Ho deia Núria Cuenca, secretària del Departament d’Educació, que volia alliberar la Conselleria de qualsevol responsabilitat d’haver promogut l’ocupació de col·legis la vigília de l’1 d’octubre.

17.“El cost dels danys que van patir els centres educatius va ser de 268.000 euros i la despesa coincideix amb els col·legis on hi va haver intervenció policial”.

Amb els atestats policials, les acusacions miren d’assenyalar el Departament d’Educació per malversació per les despeses de llum, aigua, etc. Que es podrien haver fet des dels centres educatius l’1 d’octubre. Si bé, tal com indicava la secretària, tota despesa està relacionada amb les destrosses provocades per la policia i la Guàrdia Civil.

18.“El conseller de Territori no forma part de l’organigrama de Ports de la Generalitat”.

Ho deia Ricard Font, qui era secretari d’Infraestructures i Mobilitat en el moment dels fets. Així, desmentia que el conseller del moment, Josep Rull, tinguera alguna responsabilitat en el fet que els vaixells policials no atracaren als ports que depenen de la Generalitat de Catalunya.

19. “El Moby Data no tenia qualificació de vaixell d’Estat”.

L’actual president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, a més, negava que quan es va demanar l’atracament s’advertira que aquell fora un vaixell amb policies a dins.

20. “En el moment que es va denegar el permís ningú no havia sol·licitat el permís com a buc d’Estat ni com a buc hotel”.

Així, es reafirmava amb la frase anterior, però amb arguments més contundents.

21. “En l’aturada de país es van aplicar els acords en fred de 2005 perquè els serveis mínims es decretaren entre sindicats i Generalitat”.

Parlava Josep Maria Álvarez, secretari general de la UGT, sobre l’aturada de país del 3 d’octubre en protesta per l’actuació policial el dia del referèndum.

22. “No vaig anar a protegir el col·legi de Sarrià-Sant Gervasi perquè van cridar a fer-ho a la gent jove i la meua dona em va reprendre: no era el meu cas”.

Torn de Joan Vallvé, qui fins fa ben poc era vicepresident tercer d’Òmnium Cultural. Va deixar el càrrec per incompatibilitat amb el fet de concórrer a unes eleccions: ho farà amb Lliures per Europa, tancant la llista per aquesta candidatura a les eleccions europees del 26 de maig. Aquest testimoni insistia a explicar que al col·legi en què va passar el dia no hi va haver cap incident perquè no va passar la policia en cap moment, si bé sí que van estar alertats per si els agents s’hi presentaven. Quan acabava el seu testimoni, mirava de saludar els encausats, asseguts darrere d’ell, si bé la secretària judicial li ho impedia.

23. “Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i tots els qui convocàvem manifestacions teníem clar que sempre s’ha de fer des del paficisme”.

Eren paraules de Camil Ros, secretari general de la UGT a Catalunya.

24. “Els agents que hi havia a la seu de la CUP no volien conversar. Els vam advertir que posaríem denúncia al jutjat i van marxar poc després”.

Torn de Jaume Asens, tinent d’Alcaldia a l’Ajuntament de Barcelona, present el 20 de setembre tant a la seu de la CUP com al Departament d’Economia i Hisenda.

25. “Els qui estàvem al Departament d’Economia no sabíem que s’estava realitzant cap diligència judicial. Era una protesta finalista, no instrumental per aconseguir cap altre objectiu”.

Així, Asens negava que la intenció dels manifestants fora impedir l’actuació policial i judicial.

26. “Vaig veure com en l’Escola Ramon Llull disparaven sense previ avís i sense la distància suficient per fer-ho”.

El recentment escollit diputat al Congrés per Catalunya en Comú parlava de com va viure la jornada de l’1 d’octubre a l’escola barcelonina en què Roger Español va perdre un ull per l’actuació policial.

27. “Fèiem un passadís per facilitar l’accés i la sortida a la Conselleria d’Economia. Féiem relleus, portàvem menjar...”.

Parlava Sílvia Prat, voluntària de l’ANC, present el 20S al Departament esmentat.

28. “La majoria de persones que estaven damunt dels cotxes eren més joves, més eufòriques i efervescents. Calia calmar una mica els ànims”.

D’aquesta manera s’explicava com la tasca dels Jordis va ser la d’evitar possibles incidents.

29. “L’ordre de fer un cordó al voltant dels vehicles venia de Jordi Sànchez”.

Ho deia Maria Lluïsa Martínez, també voluntària de l’ANC aquell dia, que confirmava la versió del testimoni anterior.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.