Els crítics

De cara a ‘Gentleman Jack’

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La història de l’Anne Lister podria haver estat una història furtiva. Com la de tantes dones lesbianes que van viure al s. XIX. Però el que la va fer diferent, i el principal motiu que la fa interessant com a personatge, és que va decidir no amagar-se. Va decidir anar de cara. Tant com era possible en la societat britànica de l’època. Sobre com ho va fer i es va convertir així en la que és considerada la primera “lesbiana moderna” (entenent aquest concepte com el d’una dona que té un estil de vida conseqüent amb la seva sexualitat) tracta la sèrie Gentleman Jack, que s’acaba d’estrenar a casa nostra a través de l’HBO, que l’ha produït conjuntament amb la BBC. Per si els noms d’aquests dos canals de referència no fossin suficient, la sèrie també té al darrere Sally Wainwright, creadora de Happy Valley, i una experta a l’hora de tractar personatges femenins complexos. La guionista s’encarrega ràpidament d’explicar l’excepcionalitat d’una dona com l’Anne Lister en el seu context. Des de la primera escena és evident que aquesta no és una dona comuna: vestida completament de negre, apareix conduint a tota velocitat un cotxe de cavalls que porta passatgers, entrant al poble fent que tothom s’aparti al seu pas. Anne Lister és una dona decidida.


Gentleman Jack
Creadora: Sally Wainwright
Repartiment: Suranne Jones, Sophie Rundle, Gemma Whelan
Temporades: 1
Plataforma: HBO


Un cop arriba, explica que ha ocupat el lloc del cotxer quan aquest no estava en disposició de continuar a les regnes dels animals. Qualsevol altra dona en aquest context hauria deixat que algun dels homes que també viatjava al cotxer de cavalls s’hagués fet càrrec de la situació. No ella. Amb la mateixa determinació amb què ha baixat del cotxe de cavalls, el personatge passa com una exhalació a través dels seus veïns, una comunitat on sap que no encaixa i que se la mira de gairell. Són ells els que li han posat el sobrenom de “Gentleman Jack” pel seu aspecte. Però no està disposada a renunciar a la seva singularitat. Aquesta certesa es reflecteix en l’expressió ferma de l’actriu Suranne Jones, que també és capaç d’ensenyar vulnerabilitat (com ja havia demostrat a la sèrie Doctor Foster). I és que quan Anne Lister és lluny de l’esfera pública és quan es fan visibles al públic el dolor i la frustració que arrossega en no aconseguir que les seves amants es decideixin a rebutjar, com ella, el rol que tenen assignat per la societat. Precisament, torna al poble després que la dona amb qui havia mantingut una relació secreta decideixi finalment casar-se amb un home com era previst.

 Els pensaments íntims del personatge surten dels diaris personals que Anne Lister va escriure durant anys i que han estat una base de documentació de la sèrie tan important que s’hi inclouen frases senceres. És un element fonamental per mostrar a l’audiència com la força exterior del personatge, reflectit en entrades en escena decidides (amb la banda sonora subratllant el seu pas ferm) i en les interaccions amb els personatges amb què discuteix en el seu rol com a terratinent (sovint homes que es veuen obligats a acceptar les seves condicions), prové de la fortalesa amb què conté la seva fragilitat. Que el personatge vagi de cara no vol dir que no li costi un esforç navegar per un entorn que no la comprèn i en última instància no la vol acceptar. Amb tots aquests elements, és fàcil posar-se del costat d’Anne Lister i desitjar que el seu pla per aconseguir casar-se amb una dona surti bé. Precisament perquè la seva història té tanta força, les trames estereotípiques dels secundaris són més sobreres i són l’únic inconvenient d’un drama d’època temàticament arriscat que agradarà als seguidors de Downton Abbey

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.